Avui proposem un nou terme de l'àmbit de l'ecologia: petjada ecològica. La definició que en fa el Termcat és llarga però clara: es tracta d'un indicador ambiental que estableix la superfície ecològicament productiva que cal per a subministrar la matèria i l'energia bàsiques per a cobrir indefinidament les necessitats de consum de recursos i d'assimilació de residus d'una població determinada en un territori concret, segons el seu estil de vida habitual.
De forma resumida, diríem que és una unitat de mesura que ens ajuda a definir la quantitat de superfície que cal cultivar per a cobrir les nostres necessitats de consum (per a menjar, desplaçar-nos, treballar, etc.). Ara que s'està posant de moda la responsabilitat social empresarial, un dels valors en alça és tenir una petjada ecològica molt baixa: és a dir, fer un consum d'energia sostenible.
Sobre el terme en qüestió, és la traducció del mot encunyat pels científics canadencs M. Wackernagel i W. Rees el 1996 ecological footprint, de manera que la forma en català correcta, adoptada pel Termcat, és petjada ecològica i no *empremta ecològica, que també se sol utilitzar.
(Imatge extreta de http://www.xtec.cat/~jherna24/6_la%20petjada%20ecologica.htm)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada