Ara que el fred ha arribat de sobte, el mot de moda és constipat: el refredat en què les cavitats nasals són obstruïdes per abundants mucositats. Veiem que el mateix diccionari no estableix refredat i constipat com a sinònims, sinó que refredat n'és un hipèronim: es tracta de la 'inflamació de la mucosa del nas, de la gola, etc., d’origen víric, bacterià o al·lèrgic, afavorida per efecte del fred o de la humitat.' I així anem tots ara, amb les mans gelades, els mocs rajant nas avall i esternudant a tort i a dret.
Sobre el mot constipat, un parell de remarques:
- L'única forma que recull el DIEC és constipat i el verb constipar-se. Les formes *costipat, *costipar-se o *encostipar-se són considerades, ara per ara, vulgarismes o col·loquialismes. El portal ésAdir en permet l'ús com una evolució natural de la llengua, però els diccionaris de referència de moment no els inclouen.
- Com a sinònim de constipat o refredat podem fer servir els mots calapàndria o derivats: calipàndria i galipàndria, definits com un 'refredat fort'. Aquesta paraula prové, segons el Diccionari Etimològic de l'Enciclopèdia, de l'antic calamàndria, 'abric gros i pesant', per comparació amb un mal pesat que ens tapa.
Foto: http://blocs.xtec.cat/corinfantilvalldeflors/2009/10/10/constipat/
Avui volem parlar de la interjecció jas, dita sobretot en terres valencianes i balears. S'utilitza per indicar a algú que agafi una cosa que se li dóna; té el mateix sentit, doncs, que pren, agafa o té. Deriva de l'imperatiu del verb habere llatí: habeas > hages > jas.
És una forma utilitzada des de ben antic i en una gran part del domini, com ho mostren aquests famosos versos escrits pel mallorquí Anselm Turmeda al final del segle XIV: "Si diràs 'jas' a hòmens sords, tantost se giren" (Elogi dels diners).
La interjecció també forma part de l'expressió Nyas, coca!, utilitzada als parlars valencians centrals i meridionals per a expressar algun contratemps. (En aquest cas, la pronúncia de la j ha derivat a ny, potser per derivació de "n'hi has", segons Eugeni Reig). L'origen està en una expressió infantil que es diu per clavar una clatellada a algú.
A l'hora d'escriure l'expressió, doncs, aneu alerta amb la grafia: ni *llas, ni jaç, etc.
Aquí en teniu més informació: http://www.rodamots.com/amesames.asp?nm=2588 També hi podeu llegir l'explicació d'Eugeni Reig, que defensa una altra etimologia.
