Avui, en suport als docents balears, parlem del mot verd (que no és el mateix que wert) i de totes les paraules formades a partir d'aquest.
Prové del llatí viridis i serveix per a anomenar el color de l'herba, entre d'altres, però també indica alguna cosa que encara no està seca (com la llenya), que encara no està madura (com la fruita) o que encara no està feta (aplicat a les persones, en sentit figurat): "Aquest futbolista encara està verd, ha d'aprendre molt".
A més, el mot forma part de diverses expressions, com ara quedar-se verd ('restar sorprès') o veure's verd ('trobar-se en una situació perillosa'), i de refranys com de més verdes en maduren o estar a les verdes i a les madures. Finalment, té una connotació política, ja que remet als partits i moviments ecologistes.
El mot, a més, ha format nombroses paraules totes relacionades amb el color; aquestes en són algunes:
- verderol: un ocell i també un bolet
- verdesca: conjunt de branques
- verdet: conjunt d'algues, i també el carbonat de coure, tòxic i de color verd, que es forma sobre els objectes de coure
- verdum: un ocell
- verdura (i derivats: verdulaire, verduleria...): hortalisses de color verd
I què evoca el color verd? A banda de natura i medi ambient, és el color de l'esperança: l'esperança d'aconseguir un futur digne per a la nostra llengua, amb plenitud de drets i sense veure's arraconada pel suposat benefici d'un trilingüisme que l'únic que fa és treure el català de les escoles.
Riuada verda a Palma. Font: http://www.vilaweb.cat/noticia/4146759/20130929/illes-somplen-samarretes-verdes.html
30 de setembre del 2013
Mot del dia: VERD
24 de setembre del 2013
Mot del dia: MERCÈ
Avui, dia de la Mercè, dediquem el mot del dia a la patrona de Barcelona i aprofitem per parlar de les paraules d'aquesta mateixa família: l'arrel llatina de la qual deriven tots els mots (inclòs el nom de la mare de Déu) és merces, que volia dir 'salari, recompensa'. D'aquí deriva el mot mercè, que significa 'benefici graciós que es fa a algú, acte de benevolença' i també la fórmula d'agraïment mercès, equivalent a gràcies (fa un any en vam parlar aquí); el mot forma part igualment de les expressions prendre mercè, que vol dir 'concedir perdó a algú', i estar a la mercè d'algú, que significa 'estar al seu arbitri'.
Però del merces llatí va nàixer també l'orde dels frares de la Mare de Déu de la Mercè, fundat per Sant Ramon de Penyafort el 1218 i dedicat a redimir captius; el nom que van rebre aquests frares era de mercedaris, que no s'ha de confondre amb mercenaris, derivat del llatí mercenarius amb el mateix significat que l'actual ('Soldat d'una tropa que serveix un govern estranger per una certa paga'.).
I també aquesta mateixa arrel, però amb un origen ben diferent, tenim el mot merceneta, que designa un tipus de sabata de mudar amb una corretja que subjecta el peu passant per sobre de l'empenya. Aquestes sabates tenen l'origen en la reina Maria Mercè d'Orleans, esposa del rei Alfons XII. Curiosament, en anglès s'anomenen Mary Janes, tal com explica aquest article.
Mare de Déu de la Mercè de Barcelona (foto: http://www.fedelatina.org/?attachment_id=2221)
Però del merces llatí va nàixer també l'orde dels frares de la Mare de Déu de la Mercè, fundat per Sant Ramon de Penyafort el 1218 i dedicat a redimir captius; el nom que van rebre aquests frares era de mercedaris, que no s'ha de confondre amb mercenaris, derivat del llatí mercenarius amb el mateix significat que l'actual ('Soldat d'una tropa que serveix un govern estranger per una certa paga'.).
I també aquesta mateixa arrel, però amb un origen ben diferent, tenim el mot merceneta, que designa un tipus de sabata de mudar amb una corretja que subjecta el peu passant per sobre de l'empenya. Aquestes sabates tenen l'origen en la reina Maria Mercè d'Orleans, esposa del rei Alfons XII. Curiosament, en anglès s'anomenen Mary Janes, tal com explica aquest article.
Mare de Déu de la Mercè de Barcelona (foto: http://www.fedelatina.org/?attachment_id=2221)
17 de setembre del 2013
Mot del dia: FEM
Després de l'estiu, la ciutat es desperta amb un ferum conegut provinent dels camps que l'envolten: el fem amb què els llauradors fertilitzen els horts desprèn una olor forta, intensa, que s'instal·la a les narius i no en pot sortir. València és una ciutat menuda, pràcticament voltada de camps, i això es nota en aquesta època de l'any.
Però aneu amb cura amb el mot: hem d'evitar el barbarisme *abono, tan utilitzat, i tampoc podem dir "abonar el camp", sinó "femar el camp". També podem utilitzar els sinònims adob i adobar, amb aquest significat. Recordem que abonament i abonar volen dir una altra cosa totalment diferent.
La paraula fem, en valencià, també s'utilitza com a sinònim d'escombraries, deixalles, runa... Encara hi ha qui diu *bassura, com en tot l'àmbit lingüístic, però a poc a poc la consciència lingüística dels parlants va bandejant el barbarisme per recuperar el fem genuí de tota la vida. Del fem es deriva, també, femater, que és la persona que el recull, o femer, que és un lloc ple de fem però també significa 'multitud, abundància': "Als carrers hi ha un femer de gent".
Imatge extreta de http://verddeterra.blogspot.com.es/2011/12/per-fi-podem-femar.html
Però aneu amb cura amb el mot: hem d'evitar el barbarisme *abono, tan utilitzat, i tampoc podem dir "abonar el camp", sinó "femar el camp". També podem utilitzar els sinònims adob i adobar, amb aquest significat. Recordem que abonament i abonar volen dir una altra cosa totalment diferent.
La paraula fem, en valencià, també s'utilitza com a sinònim d'escombraries, deixalles, runa... Encara hi ha qui diu *bassura, com en tot l'àmbit lingüístic, però a poc a poc la consciència lingüística dels parlants va bandejant el barbarisme per recuperar el fem genuí de tota la vida. Del fem es deriva, també, femater, que és la persona que el recull, o femer, que és un lloc ple de fem però també significa 'multitud, abundància': "Als carrers hi ha un femer de gent".
Imatge extreta de http://verddeterra.blogspot.com.es/2011/12/per-fi-podem-femar.html
11 de setembre del 2013
Expressió del dia: FER VIA
Avui, 11 de setembre, sens dubte tothom parla de l'expressió fer via, gràcies a la famosa via catalana que recorrerà tot el Principat de nord a sud, des del Pertús fins a Vinaròs. Es tracta d'una expressió que juga amb el doble sentit, tant real com figurat. En un sentit real, fer via significa unir-se a la via, bastir-la perquè quedi plena; en un sentit figurat, vol dir 'afanyar-se, apressar-se', atès que la voluntat majoritària de la societat catalana és fer via per aconseguir l'objectiu desitjat.
En paral·lel a aquesta expressió, també tenim fer la via, que significa 'anar cap a una direcció'; el DCVB ens recorda que el mateix Tirant lo Blanc ja la utilitza: "Acompanyada de moltes dones e donzelles féu la via de la cambra de la Duquesa". Així, doncs, podem anar encara més lluny i afirmar que avui, els catalans, fan via per fer la via cap a la independència.
Imatge: Via Catalana a Londres
(font: http://www.ara.cat/viacatalanamon/Via_Catalana_cap_a_la_Independencia-Londres_0_984501752.html)
7 de setembre del 2013
Remarques lingüístiques sobre l'elecció de la seu dels JJOO de 2020.
Avui al vespre, el CIO decidirà la seu dels JJOO de 2020, entre les tres ciutats finalistes: Madrid, Tòquio i Istanbul. Sobre aquesta elecció cal fer algunes remarques:
- La sigles de Jocs Olímpics és JJOO, tot i que la norma diu que les sigles no es dupliquen en plural. Aquesta és una de les poques excepcions que té la norma, igual com PPCC (Països Catalans) o CCOO (Comissions Obreres). Com en totes les sigles, no hi hem d'escriure cap punt.
- El nom de la ciutat de Tòquio està adaptat en català, per tant hem d'evitar sempre la grafia amb k o amb y: eviteu, doncs, *Tokio, *Tokyo, *Tòkio... I recordeu que s'accentua perquè és una paraula esdrúixola.
