Mot del dia: MONA

Avui, Dilluns de Pasqua, és obligat parlar del mot mona, el pastís amb un o més ous durs, o bé amb figures de xocolata, que els padrins solen regalar als fillols. Com diu la definició, el dolç adopta diverses formes arreu del territori: l'original, tal com la defineix el DCVB, és una coca rodona i caramulluda que porta un ou dur, tot i que amb el temps ha anat evolucionant. Algunes mones fetes amb ous de xocolata han derivat fins a  adoptar formes variades fetes a partir d'aquest ingredient, sobretot a Catalunya; en altres llocs, com al País Valencià, les coques adopten formes d'animals diversos com llangardaixos, tortugues, etc. Hi ha llocs en què aquestes coques es poden trobar la resta de l'any, amb diferents noms: tonya, panou, pa socarrat, pa cremat...
Un dels costums més típics al País Valencià és el d'anar a berenar la mona (o a reballar la mona, com diuen en alguns llocs) amb les colles d'amics, acompanyada de l'ou dur i d'una llonganissa de Pasqua. Podeu trobar aquest costum i d'altres més a l'entrada corresponent del DCVB.
El mot deriva, segurament, del llatí munda, 'panera adornada i plena d'objectes', per bé que també hi ha qui afirma que prové de l'àrab munna, 'provisions de boca'.     
Si encara no heu menjat la mona, que us faci bon profit!

Diverses mones de Pasqua (foto extreta de http://cuinadiari.blogspot.com.es/2012/04/mona-de-pasqua-valenciana.html)