*APRETAR | Alternatives a *APRETAR, incorrecte: "pitjar un botó", "prémer el gallet", "estrényer la mà", "collar el caragol", "serrar els llavis", "la calor referma", "el sol pica", "la roba estreny". |
*EMPENYAR | El verb *empenyar és incorrecte; direm INSISTIR, ENTESTAR-SE... amb aquest sentit, o EMPENYORAR-SE =donar com a penyora. |
*EN QUANT | La locució temporal *en quant* és incorrecta: cal dir "així que", "tan aviat com" (o "prompte"), "tan bon punt", "quan"… |
*MARABUNTA | El mot *marabunta és incorrecte > "plaga de formigues"; gentada, munió...; o multitud, devessall: devessall informatiu. |
*PER LO MENOS | Expressions per a substituir la incorrecta *per lo menos*: almenys, si més no, pel cap baix, ben bé, com a mínim, etc. |
*TAMANY | El mot *tamany no existeix; si és substantiu, direm MIDA, VOLUM, GRANDÀRIA...; com a adjectiu, TAN GRAN o TAN GROS. |
A CAUSA DE | La construcció "degut a" només és correcta quan "degut" funciona com un adjectiu. uan volem que faci la funció de conjunció, hem de buscar una fórmula alternativa: "A causa de", "Per culpa de", "Pel fet de", "Com a conseqüència de"... |
A HORES D'ARA | La locució *A aquestes altures és un calc incorrecte. Hem de dir A HORES D'ARA o EN AQUEST PUNT, p.ex., segons el cas. |
ABASTAMENT | No és el mateix ABASTAMENT tot junt ('acció d'abastar', 'provisió') que A BASTAMENT separat: 'en quantitat suficient'. |
ABREVIATURES | Les abreviatures dels dies de la setmana, en la nostra llengua, són dl., dt., dc., dj., dv., ds. i dg. |
ABREVIATURES | Per a abreujar els ordinals només cal afegir al nombre la darrera lletra de l'ordinal expressat en lletres, si és en singular, i les dues darreres si és en plural, i s'ha d'escriure amb el mateix tipus de lletra (no amb superíndex). |
ACCENTUACIÓ | Vigileu l'accent: TIMPÀ (agut), INTERVAL (agut), ATMOSFERA (pla), ACNE (pla), MEDUL·LA (pla), DIÒPTRIA (esdrúixol), TORTICOLI (pla) |
ACCENTUACIÓ | Les paraules planes s'accentuen quan acaben en diftong o consonant (excepte vocal+s o -en/-in): ANÀVEU, SEMÀFOR, EXÀMENS |
ACCENTUACIÓ | En les paraules que tenen E/O amb accent diacrític, l'accent sol estar en la q té vocal tancada. Excepcions: si les 2 vocals són obertes (sol/sòl), o bé si la paraula amb vocal tancada és molt més usual (molt/mòlt). |
ACLARIR | Per al barbarisme "despejar" direm ACLARIR (dubte, cel), AÏLLAR (incògnita), REBUTJAR (pilota), AIREJAR (la ment), etc. |
ACLARIR | El verb *aclarar és incorrecte: cal dir ACLARIR. Per tant, no podem dir "aclara'm un dubte", sinó "aclareix-me un dubte" |
ADONAR-SE | *DONAR-SE COMPTE és incorrecte: hem de dir ADONAR-SE; i seguit de QUE, cau la preposició DE: M'he adonat que ha vingut. |
ADONAR-SE | Quan el verb ADONAR-SE du complement, sobra el pronom EN: M'he adonat de tot> Me n'he adonat (No *Me n'he adonat de tot) |
ADVERBIS | Quan unim 2 adverbis acabats en -ment, podem eliminar el sufix del 2n: ràpidament i sobtada (no *ràpida i sobtadament). |
ADVERBIS | A diferència de MASSA i PROU, invariables, GAIRE té marca de nombre: "No hi ha gaire gent"/"No hi ha gaires persones". |
ALHORA QUE | La locució "al temps que" (simultaneïtat) és incorrecta. Cal dir AL MATEIX TEMPS QUE o ALHORA QUE (no "a l'hora que"). |
ALHORA/A L'HORA | Escrivim ALHORA si volem dir "al mateix temps" (o "conjuntament"); escrivim A L'HORA si volem dir "en el moment". |
ALLARG | Quan dilatem la resolució d'una acció o d'una resposta diem que DONEM ALLARGS o ALLARGUES, no *llargues. |
ALLS | Els alls no tenen dents: una cabeça està formada per alls o per grans d'all, no per *dents d'all. |
ALMÍVAR DE LLET | De la crema dolça que els argentins (i tots els castellans) anomenen "dulce de leche", nosaltres en diem "almívar de llet" |
ALTELL | L'ALTELL només és un turó: la part de dalt d'una botiga és l'ENTRESOLAT; d'armari, els DALTS; d'habitació, el SOSTREMORT |
AMB RELACIÓ A | "Amb relació a" vol dir 'pel que fa a'; "en relació amb" vol dir 'en correspondència amb'. "En relació a" és incorrecte. |
ANÀLISI | El mot "anàlisi" és femení i no du S final en singular. Així, direm "una anàlisi clínica", però "unes anàlisis clíniques" quan fem el plural. |
ANAR A + VERB | L'expressió "anar a per" és incorrecta. Hem de dir "anar a" +verb (buscar, cercar, comprar, collir…) >anar a comprar pa. |
ANAR-SE'N | Quan marxem d'un lloc, ENS N'ANEM, però podem dir (no escriure) "ens(e) n'anem" o "mo n'anem", millor que "se n'anem". |
ANULAR/ANUL·LAR | Escrivim ANULAR quan és adjectiu derivat d'"anell"; escrivim ANUL·LAR quan és verb derivat de "nul". |
APÒSTROF | Els substantius femenins que comencen en I o U àtones no s'apostrofen: la idea (no *l'idea), la unitat (no *l'unitat). |
APÒSTROF | Les paraules començades per i/u consonàntica (i/u amb funció de consonant) no s'apostrofen: el iode, el hiat, el uadi… |
ARREBOSSAR | ARREBOSSAR (no *rebossar): cobrir un menjar amb ou i pa per fregir-lo/EMPANAR: embolcar-lo amb pasta per coure'l al forn |
ASSENTAMENT | Cada anotació que es fa en un llibre comptable es diu ANOTACIÓ o ASSENTAMENT; la forma "seient" és un calc incorrecte. |
AUSADES | L'expressió valenciana AUSADES o A GOSADES ('certament') es considera, en algun diccionari, sinònima de "Déu n'hi do". |
AVARIA | Els mots AVARIA/AVARIAR (='dany') s'escriuen (i es pronuncien en parlars occidentals) amb A; l'averia és una altra cosa. |
BACTERI | El microorganisme causant de malalties es diu BACTERI (masculí): *bactèria és incorrecte. Igualment, direm ANTIBACTERIS. |
BARÓ | La paraula BARÓ designa el títol nobiliari, un home respectat o bé un home d'edat madura. La forma *varó és incorrecta. |
BENVINGUT/BEN TORNAT | El mot BENVINGUT/UDA s'escriu junt, però en canvi BEN TORNAT/ADA, no. Ho diem per donar la benvinguda a algú que torna. |
BIENNAL/BIANUAL | "Biennal" vol dir que té lloc cada dos anys; "bianual" vol dir que té lloc dues vegades l'any. Cal saber la diferència. |
BÒLID | Un meteorit es pot dir BÒLID, amb D final. Però si anava molt de pressa, direm que anava DE BÒLIT, amb T final. |
BON NADAL | Direm BON NADAL! i no "bons nadals!", perquè només n'hi ha un. |
BOSSA/BORSA | Diferenciem BOSSA (de plàstic, de mà) i BORSA (mercat de valors). I l'adjectiu referit a borsa és BORSARI (no *bursàtil) |
BOSSA/BORSA | Alerta: BORSA=mercat de valors o entitat per buscar o donar feina (borsa de treball)/BOSSA =saquet per guardar-hi coses. |
BRANCA | La barreta de les ulleres es diu BRANCA. Per tant, eviteu el barbarisme *patilla, incorrecte en aquest cas. |
BRASILER | El gentilici del Brasil és BRASILER, no *brasileny, mentre que CARIOCA és el gentilici dels naturals de Rio de Janeiro. |
BRIC | L'envàs de cartró que conté llet i altres líquids s'escriu BRIC; són incorrectes, per tant, les formes *brick o *brik. |
BUSCA | L'agulla del rellotge s'anomena BUSCA, igual com la fletxa que indica el moviment del ratolí a la pantalla. |
CADASCÚ/CADASCUN | Escrivim cadascú (o "cada u") quan volem dir "tota persona", sense limitació: "Cadascú fa el que vol, aqui". Escrivim cadascun (o "cada un") quan l'element pertany a un col·lectiu determinat: "Saluda cadascun dels amics" |
CADENAT | Un dels barbarismes clàssics que cal evitar és *candau (o *candat): el pany amb una tanca en forma de U es diu CADENAT. |
CALOR | Rita Barberà ha posat de moda *el caloret*, però en realitat és una paraula femenina: cal dir LA CALOR o LA CALORETA. |
CÀMERA/CAMBRA | Alerta amb la diferència: CÀMERA és aparell òptic i CAMBRA és habitació o òrgan polític (mai *càmera de representants). |
CAPTURA DE PANTALLA | La còpia del que es veu en una pantalla de mòvil o ordinador es diu CAPTURA DE PANTALLA: ni *pantallàs, ni *pantallada. |
CASSET | No confonguem LA CASSET (cinta magnètica) amb EL CASSET (aparell per a sentir música / cassó petit). |
CATARACTES/CASCADES | Les CATARACTES (amb C) són una malaltia ocular, mai es refereixen a salts d'aigua: aquests s'anomenen CASCADA/CASCADES. |
CAVA | Els tipus de cava s'escriuen en minúscula i sense guionet: brut nature, extrabrut, brut, extrasec, sec, semisec i dolç. |
CELLER | El vi es guarda al celler i les maletes viagen a la bodega. Eviteu dir 'bodega' per al vi i 'celler' per a les maletes. |
CIREROL | Els tomàquets "cherry" tenen un nom molt espefíc i bonic en català: CIREROLS |
CITA/CITACIÓ | Una CITA només remet al fet de quedar amb algú; la frase d'un autor o llibre és una CITACIÓ: les citacions bíbliques. |
CLAU | El mot CLAU, quan funciona com a adjectiu, és invariable: "Aquestes són les paraules clau", no "paraules*claus". |
COLLAR | Per COLLAR o AFLUIXAR un CARAGOL / VIS (no *tornillo), utilitzem el DESCARAGOLADOR / TORNAVÍS (no *destornillador). |
COLORS | Els colors que venen d'elements naturals són invariables: pantalons taronja, sabates lila, camises caqui, faldilles beix |
COM+GERUNDI | L'expressió COM+gerundi és incorrecta; direm MIG, COM SI…: Ho va dir com burlant-se > mig burlant-se, com si es burlés. |
COMPANYONIA | L'harmonia i bona relació entre companys es diu COMPANYONIA; el mot *companyerisme és un barbarisme que cal evitar |
COMPLET/COMPLERT | No és el mateix COMPLET ('Que conté tots els elements') que COMPLERT (participi de "complir": "Ha complert vint anys"). |
COMPLIR/ACOMPLIR | Alerta amb la diferència: COMPLIR és 'executar una ordre o un desig', o bé 'fer anys'. ACOMPLIR vol dir 'dur a terme'. |
COMPTE | En català, els comptes i els deutes són masculins: no hem de dir mai *les comptes ni *les deutes. |
COMPTE | La paraula COMPTE (acció i resultat de comptar) és masculina: per tant, direm el compte corrent, mai *la compta corrent. |
COMTE | Alerta amb la diferència: COMTE (títol nobiliari); COMPTE (acció de comptar, operació matemàtica); CONTE (relat curt). |
CONCORDANÇA | En CAT, els noms femenins porten sempre article fem. tot i començar per A tònica: UNA AU, UNA AULA (no *un au, *un aula) |
CONDICIONAL | La construcció DE+infinitiu (valor condicional) és incorrecta; cal usar SI+verb: *D'haver-ho sabut…*>Si ho hagués sabut… |
CONDICIONAR | No podem dir *acondicionar, sinó *condicionar. Per tant, direm AIRE CONDICIONAT i no *aire acondicionat. |
CONDOL | Avui volem recordar que la paraula *pèsam és incorrecta i que cal dir CONDOL: "Expressem el nostre condol més sincer". |
CONFIAR | El verb CONFIAR regeix la preposició EN. Per tant, direm "confiar en algú", no *"confiar amb algú". |
CONJUNCIONS | La conjunció "i" manté la forma davant de paraules començades en "i" (no existeix la conjunció "e"): serps i iguanes. |
CORESPONSABLE | La paraula "coresponsable" s'escriu amb una sola r perquè en les paraules formades per prefix + r o s no es dobla la consonant. |
CORRENT/CORRENTS | Noteu la diferència entre "Vés-hi corrent" (CORRENT = gerundi de "córrer") i "Vés-hi corrents" (CORRENTS ='de pressa'). |
CREMA/MASCLETADA | Aquesta nit de Sant Josep, per tant, recomanem parlar de la CREMA de les falles i, a migdia, de l'última MASCLETADA. |
CREMA/MASCLETADA | En el llenguatge escrit convé evitar els vulgarismes acabats en -à: plantà, cremà, mascletà, fideuà, torrà... |
CUCURUTXO/CORNET | Anomenem CUCURULL o CUCURUTXO la galeta de forma cònica per a posar-hi un dolç; i CORNET, el cucurutxo farcit de gelat. |
DARRERE | No hem de confondre DARRERE (adv./prep. de lloc) amb DARRERA (fem. de "darrer): mai direm *al darrera*, sinó al darrere. |
DAVANT | De l'adverbi de lloc DAVANT es deriva DAVANTAL (ni *delantal ni *devantal) i DAVANTER (no *delanter ni *devanter). |
DE PRÒPIA MÀ | L'expressió "del seu puny i lletra" és un calc incorrecte: cal dir "DE PRÒPIA MÀ" (sense el possessiu "la seva", tampoc) |
DEGOTADOR | Un DEGOTADOR és un aparell que administra, GOTA A GOTA, un líquid medicinal en un vas sanguini; no és *GOTERO ni *GOTER. |
DEMÉS | DEMÉS només vol dir "a més"; per referir-nos a altra gent, direm "els altres", "la resta"… *"Els demés" és incorrecte. |
DEPENENT/DEPENDENT | El gerundi de "dependre" és DEPENENT; en canvi, l'adjectiu verbal és DEPENDENT: "Les persones dependents d'ajudes". |
DES DE | DES DE s'escriu separat i amb apòstrof o contracció si cal: des d'ahir, des del mercat, des de l'escola, des d'un poble… |
DESTÍ/DESTINACIÓ | No és igual DESTÍ (sort reservada a algú) que DESTINACIÓ (lloc d'arribada, finalitat): "Un avió amb destinació a Roma". |
DIÈRESI | Alerta amb la dièresi en les formes no personals dels verbs: només en du el participi (traduir, traduït, traduint). |
DIÈRESI | De les tres formes no personals dels verbs, només s'ha de posar dièresi en les del participi: traduït, conduïda, atribuïts, construïdes... L'infinitiu i el gerundi no en porten mai. |
DIÈRESI | Escrivim GÜ/QÜ davant E-I, mai davant A-O: llengua-llengües-lingüista-llenguota / aquàtic-aqüeducte-aqüicultor-aquós. |
DIÈRESI | Els sufixos -isme/-ista no porten mai dièresi ni accent (excepte proïsme i lluïsme): arcaisme, deisme/deista, egoista… |
DIÈRESI | En el subjuntiu dels verbs acabats en -IAR, la dièresi es posa sempre en la terminació: triï, espiïs, distanciïn, fiï. |
DÍGRAF MM | Tret d'alguna excepció (enmig, tanmateix...), escrivim sempre MM, mai NM: immaculada, emmascarar, commoure, immoral... |
DÍGRAF TG | El dígraf TG no va mai a final de paraula, només entre vocals. Per tant, escriurem MIG o TREPIG (no *mitg ni *trepitg). |
DÍGRAFS | Els dígrafs LL, NY, QU, GU no es poden separar mai a final de línia: es-que-lla, pes-ta-nya, es-quí, ju-guem. |
DÍGRAFS NY I LL | Sobre els noms dels dígrafs: ny → ena i grega, no *enya; ll → ela doble, no *ella. Error comú per un calc castellà. |
DIÒPTRIA | La paraula DIÒPTRIA és esdrúixola, per això s'accentua i, sobretot, es pronuncia fent recaure l'accent sobre la O. |
DISFRESSA | Som a Carnestoltes, o Carnaval: temps de DISFRESSAR-SE; és a dir, de posar-se LA DISFRESSA (ni *el disfraç ni *disfràs). |
DISSET | Segons el dialecte, el 17 es pot escriure disset, desset o dèsset; el 18, divuit o díhuit; el 19, dinou, denou o dènou. |