- Alerta amb el nom de la ciutat d'Istanbul, ja que conté un grup consonàntic que contravé una regla ortogràfica bàsica del català: el de la mb. S'escriu així perquè és el nom de la ciutat en turc. Vigileu també que no s'escriu amb e inicial, sinó amb i.
Logotips de les tres ciutats finalistes (font: http://www.antena3.com/especiales/noticias/juegos-olimpicos/madrid-2020/poder-economico-tokio-parte-mas-fuerza-que-baza-cultural-estambul_2013090300350.html)
- La sigles de Jocs Olímpics és JJOO, tot i que la norma diu que les sigles no es dupliquen en plural. Aquesta és una de les poques excepcions que té la norma, igual com PPCC (Països Catalans) o CCOO (Comissions Obreres). Com en totes les sigles, no hi hem d'escriure cap punt.
- El nom de la ciutat de Tòquio està adaptat en català, per tant hem d'evitar sempre la grafia amb k o amb y: eviteu, doncs, *Tokio, *Tokyo, *Tòkio... I recordeu que s'accentua perquè és una paraula esdrúixola.
- Alerta amb el nom de la ciutat d'Istanbul, ja que conté un grup consonàntic que contravé una regla ortogràfica bàsica del català: el de la mb. S'escriu així perquè és el nom de la ciutat en turc. Vigileu també que no s'escriu amb e inicial, sinó amb i.
Logotips de les tres ciutats finalistes (font: http://www.antena3.com/especiales/noticias/juegos-olimpicos/madrid-2020/poder-economico-tokio-parte-mas-fuerza-que-baza-cultural-estambul_2013090300350.html)
4 de setembre del 2013
Mot del dia: JUSTIFICANT DE RECEPCIÓ
Aquest matí, el comentari matinal de la Mònica Terribas a Catalunya Ràdio incloïa l'expressió acuse de recibo, en castellà, com si en català no hi hagués traducció o tingués por que no s'entengués. Mal farem a la nostra llengua si, per comptes de triar la forma més genuïna, recorrem a calcs semàntics o, fins i tot, a expressions directament forànies! L'expressió en qüestió, en català, referida al document signat en què es declara haver rebut una tramesa,una carta, etc., es pot dir de diferents maneres: justificant de recepció, acusament de recepció, avís de rebuda, confirmació de recepció, etc. Podeu utilitzar qualsevol d'aquestes formes, però intenteu evitar sempre la forma castellana!
Avís de recepció francès (font: http://www.marcophilie.org/mar-ar1.html)
Avís de recepció francès (font: http://www.marcophilie.org/mar-ar1.html)
2 de setembre del 2013
Mot del dia: TORNADA
Avui, 2 de setembre, primer dia laboral del mes, és el dia de la tornada per excel·lència: el dia que tornem a la feina, a la rutina del treball, al dia a dia quotidià després de les vacances. La tornada a l'escola, però, tan desitjada per molts pares, encara haurà d'esperar uns dies.
Els francesos tenen un mot específic que nosaltres utilitzem sovint: rentrée (vigileu la grafia correcta, que amb tantes es no és difícil equivocar-se). Ho podríem traduir per reentrada, però el DIEC no admet el mot i, a més, sembla un calc bastant innecessari, per això parlem de tornada. I vigileu també de no fer una traducció del castellà vuelta (eviteu la forma ''volta a l'escola'', com fa algun traductor automàtic): per a nosaltres, una volta és un gir, una vegada, un passeig, una cursa... però no té res a veure amb el fet de tornar a cap lloc.
(Font de la imatge: http://ceipgirasol.blogspot.com.es/2011/09/tornada-lescola.html)
Els francesos tenen un mot específic que nosaltres utilitzem sovint: rentrée (vigileu la grafia correcta, que amb tantes es no és difícil equivocar-se). Ho podríem traduir per reentrada, però el DIEC no admet el mot i, a més, sembla un calc bastant innecessari, per això parlem de tornada. I vigileu també de no fer una traducció del castellà vuelta (eviteu la forma ''volta a l'escola'', com fa algun traductor automàtic): per a nosaltres, una volta és un gir, una vegada, un passeig, una cursa... però no té res a veure amb el fet de tornar a cap lloc.
(Font de la imatge: http://ceipgirasol.blogspot.com.es/2011/09/tornada-lescola.html)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)