Hi ha hagut algunes sigles, però, que s'han creat a partir de la traducció al català: PNB (Partit Nacionalista Basc), EUA (Estats Units d'Amèrica), ONU (Organització de les Nacions Unides), OTAN (Organització per al Tractat de l'Atlàntic Nord), OAP (Organització per a l'Alliberament de Palestina)... Es tracta d'una llista de sigles, reduïda i tancada, que conformen una excepció.
Per regla general, doncs, no hem de traduir les sigles, de manera que no direm LOMQE ni tampoc LOHAPA (Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic), sinó LOMCE i LOAPA. La majoria de mitjans catalans utilitzen aquesta denominació: TV3, vilaweb.cat, diari Ara, diari El Periódico, etc.
Pel que fa la pronúncia, es recomana fer-ho amb la fonètica catalana: així, direm "lomse", tal com recomana el portal esadir.cat: http://esadir.cat/noms/entitats/entitatscultura/LOMCE/view?searchterm=
Matisació
Quan parlem de sigles que no es tradueixen, ens referim a sigles creades a partir de noms propis. Quan són sigles creades a partir de noms comuns (en la denominació dels quals no s'utilitza la majúscula), sí que es poden traduir: expedient de regulació d'ocupació (ERO), document nacional d'identitat (DNI), etc.
Matisació
Quan parlem de sigles que no es tradueixen, ens referim a sigles creades a partir de noms propis. Quan són sigles creades a partir de noms comuns (en la denominació dels quals no s'utilitza la majúscula), sí que es poden traduir: expedient de regulació d'ocupació (ERO), document nacional d'identitat (DNI), etc.
Molt bon resum de la qüestió.
ResponEliminaAmb tot, les abreviacions dels noms de les lleis, si no vaig errat, no són el nom de cap entitat, ni tan sols de la llei, sinó simplement abreviacions del text del nom de la llei.
Com que els texts legals espanyols (i valencians) es solen traduir --s'haurien de traduir sistemàticament, però això és un altre tema--, les abreviacions d'eixos noms es fan d'acord amb la llengua de citació de la llei. Com a exemple significatiu, el Diccionari jurídic català de l'IEC: LOHPA, "Llei orgànica d’harmonització del procés autonòmic ".
Clar, com a exemple actual, la LOMQE de Wert, que crec que encara no ha estat aprovada i que espere que genere tan sols una sigla sense massa efectes.
Moltes gràcies pel comentari.
ResponEliminaÉs curiós que sobre l'exemple que poses, hi ha la tendència a dir-ne LOHAPA, segurament per a mantindre la forma fonètica del castellà.
De tota manera, la majoria de mitjans recomanen dir-ne LOMCE, potser pel criteri que jo he indicat. Però certament, quan els manuals parlen de traducció de les sigles no s'esmenten explícitament les lleis, per això és font de confusió i de debat.
Tens molta raó, Roger, en aixo de la tendència a pronunciar /lo'apa/, ja que és una llei estatal i hi ha qui té costum de citar-les fins i tot en castellà. Però eixe no és el criteri general, sinó la conseqüència de la situació sociolingüística. El criteri general per a abreujar el títols de les lleis és convencional en cada publicació o mitjà, ja que, si no vaig errat, cap llei no fixa la seua abreviació com si es tractara el nom propi d'un ens o organisme. De fet, podem trobar diversos abreujaments per a la mateixa llei en publicacions i mitjans diferents.
ResponEliminaÉs complicat trobar divergències que afecten la creació d'abreviacions entre els títols de les lleis en castellà i en català, però n'he trobat algun cas més, a banda de la LOHPA, que s'abreugen de la forma que correspon al text català: LCX «llei canviària i del xec»; LOTCo «Llei orgànica del Tribunal de Comptes» (esta hi ha qui la fa en castellà: LOTCu, supose que per no confondre-la amb la del Tribunal Constitucional).
Tampoc no he trobat enlloc el criteri que has exposat quant als títols de les lleis, però com que no es correspon amb el criteri general de formació de sigles per a les lleis en cada llengua, és ben possible que no siga un criteri d'ús general.
De fet, els he demanat sobre la qüestió als lingüistes de TV3, però encara no m'han contestat. (Tampoc he vist que recullguen més lleis abreujades.)