Mot del dia: MIL

Avui proposem el mot mil, per veure si aquesta setmana assolim el miler de seguidors a Twitter. El problema d'aquesta paraula, provinent del mile llatí, és que les paraules que se'n deriven s'escriuen, en alguns casos, amb una sola ela, i en d'altres, amb ela geminada. I això, naturalment, és una font contínua d'errors ortogràfics.
Mirem quins mots s'escriuen amb l i quins, amb l·l:

Amb l:
milè
milenar
miler
milió (milionada, milionari...)

Amb l·l:
mil·lenari
mil·lenni 
mil·lèsim
mil·li- (mil·límetre, mil·lilitre, etc., i derivats: mil·limètric, mil·limetrat, etc.)
mil·liar
mil·liari

A banda tenim els compostos formats amb mil, que van sempre amb l: milfulles, milhomes, milpeus, milratlles, etc.

És difícil extreure'n conclusions. La raó etimològica per què unes paraules s'escriuen amb l i d'altres amb l·l és l'origen del mot: els patrimonials (provinents directament de la derivació del llatí) porten l, mentre que els cultismes (és a dir, mots creats posteriorment a partir de l'arrel llatina), porten l·l. La pràctica i l'ús són la millor manera per assimilar la forma correcta d'un mot quan no hi ha una regla ortogràfica invariable, i aquest és un dels exemples més clars.

(Imatge: http://www.streamlineresults.com/product/1000-twitter-followers)