Mot del dia: CLÀXON

Avui proposem un mot quotidià: clàxon. El sentim al carrer, sobretot en els embussos, i també sovint som nosaltres el que el fem sonar. Es tracta d'un dispositiu que produeix un so molt fort i estrident i que es col·loca als cotxes i altres mitjans de transport per donar avisos. Com a paraula sinònima també podeu dir botzina, però mai *bocina. En alguns esports, com al waterpolo, també s'utilitza per indicar el final de cada període.

Quan l'escriviu, fixeu-vos que va amb c inicial i que porta accent perquè es tracta d'una paraula plana que no acaba en -en ni -in.

El mot té l'origen el 1917 i prové d'una firma nord-americana, Klaxon, registrada el 1910, que es dedicava a fabricar botzines. El nom s'inspira en el grec klágxon, imperatiu aorist del verb klázo, 'ressonar'. 

Com a curiositat, el poeta Carles Sindreu va escriure el 1931 un llibre titulat La clàxon i el camí. L'ús femení del mot denota que, en aquells moments, la paraula era un neologisme que encara estava fixant-se en català. De fet, el DCVB no el recull. 

Imatge del clàxon d'un camió, extreta de http://ca.wikipedia.org/wiki/Cl%C3%A0xon