DONCS | La conjunció DONCS no és casual: cal dir "perquè"... "No hi anem, doncs plou" > "No hi anem, perquè plou" |
EFECTE D'HIVERNACLE | L'escalfament de la troposfera per la transparència a la radiació solar es diu EFECTE D'HIVERNACLE, amb DE apostrofat. |
ELIT | Vigileu l'escriptura i la pronúncia de la paraula ELIT: sense accent perquè és aguda. I femenina: l'elit / les elits. |
EMMORDASSAR | A propòsit de la llei MORDASSA (amb ss, no amb ç): el verb derivat és EMMORDASSAR (no *mordassar ni *amordassar). |
EMPROVAR-SE | El fet de posar-se roba per veure si va bé és EMPROVAR-SE (no *provar-se), i el lloc, l'EMPROVADOR (no el *provador). |
ENCANTS | Per a anomenar un mercat d'objectes vells, direm ENCANTS abans que *rastell o *rastrell, calc del castellà "rastrillo". |
ENDEMÀ/ENGUANY | Usem les paraules genuïnes ENDEMÀ i ENGUANY en comptes de "dia següent" i "aquest any" i enriquirem la nostra llengua. |
ENDUR-SE | La traducció de "comida para llevar" és menjar per a emportar-se (o endur-se). Ni portar, portar-se o emportar-se'n. |
ENGINY | El mot *ingeni és incorrecte sempre: l'única forma correcta és ENGINY, també en els derivats (enginyer, enginyós...) |
ENGONALS | La part del cos on s’ajunten cuixes i ventre són els ENGONALS, mai les *ingles. P.ex, depilació d'engonals brasilers. |
ENROSSIR | Quan torrem lleugerament un aliment no el "daurem", sinó que l'ENROSSIM o el ROSSEGEM (l'aliment es fa ros, no daurat). |
ENSAÏMADA | Eviteu el vulgarisme "ensiamada": ENSAÏMADA prové de saïm, i es pronuncia separant les dues vocals: en-sa-ï-ma-da. |
ESCALFAR | Anomenem ESCALFAR l'acció de coure un aliment en un líquid a una temperatura prop de l'ebullició; *potxar no és correcte |
ESTANÇA/ESTADA | No és el mateix una ESTANÇA ('Habitació on s'està algú') que una ESTADA ('Acció d'estar-se en algun lloc'). Usem-les bé. |
ESTRANGER, ESTRANY | Cap paraula comença amb extran-, sempre s'escriu amb S: estranger, estrangeria, estrangular, estrany, estranyar… |
EXAMEN | La paraula EXAMEN no porta accent perquè és plana acabada en EN. Però el plural sí que en porta: EXÀMENS. |
FARINETES/PURÉ | El mot *papilles com a aliment infantil és incorrecte: són FARINETES (fetes amb cereals) o PURÉ (amb fruita o verdura). |
FER BENZINA | Eviteu el barbarisme *repostar: "fer benzina" (o gasolina), "omplir el dipòsit", "proveir-se de combustible", etc. |
FER BOCA | L'expressió "obrir boca" és un calc del castellà que convé evitar; nosaltres n'hem de dir FER BOCA o FER GANA. |
FER JAÇ | "FER JAÇ una cosa" vol dir 'fer-la pols', 'destrossar-la'. Per tant, ni *fer txas, ni *fer xas. |
FI (EL/LA) | EL FI/LA FI: EL FI (masc.) significa 'finalitat': el fi justifica els mitjans. LA FI (fem.), 'acabament': la fi del món. |
FIADOR | El dispositiu que impedeix d'obrir la porta del cotxe (el mal anomenat *seguro) s'anomena "fiador" |
FINANÇA | El mot *finància i derivats (financiar, financiament, financiació) són incorrectes: cal dir FINANÇA-FINANÇAR-FINANÇAMENT |
FLUIX/FLUX | Alerta amb la diferència: FLUIX és un vessament líquid (fluix menstrual); FLUX és un moviment continu (flux elèctric). |
FRACKING | El mot fracking, el Termcat el tradueix com fractura hidràulica o hidrofracturació. |
FULL/FULLA | Una FULLA és un òrgan de les plantes, o una eina de tall; el tros o la làmina de paper o d'una altra pasta és un FULL. |
GARAPINYADA | Les ametlles cobertes d'almívar es diuen GARAPINYADES (R simple); la forma amb R doble, *garrapinyades, no és correcta. |
GÈNERE | Diferències de gènere CAST-CAT (2/2): ...la suor, una olor, el lleixiu, la vall, el pendent, la resplendor, la síndrome |
GÈNERE | Diferències de gènere CAST-CAT (1/2): una aroma, el costum, els afores, la dent, el deute, els espinacs, els llegums... |
GIHAD | Gihad o Jihad? Masc. o Fem.? @esAdir diu "la jihad"; @termcat i @iec, "el gihad"; per a @enciclopediaCAT, tot s'hi val. |
GLOBUS TERRAQÜI | Allò que col·loquialment anomenem "bola del món", en realitat és un GLOBUS TERRAQÜI (no *terraqui, vigileu la dièresi). |
GOBELET | El vas que s'utilitza per a llançar els daus es diu "gobelet". Eviteu dir-ne "cubilet" |
GRAFIES: Ç | La ç només s'escriu davant a, o, u, per tant evitem els errors típics de *Viçent, *Merçè, *açí, *gràçies, etc. |
GRAFIES: G | Davant E escrivim sempre G excepte: jerarquia, jeroglífic, jeure, majestat, alguns noms propis (Jesús, Jerusalem) i paraules amb -jecc(projecció) i -ject(objecte). Davant I, només escrivim J a aràujia, jiddisch i jiujitsu. |
GRAFIES: H | Aneu alerta amb la H intercalada en paraules com "exhaurir", "aleshores", "subhasta", "anhel" o "filharmònic". |
