Mot del dia: POLIGLOT

Avui, dia de Sant Joan, parlem d'un mot que no hi té res a veure: poliglot. Ve al cas per la roda de premsa multilingüe feta per Josep Guardiola davant dels mitjans alemanys en la seva presentació amb el Bayern: ha quedat palès que Guardiola és un entrenador poliglot, atès que sap parlar català, castellà, alemany, anglès i italià. 
El mot poliglot està format amb els afixos poli- ('molt') i -glot ('llengüa'), i es refereix a una persona que parla moltes llengües. Cal anar alerta amb aquesta paraula, perquè és aguda i, per tant, no porta accent en la i (com sí que fa el castellà). Les formes del mot són poliglot, poliglota, poliglots i poliglotes. Cal evitar sempre *políglota.

Imatge de Guardiola en la seva presentació
(extreta de http://www.fcbayern.telekom.de/de/aktuell/news/2013/43223.php?fcb_sid=d959555d052dc88a6ef5642e8a8d81fb)

Mot del dia: POST

Avui, un mot quotidià: post. Originalment es tracta d'una peça de fusta llarga amb forma rectangular, tal com es deriva de la seva etimologia: del llatí postis, 'bastiment lateral d'una porta'. De fet, un dels seus significats és 'lleixa' o 'prestatge'. Ara bé, un dels significats més estesos del mot és el de post de planxar (en femení: la post): és la fusta llarga, folrada amb roba, sobre la qual es planxa. En aquest sentit, cal evitar *taula de planxar.
Una de les paraules que es deriven de post és empostissat o empostat: és un terra (o sostre) cobert de posts de fusta (de l'estil del parquet). Cal utilitzar qualsevol de les dues formes per evitar el barbarisme *entarimat.

Post de planxar (Foto de http://entretelesfilsillibres.blogspot.com.es/2012/12/novetats-la-llar.html)

Mot del dia: IBER

La notícia de la proposició de llei del PP valencià ha posat de moda el mot iber. Aquesta paraula fa referència als pobles preromans que habitaven Ibèria, des del Llenguadoc fins a Andalusia, i ha donat nom a la península on vivim i també a diverses marques relacionades amb l'estat espanyol: Iberia, Iberdrola, Iberostar... L'adjectiu ibèric n'és sinònim.

A l'hora de pronunciar el mot iber, i també d'escriure'l, cal anar alerta perquè és una paraula aguda: per tant, la vocal tònica és la e i mai escriurem accent a la i: *íber. És així en les quatre formes de l'adjectiu: iber, ibera, ibers, iberes.

Pel que fa a la pronúncia de la e, és tancada segons la recomanació del portal ésAdir.cat.

Guerrer de Moixent, exemple d'escultura ibera (foto de http://www.decorarconarte.com/Guerrero-de-Moixent-Valencia)

Mot del dia: MIL

Avui proposem el mot mil, per veure si aquesta setmana assolim el miler de seguidors a Twitter. El problema d'aquesta paraula, provinent del mile llatí, és que les paraules que se'n deriven s'escriuen, en alguns casos, amb una sola ela, i en d'altres, amb ela geminada. I això, naturalment, és una font contínua d'errors ortogràfics.
Mirem quins mots s'escriuen amb l i quins, amb l·l:

Amb l:
milè
milenar
miler
milió (milionada, milionari...)

Amb l·l:
mil·lenari
mil·lenni 
mil·lèsim
mil·li- (mil·límetre, mil·lilitre, etc., i derivats: mil·limètric, mil·limetrat, etc.)
mil·liar
mil·liari

A banda tenim els compostos formats amb mil, que van sempre amb l: milfulles, milhomes, milpeus, milratlles, etc.

És difícil extreure'n conclusions. La raó etimològica per què unes paraules s'escriuen amb l i d'altres amb l·l és l'origen del mot: els patrimonials (provinents directament de la derivació del llatí) porten l, mentre que els cultismes (és a dir, mots creats posteriorment a partir de l'arrel llatina), porten l·l. La pràctica i l'ús són la millor manera per assimilar la forma correcta d'un mot quan no hi ha una regla ortogràfica invariable, i aquest és un dels exemples més clars.

