Les paraules estrangeres, quan arriben a la nostra llengua, poden fer-ho de diverses maneres: adoptant-ne el nom original (peso), adaptant-ne l'ortografia o transcrivint-la al nostre alfabet (dòlar) o bé traduint-les (lliura), i en el cas del peso, com en tants altres estrangerismes (web, byte, walkie-talkie, zoom...), s'ha optat per la primera possibilitat. La tria d'una opció o una altra la marca l'ús tradicional, en les formes històriques, o l'ús que en fan els parlants i la fixació per part de les entitats normatives, en les formes modernes. Per tant, a l'hora de saber com ha arribat al català un estrangerisme cal consultar sempre el diccionari per no caure en el barbarisme o en l'esnobisme.
El problema dels estrangerismes castellans és que, com que en coneixem sempre la forma corresponent en català, tendim molt sovint a traduir-los, quan no sempre és així: per exemple, sangría no s'ha de traduir per sagnia, com corralito no s'ha de traduir per corralet. En aquests casos cal mantenir la forma original.
Bitllets de pesos argentins (font: http://calurososesquimales.wordpress.com/2010/08/27/sistema-monetario-lunfardo/)
I ja que parlem de noms de monedes, aquí tenim una llista amb algunes de les més conegudes per observar com han arribat a la nostra llengua.
Forma original
Bolívar (Veneçuela), Boliviano (Bolívia), Colón (Costa Rica, El Salvador), Euro (Unió Europea), Lek (Albània), Lira (Turquia, antiga d'Itàlia i Malta...), Peso (Argentina, Colòmbia, Cuba, Filipines, Mèxic, Urugai, Xile...), Real (Brasil), etc.
Adaptació ortogràfica o transcripció
Baht (Tailàndia), Dírham (Marroc, UEA), Dòlar (EUA, Canadà, Austràlia...), Dinar (Algèria, Iraq, Sèrbia, Jordània, Kuwait...), Dracma (antiga de Grècia), Fòrint (Hongria), Ien (Japó), Renminbi (Xina), Rial (Iemen, Iran, Oman), Rupia (Índia, Indonèsia, Nepal, Pakistan, Sri Lanka...), Xèquel (Israel), Xíling (antiga d'Àustria, Kenya, Somàlia, Tanzània...), etc.
Traducció
Corona (Suècia, Noruega, Dinamarca, Islàndia, República Txeca...), Escut (Cap Verd, antiga de Portugal), Franc (colònies franceses, antiga de França), Florí (colònies holandeses, antiga de Països Baixos), Lliura (Regne Unit, Egipte, Líban, Síria, Sudan...), Marc (antiga d'Alemanya i de Finlàndia), etc.