GRAFIES: H | A diferència del castellà, no porten H els mots CACAUET, COET, ORFE, ORXATA, OS, OSTATGE, OU o TRUÀ. |
GRAFIES: O/U | Mots com PLUMÍFER, JUVENIL, PULSACIÓ o TITULAR van amb U i no O pq no deriven de mots primitius propis, sinó del llatí. |
GRAFIES: X | Els mots masculins acabats en vocal tònica + X fan plural -xos: annexos; els acabats en vocal àtona + X, en -xs: índexs |
GRASSA | El mot GRASSA només és correcte com a adjectiu femení: matèria grassa, persona grassa. Com a substantiu, direm GREIX. |
GRATACEL | A la Xina han construït un GRATACEL en 19 dies; alerta, sense S en singular: així, diem "un gratacel" o "dos gratacels". |
GUIONET | Els mots compostos que comencen amb un punt cardinal s'escriuen sempre amb guionet: nord-americà, Sud-àfrica, nord-est… |
GUIONET | Els compostos el segon terme dels quals comença per r-, s o x s'escriuen amb guionet: PENJA-ROBA, GIRA-SOL, PARA-XOCS… |
HA | L'onomatopeia del riure s'escriu amb H: ha! (no *ja!). Si en són més, amb signe d'exclamació en cada: ha! ha! ha! |
HAMACA/GANDULA | Alerta amb la diferència: HAMACA només és la xarxa que se suspèn de dos pals; el seient plegable s'anomena GANDULA. |
HÀMSTER | La paraula HÀMSTER no es pronuncia amb h aspirada, sinó amb h muda, de manera que l'article s'hi apostrofa: l'hàmster. |
HARMONIA | Anomenem harmonia vocàlica el fenomen pel qual una vocal àtona es pronuncia com la tònica: porto (porta), terre (terra). |
HÒSTIA | Alerta quan blasfemeu, o també quan vulgueu anomenar la galeta o la bufetada: HÒSTIA s'escriu amb H (i amb accent). |
LLAR | El mot LLAR és sempre femení: la llar de foc, la llar d'infants, l'assegurança de la llar... Eviteu sempre *el llar.. |
LLEGUM | El mot "llegum" és masculí (ELS LLEGUMS): els cigrons, les llenties/llentilles, les mongetes o els fesols, la soia/soja… |
LLUÇ DE PALANGRE | Anomenem LLUÇ DE PALANGRE el que és pescat amb uns hams; en castellà és "de pincho", però nosaltres no direm "de punxa". |
LLUM | La llum: agent físic que fa visibles els objectes: tenim llum verda, una llum potent / El llum: estri que emet llum. |
LOCUCIONS | Hem d'evitar el calc "sí o sí" i optar per altres formes, com "tant sí com no" o "si us plau per força" ( formal). |
LOCUCIONS | Quan anomenem una recepta, només podem utilitzar la forma "al" o "a la" quan volem indicar la manera de preparar-la: "Pollastre al forn"; però si, per contra, en el nom de la recepta volem destacar-ne un ingredient, hem de fer servir la preposició "amb": "Entrecot amb rocafort". |
LOCUCIONS | L'expressió "no tenir per què" es considera poc genuïna i cal substituir-la per una altra alternativa: *No tens per què venir, si no vols. > No cal que vinguis, si no vols. / No és necessari que vinguis, si no vols. / No has de venir, si no vols. |
LOCUCIONS | La locució exclamativa si que no du accent ("si que triguen!"), però l'afirmació sí que en porta ("sí que vénen!") |
MALALTIA | No és *enfermetat, *un anàlisis ni *revisió metge, sinó MALALTIA, UNA ANÀLISI/UNES ANÀLISIS i REVISIÓ MÈDICA. #salut |
MANAR | MANAR vol dir 'donar ordres'; no s'ha de confondre amb ENVIAR. Així, no direm "Mana'm una foto", sinó "Envia'm una foto" |
MÀNEGA | El tub llarg de goma que serveix per a regar es diu MÀNEGA. La paraula *manguera és un barbarisme incorrecte sempre. |
MANTECADO | Anomenem MANTECADO, com en castellà, la pasta feta amb llard que es menja especialment durant les festes de Nadal. |
MANTEGA | Tant *manteca com *mantequilla són incorrectes: cal dir-ne MANTEGA, o bé LLARD/SAGÍ/SAÏM per a referir-nos al greix. |
MANXEGO | En català, del formatge d'ovella elaborat a la Manxa, n'hem de dir "manxego", no *manxec. |
MEDIEVAL | L'adjectiu relatiu a "edat mitjana" (no *edat mitja) és MEDIEVAL, no *mitgeval ni *mitjaval. |
MEDUL·LA | Fixeu-vos que la paraula MEDUL·LA és plana (per tant no porta accent) i s'escriu amb ela geminada: medul·la espinal. |
METGE | El mot "metge" és un substantiu, per tant no hem de dir "revisió metge" sinó "revisió mèdica" |
METRO | Evitem la ultracorrecció *metre per referir-nos al METRO (mitjà de transport), format per truncació de "metropolità". |
MILANTA | Per a expressar una quantitat molt gran de manera aproximada, podem fer servir el mot "milanta", que no recull el DIEC però sí el Diccionari de l'Enciclopèdia i l'Alcover-Moll. |
MORA/MÓRA | Cal diferenciar MÓRA (fruita silvestre), pronunciada amb O tancada, de MORA (musulmana), pronunciada amb O oberta. |
NOMBRE | Escrivim "nombre" quan es pot canviar per "quantitat" o "xifra": "el nombre de visitants", "el nombre 0", etc. |
NOMENAR | Nomenar: designar per a un càrrec; Nominar: incloure en un premi; Anomenar: donar nom. |
NOMS DE LLETRES | Lletres que no contenen la seva grafia en el nom: K (ca), Q (cu), W (ve doble), X (ics, però "xeix" sí) i Y (i grega). |
NÚMERO | Escrivim "número" per expressar una xifra en una sèrie: número de DNI, la pàgina número 1... És incorrecte com a "quantitat". |
ORELLA/OÏDA | L'ORELLA és tant l'òrgan com el sentit, mentre que l'OÏDA només és el sentit. Així, no podem dir "em fan mal les oïdes". |
ORGUE/ÒRGAN | Alerta amb la diferència: ORGUE > instrument musical / ÒRGAN > unitat administrativa o part d'un animal o planta. |
ÓS | ÓS/ÓSSA (plantígrads) duen accent diacrític (també constel·lacions óssa menor/major), però no OSSET, aguda acabada en T. |
OSTATGE | Algú retingut en un segrest és un OSTATGE (sense H, tot i compartir origen amb "hoste"). Evitem el barbarisme *rehén. |
PALLOLA/PIGOTA | Malalties: PALLOLA és el mateix que XARAMPIÓ; PIGOTA és el mateix que VEROLA; PIGOTA BORDA és el mateix que VARICEL·LA. |
PALPÍS | La part tova de la punta dels dits és el PALPÍS o TOU. La "gemma" i la "gema" són una altra cosa (brot, joia/dolç d'ou). |
PARAIGUA | El mot "paraigua" no du dièresi ni S final en singular. Així, direm "un paraigua", però "uns paraigües" en plural. |
PARÈNTESI | El mot PARÈNTESI no porta S final en singular, però sí en plural; així, direm "entre parèntesis", no *entre parèntesi*. |
PAS DE VIANANTS | El pas amb ratlles blanques per on es travessa un carrer es diu PAS DE VIANANTS o PAS ZEBRA (no *pas de zebra*). |
PEBROT DEL PIQUILLO | Anomenem PEBROTS (o pimentons, pebres, pebreres...) DEL PIQUILLO (com en castellà) aquesta varietat cultivada a Lodosa. |
PÈL·LET | Observeu la grafia i pronúncia de PÈL·LET (biocombustible a base de partícules de fusta), adaptació de l'anglès "pellet" |
PELFA | La paraula *felpa ('teixit semblant al vellut') i derivats és incorrecta: cal dir PELFA; igualment, apelfar, apelfat… |
PELUT | Tot i que el mot "pelfut" és correcte ('que té pèls com la pelfa'), l'estora que posem a l'entrada de casa es diu PELUT. |
PER DESCOMPTAT | La locució *per suposat (o, pitjor, *per supost) és incorrecta: cal dir PER DESCOMPTAT o bé "sens dubte", "i tant", etc. |
PERÍFRASI D'OBLIGACIÓ | L'expressió *hi ha que* no existeix: en perifràsis d'obligació direm CAL FER-HO o S'HA DE FER, mai "hi ha que fer-ho". |
PERQUÈ/PER QUÈ | Escrivim "perquè" junt quan és un substantiu i quan és una conjunció final o causal; escrivim "per què" separat quan és la combinació de preposició+interrogatiu o relatiu. |
PERSIMÓ | El PERSIMÓ (no *pèrsimon) és una fruita d'origen americà semblant al CAQUI (no *kaki), però no és una variant d'aquest. |
PLANTER | Els jugadors dels equips inferiors d'un club reben el nom de PLANTER. La PEDRERA només és el lloc d'on es treuen pedres. |
PLATIJA | Si a Mercadona veieu un peix que en diuen platija, sapigueu que en català (o en valencià, tant és) en diem PALAIA. |
POLÍGON | La paraula POLÍGON sí que porta accent perquè és plana acabada en ON. El plural també en porta: POLÍGONS. |
POLSERA | Si teniu fills/es joves, de segur que coneixeu les POLSERES de gomes (no *pulseres). Amb O, perquè ve de "el pols". |
PORTAR-NE | En una suma o una resta, quan reservem les desenes diem que en portem: sumes portant-ne o sense portar-ne. Sempre EN |
POTSER | Darrere POTSER escrivim verb en indicatiu o condicional, mai subjuntiu: potser vindrem/vindríem; no *potser vinguem |
PRECÍS/PRECISAR | Els mots PRECÍS/PRECISAR no signifiquen obligació> no direm "és precís fer-ho", sinó "és necessari fer-ho"/"cal fer-ho"… |
PREMIS MENORS | Sobre la rifa de Nadal: *pedrea és un barbarisme incorrecte. N'hem de dir "premis menors", "premis petits" o "menudalla" |
PREPOSICIONS | El complement directe no va mai precedit de la preposició "a", tampoc quan és de persona. |
PRONOM SE/ES | Quan un verb comença amb so S (sa/se/si/so/su/ce/ci), si du el pronom ES al davant es canvia per SE: se sap, se citen. |
PRONOMS FEBLES | En cas de contacte de 2 pronoms febles, l'apòstrof sempre va a la dreta: se'n riu, te n'alegres, torna-m'ho, vés-te'n... |
PROU | L'indefinit PROU és invariable: així, direm "Hi ha prou persones" (no *prous ni *proutes") o "prou gent" (no *prouta). |
PUJAR/APUJAR | PUJAR: 'dur o anar a un lloc més alt'/APUJAR: 'fer més alt': puja el moble; la calor puja; apuja'm el sou; apuja la veu. |
PUNTUACIÓ | Els punts suspensius són sempre tres, i no poden anar mai darrere de l'abreviatura "etc.". O un, o l'altre. |
PUNTUACIÓ | Les xifres que indiquen anys no s'escriuen MAI amb punt: 1974, 2012, etc. |
PUNTUACIÓ | En els numerals, escrivim guionet entre desenes i unitats, i entre unitats i centenes: D-U-C. |
QUANT A | La locució *en quant a és incorrecta: hem de dir QUANT A, PEL QUE FA A, AMB RELACIÓ A (diferent de "en relació amb") |
QUE | El mot "que" com a adverbi quantitatiu, no s'accentua: "Que gran està el teu fill!" |
QUINTAR | Un QUINTAR (mai *quintal) són 100 kg; una TONA (mai *tonelada) són 1.000 kg i s'abreuja amb el símbol t, sense punt. |
RATLLAR | No és el mateix RATLLAR ('Fer ratlles' o 'Picar aliments amb objecte raspós') que RALLAR ('Pescar amb rall' o 'Xerrar'). |
RECENT | No direm *recent pintat sinó "acabat de pintar"; no direm *recent nascut, sinó NOUNAT. |
RECOLZAR | El verb castellà apoyar és "recolzar" quan vol dir que 'una persona o cosa descansa sobre una altra'. Quan vol dir 'Ajudar, defensar, mantenir', hem de dir "donar suport". |
RECÓRRER | El verb "recórrer", utilitzat amb el sentit de 'Acudir a un jutge, a una autoritat, amb una demanda o petició', és intransitiu i no porta mai un complement directe: no podem dir *Recórrer una sentència, sinó Recórrer contra una sentència. |
REFLECTIR | Encara que diem "reflex" o "reflexió", el verb no és *reflexar, sinó REFLECTIR: "La lluna es reflecteix en la mar". |
REGLA | Alerta amb la diferència: LA REGLA és la norma o la menstruació; l'instrument de mesura és EL REGLE, en masculí. |
REIAL/REAL | L'adjectiu derivat de rei és REIAL, però del mateix ètim prové REAL, campament o palau reial: Jardins del Real, València |
RENÚNCIA | El mot RENÚNCIA, com a nom, du accent perquè és esdrúixol. Sense accent és pla i és una forma verbal:renuncia. |
RESSOPÓ | L'àpat que fem després de sopar és el RESSOPÓ, mai el RESSOPAR, que és un verb que vol dir "sopar una altra vegada". |
RESSUSCITAR | El verb RESSUSCITAR s'escriu amb dues S i el grup SC. En canvi, el substantiu RESURRECCIÓ només porta una S. |
RETARD | Quan algú arriba tard, diem que arriba amb RETARD o RETARDAT (ni amb *retràs ni *retrassat). |
REVELAR | Quan vulguem descobrim un secret direm REVELAR, amb V i sense L·L. *Desvelar no existeix i desvetllar és treure la son. |
ROCAFORT | Anomenem "rocafort" el formatge, i no *Roquefort, perquè aquest és el nom català de la població del Llenguadoc on es fa. |
RODALIA | La paraula "rodalia" és singular: "un tren de rodalia", "Lleida i rodalia", "No he trobat el diari en tota la rodalia" |
S LÍQUIDA | Mots amb S líquida adaptats: escàner, eslàlom, eslip, esmaixada, esmaixar, esmòquing, esnob, espín, esport, esprai, esprint, esquí, estand, esquetx, estàndard, estic, estop, estrès… |
SEGONS QUE | SEGONS QUE equival a "depenent": "Segons que juguis o no, guanyarem". Així, a "*Segons que diu Mas…" hi sobra el "que". |
SEGUR | SEGUR és un adjectiu; el contracte de garantia de risc és ASSEGURANÇA, i el sistema que bloqueja portes i armes, FIADOR. |
SENSE FIL | La manera correcta d'anomenar els dispositius que funcionen sense fils ni cables és sense fil: telèfon sense fil, ratolí sense fil, mòdem sense fil... El mot *inalàmbric és incorrecte. |
SÍ | És incorrecta la construcció SÍ verb per reafirmar l'acció; cal dir SÍ QUE verb: "Sí que podem" (i no *sí podem). |
SÍ/SI | SÍ: Amb accent quan indica afirmació; la resta, sense: nota musical, pronom (a si mateix), condició i part interna d'una cosa |
SIGLES | Les sigles s'escriuen generalment en majúscula, sense punts i espais entre les lletres i no porten mai accent: IVA, SA, ADN. |
SÍNDROME | El mot SÍNDROME és femení, per això també ho és "sida" ('síndorme d'immunodeficiència adquirida'), escrit en minúscules. |
SOLUCIÓ | Només comencen amb sol·l... les paraules sól·lera, sol·licitar i derivats. Per tant, SOLUCIÓ i derivats no duen l·l. |
SOSTENIDORS | Avui fa 100 anys que es van inventar els SOSTENIDORS, peça de roba que s'expressa en plural. I "sostens" és incorrecte. |
SOTERRANI/SUBTERRANI | SOTERRANI (no *sòtan) és l'habitació situada sota terra; i SUBTERRANI és l'adjectiu referit a allò que hi ha sota terra. |
SUBJUNTIUS | Per a valencians: el subjuntiu dels incoatius (3a conj) acaba en -ISCA (o -ESCA): patisca (no *patixca ni *pateixca) |
SUCRE LLUSTRE | El sucre en pols s'anomena SUCRE (de) LLUSTRE; les formes "sucre glas", "sucre glacé", etc. no es consideren correctes. |
TANMATEIX/AIXÍ MATEIX | Algunes persones confonen TANMATEIX ('tot i això') amb AIXÍ MATEIX ('igualment', 'també'). Alerta, són diferents. |
TAULELL/TAULER | TAULELL: taula de menestral o per mostrar el gènere en una botiga; també, rajola. TAULER: per jugar o penjar-hi anuncis. |
TEMPESTA | Avui que plou, evitem el barbarisme *tormenta. Alternatives: tempesta, ruixat, aiguat, xàfec, ramassada, temporal… |
TENIR UN PAPER | L'expressió "Jugar un paper" és un calc incorrecte. Hem de dir TENIR UN PAPER, FER UN PAPER, EXERCIR UN PAPER, etc. |
TERANYINA | La tela que teixeix l'aranya es diu TERANYINA (o telarany), per tant evitem els barbarismes *telaranya i *tela d'aranya. |
TERMINACIÓ -X | Tret de sexe/nexe/plexe, la terminació vocal+XE és incorrecta: direm FIX, PREFIX, REFLEX, COMPLEX… i no *fixe,*complexe… |
TÍTOL | TÍTOL s'escriu amb O (= prefixats: subtítol, sobretítol), però els derivats, amb U: titular, titularitat, titulació. |
TOPÒNIMS | Traduïm els noms de clubs esportius amb topònim, gentilici o tradició consolidada: Cadis, Alabès, Atlètic de Madrid |
TOPÒNIMS | Davant topònim, els indefinits van en masculí: "tot Europa", "mig València", tret si porten article: "tota la Xina". |
TOPÒNIMS | En les adreces, convé consignar-hi tots els articles i preposicions: no direm "carrer Lluna", sinó "carrer de la Lluna". |
TRANQUIL | Tots els derivats de TRANQUIL porten ela geminada: tranquil·les, tranquil·litat, tranquil·litzar, tranquil·lament, etc. |
VARIU | Les dilatacions de la vena s'anomenen VARIUS o VARICES (en singular, "variça"). La forma que no és correcta és *varícia. |
VES/VÈS | La forma VES, sense accent, és del verb VEURE: "Ves què et dic!"; la forma VÉS, amb accent, és d'ANAR: "Vés a saber!". |
VESTUARI/VESTIDOR | El VESTUARI és el conjunt de roba d'una persona; en canvi, el lloc per a canviar-se de roba en un pavelló és el VESTIDOR |
VIAL/VIARI | El mot VIAL només és substantiu ('camí ample'); com a adjectiu, direm VIARI/VIÀRIA: educació viària, seguretat viària… |
VIANANTS | Un carrer en què els cotxes no poden circular no és *peatonal, sinó un "carrer de vianants" |
VIANDA FREDA | Per anomenar les viandes fredes elaborades amb carn de porc, en diem "viandes fredes", "companatge", "embotits" o "productes de xarcuteria". Per tant, hem d'evitar fer servir el barbarisme *fiambres. El receptacle que serveix per a portar aquestes viandes no s'anomena *fiambrera, sinó "carmanyola", "portaviandes" o "carnera" (aquesta última la recull el DCVB). |
VILA/VIL·LA | Noteu la diferència: VILA és un poble o ciutat; VIL·LA és una casa d'estiueig (torre, xalet) o una casa de camp romana. |
VIS-A-VIS | L'expressió VIS-A-VIS ('cara a cara') s'escriu amb guionets i V (no *"bis a bis") perquè prové del francès "vis-à-vis". |
VIST | VIST és la marca amb forma de V amb què donem per bo un text; per tant, evitem "check"/"doble check" > vist/doble vist. |
WI-FI | La tecnologia sense fil s'escriu Wi-Fi ("wirelles fidelity">'fidelitat sense fil'), amb majúscules i guionet (@termcat) |
XINÈS | El gentilici de la Xina és XINÈS, no *xino: pantalons xinesos, colador xinès, flam xinès, barri xinès, tinta xinesa… |
Píndoles lingüístiques
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaQuant al degut a equivalent a ‘a causa de’, ja fa temps que no és incorrecte, atés que, a més d’aparéixer en el GD62, és recollit en el diccionari del Salt 2.0 amb eixe valor.
ResponEliminaQuan dieu: «Les xifres que indiquen milers no s'escriuen MAI amb punt: 1974, 2012, etc.»; supose que volíeu dir: «Les xifres que indiquen anys...».
ResponEliminaQuan dieu: «l'abreviatura ".etc".»; supose que volíeu dir: «l'abreviatura "etc.".».
ResponEliminaEl Salt 2.0 (avalat per l'AVL) ha admés l'ús transitiu de recórrer en l'accepció legal. Més dades en la fitxa recórrer.
ResponEliminaLa gramàtica de l'AVL inclou la possibilitat de concordar l'adjectiu «clau»: «paraules claus». Més dades en la fitxa plural.
ResponEliminaNo és tan taxativament cert que el complement directe no vaja precedit de la preposició a. Hi ha uns quants casos en què el complement directe sí que va precedit d'eixa preposició: vegeu la fitxa.
ResponEliminaGràcies per les esmenes d'etc. i milers, evidentment han sigut un lapsus i ja ho hem corregit. Pel que fa a les altres observacions, seguim pensant que tant el diccionari del SALT com la GNV són molt laxos a l'hora d'acceptar formes o accepcions que fins ara no es consideraven correctes.
ResponEliminaAi, que siguen laxos o rígids no lleva que la normativa haja canviat des de 1918 i, per tant, que no siga massa correcte exposar determinats preceptes sense indicar que són només preferències estilístiques.
ResponEliminaPer exemple, en 1918 ja hi havia uns quants casos en què esqueia «interposar la preposició a al complement directe» (Fabra dixit) i, per tant, la redacció de la vostra píndola no és inicialment correcta (a pesar que l'evolució normativa haja ampliat les possibilitats d'ús de la preposició en este context).