La regla del DUC en els numerals

Avui proposem una píndola lingüística per recordar la regla del DUC d'escriptura de numerals, perquè no tothom ho té clar. 
Es tracta d'una regla mnemotècnica que ajuda a saber quan cal posar guionat a l'hora d'escriure numerals, tant cardinals com ordinals. Així, la regla indica que cal posar guionet entre les desenes (D) i les unitats (U), d'una banda, i entre les unitats (U) i les centenes (C), de l'altra. Vegem-ne uns exemples:

• D-U: trenta-cinc, setanta-dos, quaranta-vuit...
• U-C: quatre-cents, sis-cents, nou-cents...

A banda hi ha dues regles més, molt bàsiques:

• Els nombres que conformen la desena del 20 s'escriuen sempre amb guionets: vint-i-tres, vint-i-cinc, vint-i-set...
• Els numerals amb M (milers i milions) no porten mai guionet: mil deu, tres mil, dos milions...

 I ara només cal combinar aquestes regles. Aquí en van uns exemples:

23.579: Vint-i-tres mil cinc-cents setanta-nou

134.681: Cent trenta-quatre mil sis-cents vuitanta-u

1.562.345: Un milió cinc-cents seixanta-dos mil tres-cents quaranta-cinc

A l'hora d'escriure els ordinals corresponents, només cal afegir-hi el sufix -é (i derivats): vint-i-tresè, dos-cents setanta-sisè, etc. 

Font de la imatge: http://blocs.cpnl.cat/mesenlladelaula/2012/12/27/ii-numerals-d-u-c/

Mot del dia: POSTRES

Avui seguim amb el tema de l'alimentació per parlar del mot postres, una paraula que sovint és font d'error per un calc del castellà. Es tracta d'un menjar, generalment dolç, que es pren per a acabar el dinar o el sopar (fruita, dolços, etc.), i és una paraula incorporada al nostre lèxic al segle XVII, provinent del castellà postre, emparentat amb el llatí postremus, superlatiu de posterus o 'darrer'. En català, el superlatiu postremus va derivar en postrem, amb el mateix significat: 'extremament últim'. 
És curiós, però, que mentre que en castellà el mot postre és masculí singular, en català és sempre femení plural: per tant, haurem de dir sempre les postres. Igualment hem de declinar tots els determinants i els adjectius que l'acompanyen: les postres làcties, quines postres tan bones, etc... Per tant, cal evitar sempre dir *el postre o *els postres  (el Diccionari Català-Valencià-Balear diu que pot ser masculí o femení, però els diccionaris normatius de referència indiquen que és sempre femení).

Ho sabies?
Antigament, als músics que anaven pels pobles amenitzant les festes populars se'ls oferia un plat amb fruites seques o dessecades variades, acompanyades d'una mica de vi moscatell: eren les postres de músic.  

Postres de músic (font: http://www.gastroteca.cat/ca/fitxa-receptes/postres_de_music/)

Mot del dia: MUSLI

Avui proposem un mot de l'àmbit alimentari: musli. Es tracta d'una paraula que encara no recull el DIEC, però sí el GDLC i el Termcat. El defineixen com un 'Aliment compost per cereals, fruita seca, mel i altres ingredients, que se sol menjar barrejat amb llet o iogurt'.  Prové de l'alemany Birchermüesli, literalment 'farinetes de Bircher', i és d'origen suís: el va crear el metge Maximilian Bircher-Benner cap al 1900 per als seus pacients hospitalitzats, inspirat en el sopar d'un pastor en una de les seves excursions als Alps amb la seva esposa. 
El musli original només contenia flocs de civada (o avena), llet, suc de llimona i poma ratllada, però ara s'hi solen posar molts altres ingredients.
Cal parar atenció amb la forma adaptada en català: musli, no muesli (com se sol dir en castellà, per bé que el DRAE no el recull encara). En alemany estàndard també es diu müsli, però a Suïssa es diu müesli. 

Foto: musli amb civada, plàtans i fruites dessecades, extreta de http://ca.wikipedia.org/wiki/Musli

Mot del dia: TORCEBRAÇ

Avui parlem del mot torcebraç, arran de les difícils relacions entre Catalunya i Espanya. Es tracta d'una paraula formada a partir del verb tòrcer i el substantiu braç i té dos significats, un de real i un altre de figurat:
- En sentit real, és aquella prova de força que consisteix a agafar-se dues persones per la mà i, amb els colzes reposant sobre una superfície plana, tractar cada una de torçar el braç de l’altra.
- En sentit figurat, remet a un estira-i-arronsa entre dues persones, entitats, etc. És a dir, una alternança d'exigències i concessions durant una negociació: un torcebraç entre el Govern i l’oposició. L'expressió estira-i-arronsa, doncs, n'és sinònima.

El problema d'aquest mot és que, per influència del castellà, se sol expressar incorrectament amb el mot pols: *fer un pols, *pols pel català a les Illes, etc. En aquests casos, doncs, cal dir sempre torcebraç.

Font de la imatge: http://ca.wikipedia.org/wiki/Torcebra%C3%A7