Mot del dia: SAVI

Avui, des de Matèria de Llengua fem un homenatge a José Luis Sampedro parlant del mot savi. Diu el DIEC que es tracta d'una persona que té la ciència d'alguna cosa, que té molts coneixements; també es refereix a les persones que saben actuar amb seny. Tant el substantiu com el verb saber deriven del llatí sapere: 'tenir, trobar gust, entendre-hi'. Cal anar alerta amb l'ús de b i v: totes les formes derivades de savi (saviesa, saviejar, sàviament) s'escriuen amb v, mentre que les derivades de saber (totes les formes del verb, a més de mots com sabedor, sabent o saberut) s'escriuen amb b.
La raó per què savi s'escriu amb v, segons les Converses Filològiques de Fabra, es troba en el fet que s'escrivia així en català antic i així es pronunciava també a Mallorca. Trobem exemples de la grafia en diversos passatges de Llull, per exemple (segons recull el DCVB): "Hac un gentil molt saui en philosophia"; "He hauda volentat que que demanàs als sauis de nostra ley la manera..."; o en el mateix Tirant, referint-se a Salomó (el savi per antonomàsia per haver escrit el Llibre de la saviesa): "Segons diu lo saui en lo llibre apellat Eclesiastes...".
El mot forma part de dites i refranys com ara Rectificar és de savis, Ser més savi que Salomó o El savi sap que no sap: el ximple tot ho té al cap.
Descansi en pau, doncs, el savi Sampedro.

La mort de Sòcrates, un dels grans savis de la Història, pintat per Jacques-Louis David el 1787 (http://www.xtec.cat/~fvilasec/presocratics/socrates.htm).