Mot del dia: POSTRES

Avui seguim amb el tema de l'alimentació per parlar del mot postres, una paraula que sovint és font d'error per un calc del castellà. Es tracta d'un menjar, generalment dolç, que es pren per a acabar el dinar o el sopar (fruita, dolços, etc.), i és una paraula incorporada al nostre lèxic al segle XVII, provinent del castellà postre, emparentat amb el llatí postremus, superlatiu de posterus o 'darrer'. En català, el superlatiu postremus va derivar en postrem, amb el mateix significat: 'extremament últim'. 
És curiós, però, que mentre que en castellà el mot postre és masculí singular, en català és sempre femení plural: per tant, haurem de dir sempre les postres. Igualment hem de declinar tots els determinants i els adjectius que l'acompanyen: les postres làcties, quines postres tan bones, etc... Per tant, cal evitar sempre dir *el postre o *els postres  (el Diccionari Català-Valencià-Balear diu que pot ser masculí o femení, però els diccionaris normatius de referència indiquen que és sempre femení).

Ho sabies?
Antigament, als músics que anaven pels pobles amenitzant les festes populars se'ls oferia un plat amb fruites seques o dessecades variades, acompanyades d'una mica de vi moscatell: eren les postres de músic.  

Postres de músic (font: http://www.gastroteca.cat/ca/fitxa-receptes/postres_de_music/)