(Imatge: http://www.streamlineresults.com/product/1000-twitter-followers)

Mot del dia: EXAMEN DE SELECTIVITAT

Avui, més que un mot proposem un sintagma  que dóna molt de joc: examen de selectivitat. 
Amb el mot examen hem d'anar amb cura de no accentuar-lo en singular, però sí en plural: examen/exàmens. En aquest sentit, convé recordar que les paraules planes s'accentuen quan acaben en diftong i consonant, excepte en les terminacions as, es, is, os, us, en, in. També cal evitar el vulgarisme *exament: més d'una vegada ho hem vist escrit.
D'altra banda, pel que fa al mot selectivitat, hem de vigilar de no escriure'l amb l geminada, com tampoc cap paraula de la família: selecció, selectiu, seleccionar, etc.
I si opteu per l'expressió prova de selectivitat, recordeu que prova s'escriu amb v.

Examen de selectivitat (font: http://www.aravalles.cat/noticia/61227/comenca-la-selectivitat) 

Mot del dia: SORPASSO

Avui, proposem el mot sorpasso, arran d'aquest titular amb què ens ha despertat avui El Periódico: "Sorpasso" d'Esquerra. Es tracta d'un italianisme no recollit per cap diccionari, que té relació amb la idea de superar, de sobrepassar: el significat literal és 'avançament automobilístic' (de fet, hi ha mitjans que utilitzen aquest mot per referir-se als avançaments en les curses de Formula 1). Tanmateix, l'ús més estès del mot és en sentit figurat, i s'aplica en l'àmbit de la política al fenomen pel qual un partit n'avança un altre que anava al davant.  

Origen
El mot es va començar a utilitzar a Itàlia, amb aquest sentit polític, pels volts dels anys 70, quan  l'extint PCI (Partit Comunista d'Itàlia) tenia molta força i els periodistes i analístics polítics pensaven en la possibilitat d'un sorpasso: és a dir, d'un avançament del PCI en les urnes a la vella Democràcia Cristiana, amb el consegüent accés al Govern de la República. Aquest sorpasso, però, no es va arribar a concretar mai.

Arribarà algun dia aquest mot al DIEC? Cal? Potser no...

 

Portada d'El Periódico d'avui amb el mot sorpasso.

Mot del dia: DE BRACET

Avui proposem la locució de bracet: significa 'junts, en la primera línia', tant en sentit literal com figurat. 
- En sentit literal s'utilitza quan dues persones van amb l'avantbraç repenjat en l'avantbraç de l'altre: "La núvia i el pare va entrar de bracet a l'església". 
- En sentit figurat s'utilitza amb el significat de 'acompanyat de', 'conjuntament', 'lligats', 'junts', etc.: "Rússia i la UE van de bracet a la cimera de Washington". En aquest cas, cal recordar que és incorrecte utilitzar l'expressió *de la mà, que és un calc del castellà.

Actors de bracet en una sessió fotogràfica (foto de http://www.bekia.es/cine/fotos/emma-watson-brazo-daniel-radcliffe-premiere-harry-potter-y-las-reliquias-de-la-muerte-parte-2/)

Mot del dia: BRASILER

L'arribada de Neymar a Barcelona ens porta a escriure del mot brasiler, el gentilici dels naturals del Brasil. Tot i que el sufix -eny també es productiu en català a l'hora de crear genticilis (alzireny, panameny, malagueny...), en aquest cas no direm *brasileny. La creació de gentilicis és bastant arbitrària, però aquí és clar que s'ha partit de la forma portuguesa de l'adjectiu, brasileiro, per formar el gentilici català. Per tant, alerta a l'hora d'utilitzar-lo.

Arribada del brasiler Neymar a Barcelona (foto de http://latdp.cat/?post_type=article&p=3039)