El mot deriva de maula, en al·lusió al caràcter astut del gat, i tot i que en principi tenia connotacions pejoratives (de fet, es tracta d'una denominació satírica, paral·lela a la de botiflers que rebien els defensors de Felip V), amb el temps ha esdevingut sinònim de la resistència del poble valencià enfront de l'exèrcit invasor.
En homenatge a aquest grup partisà, reproduïm ací la lletra de El cant dels Maulets, escrita per Al Tall:
feu dolços de nata i coques de brull.
Polimenteu fustes, emblanquineu murs,
perquè Carles d'Àustria ha jurat els furs.
Enrameu de murta places i carrers,
Enrameu de murta places i carrers,
abastiu de piules xavals i xiquets.
Aclariu la gola amb vi i moscatell,
que no hi ha qui pare el pas dels maulets.
Vine Pilareta que et pegue un sacsó,
Vine Pilareta que et pegue un sacsó,
els peixos en l'aigua i els amos al clot.
I si no l'empara el Nostre Senyor,
tallarem la cua a Felip de Borbó.
Si l'oratge es gira en mal dels maulets,
vindran altres dies que bufe bon vent.
Quan més curt ens lliguen més perill tindran,
passeu-me la bota i seguiu tocant.
Batalla d'Almansa de 1707, oli de Buonaventura Liglii Filippo Pallotta(imatge en alta resolució: http://www.museodelprado.es/imagen/alta_resolucion/P02942.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada