Mot del dia: EMPÈNYER

Avui parlem del verb empènyer, arran de l'empenta que va rebre ahir el nostre compte de twitter en nombre de seguidors. Segons el DIEC, significa 'moure, o tractar de moure, una cosa exercint una pressió' o bé 'fer pressió sobre algú perquè faci alguna cosa' i prové del llatí impengere, amb el mateix significat. El mateix diccionari posa com a sinònims els verbs espènyer o espitjar, que s'utilitzen en diferents punts del territori.
Hi ha uns altres verbs, però, que recull el mateix diccionari, i que signifiquen 'donar una empenta (o una espenta) a algú': es tracta dels verbs empentar, empentejar, espentar o espentejar.
Amb tot, la diferència de sentit entre els dos grups de verbs és molt subtil i sovint se solen utilitzar uns i altres per a la mateixa idea.
Això sí: el verb que cal evitar sempre és el barbarisme *emputxar. Amb tantes formes vàlides per anomenar  l'acció, no hi ha excusa per no fer-ne servir cap!

Imatge extreta de http://quimgilipoeta.blogspot.com.es/2011/06/empenyer.html

Mot del dia: BRÈTOL

Avui proposem un mot relacionat amb el comportament de molts polítics actuals: brètol. Serveix per a referir-se a una 'persona sense escrúpols capaç de qualsevol mala acció'. Té el mateix significat que pocavergonya o desvergonyit, tot i que potser el sentit que té és més clar que els d'aquests dos mots.

El DCVB diu que l'equivalent castellà és pillo, tot i que en realitat s'assembla més a canalla o rufián, tal com indica el Diccionari Castellà-Català de l'Enciclopèdia (la versió catalana de pillo seria murri, en realitat).

El mot brètol té un origen difús: uns afirmen que prové del llatí blytiri, 'home sense valor'; d'altres, que deriva del nom propi germànic Berthwald, que ha adoptat significats despectius en diverses llengues; i d'altres, que ve del llatí brittus, 'bretó', influït per l'antic italià bretto, 'tenaç, mesquí, miserable'.

Imatge extreta de http://www.lasexta.com/programas/salvados/

Mot del dia: RETALLADA

Avui, dia d'ajustos per part del Govern, parlem del mot retallada, una paraula que s'ha instal·lat còmodament en la nostra parla quotidiana i que té lligats de mans i peus molts ciutadans. Significa 'Acció de retallar', és a dir, de 'Tallar allò que sobra d'alguna cosa', o de 'Escurçar un escrit', entre d'altres. En realitat, però, el significat de retallar que tothom tenim en ment és 'Reduir, per part del Govern, les despeses en inversions públiques, en prestacions socials o en sous dels funcionaris'. Veurem algun dia aquesta definició en un diccionari?
Recordeu que, amb el sentit indicat, no hem de dir retall, que té un altre significat ('Tros sobrant de paper, de  tela, etc., resultant de retallar alguna cosa'). 

Logotip contra les retallades, extret de http://blocs.xtec.cat/revistainsmontserratcolomer/2013/01/09/les-retallades-a-l%E2%80%99institut/

Mot del dia: MAULET

Avui, 25 d'abril, Diada Nacional del País Valencià que recorda la derrota dels austracistes valencians contra les tropes franceses de Felip V en la batalla d'Almansa de 1707, no podem parlar d'altre mot que de maulet, el nom que rebien els partidaris valencians de l'arxiduc Carles d'Àustria.

El mot deriva de maula, en al·lusió al caràcter astut del gat, i tot i que en principi tenia connotacions pejoratives (de fet, es tracta d'una denominació satírica, paral·lela a la de botiflers que rebien els defensors de Felip V), amb el temps ha esdevingut sinònim de la resistència del poble valencià enfront de l'exèrcit invasor.

En homenatge a aquest grup partisà, reproduïm ací la lletra de El cant dels Maulets, escrita per Al Tall:

Eixiu tots de casa que la festa bull, 

feu dolços de nata i coques de brull. 

Polimenteu fustes, emblanquineu murs, 

perquè Carles d'Àustria ha jurat els furs.

Enrameu de murta places i carrers, 

abastiu de piules xavals i xiquets. 

Aclariu la gola amb vi i moscatell, 

que no hi ha qui pare el pas dels maulets.

Vine Pilareta que et pegue un sacsó, 

els peixos en l'aigua i els amos al clot. 

I si no l'empara el Nostre Senyor, 

tallarem la cua a Felip de Borbó.

Si l'oratge es gira en mal dels maulets, 

vindran altres dies que bufe bon vent. 

Quan més curt ens lliguen més perill tindran, 

passeu-me la bota i seguiu tocant. 

Batalla d'Almansa de 1707, oli de Buonaventura Liglii Filippo Pallotta(imatge en alta resolució: http://www.museodelprado.es/imagen/alta_resolucion/P02942.jpg)

Mot del dia: RAMBLEJAR

Avui, diada de Sant Jordi, proposem el mot ramblejar, que tot i semblar lligat a les rambles de Barcelona, en realitat significa 'passejar per una rambla o un passeig urbà'; és a dir, és sinònim de passejar. Amb tot, la força semàntica que té el mot rambla (provinent de l'àrab ramla, 'areny, torrent') en majúscula, associat al passeig més típic de Barcelona, fa que quan llegim el mot ramblejar pensem en aquest passeig.
Desitgem, doncs, que ramblegeu a gust pels carrers, rambles i passejos de la vostra ciutat, que gaudiu del dia i que regaleu i us regalin moltes roses i molts llibres. Bona diada!

Foto extreta de http://www.rosessantjordi.com/ca/sant-jordi-2013/

Mot del dia: TERRATZO

Avui proposem un mot de l'àmbit de la construcció: terratzo. Es tracta d'un material per a pavimentació que consisteix en un conglomerat de sorra i ciment amb trossos de marbre o de granit, sotmès a poliment. És un tipus de rajola molt comú a les cases, sobretot en les més antigues, tot i que el gres sembla que ara li estigui guanyant terreny.
El mot derivat de l'italià terrazzo, i, tot i que el DIEC no el recull, tant el GDLC com el Termcat l'inclouen amb l'adaptació de la grafia zz a tz.Tanmateix, aquest criteri no se segueix sempre, perquè en altres mots com attrezzo, mezzosoprano, pizza o pizzicato no s'ha fet l'adaptació. Per tant, caldrà veure si, el dia que el DIEC reculli el mot, convertirà la doble z en tz o bé mantindrà la grafia original.
El que cal evitar sempre és una pronúncia a la castellana o bé amb s sorda (ni *terrazo, ni *terrasso).

Rajoles de terratzo (imatge de http://hormigonconperdon.wordpress.com/2012/02/23/cuando-uno-pisaba-los-colores-de-las-piedras/).
El paviment de la plaça de Catalunya de Barcelona també és de terratzo (foto de http://hormigonconperdon.wordpress.com/2012/03/16/placa-catalunya-barcelona/):

Mot del dia: BENZINA

Avui, un mot que ens prepara per al cap de setmana: benzina. Per definició no és ben bé el mateix que la gasolina, tot i que sovint s'utilitzen com a sinònims. De fet, segons el GDLC, benzina és una forma col·loquial d'anomenar la gasolina. Segons el DIEC, benzina és el 'conjunt de fraccions obtingudes en la destil·lació del petroli, que comprèn les diverses menes de gasolina, el petroli de cremar, etc.', mentre que la gasolina és el 'líquid fàcilment inflamable, incolor, que s’obté per destil·lació del petroli, entre 60 °C i 200 °C, i s’usa com a carburant'.
Segons el diccionari etimològic d'Enciclopèdia Catalana, el mot benzina, derivat del llatí benzoe, 'benjuí', arribà al català el 1868, mentre que gasolina ho féu el 1917.
Sobre aquest mot cal fer un incís: l'acció d'omplir el dipòsit del cotxe es diu fer benzina, fer gasolina, omplir el dipòsit o proveir de carburant (versió del Termcat per a àmbits esportius o registres més formals). Cal evitar, doncs, el mot *repostar, que és incorrecte en català. Tot i això, el portal esAdir.cat (TV3 i Catalunya Ràdio) l'accepta només per l'àmbit de l'automobilisme.
D'altra banda, l'establiment on ens proveïm de combustible es pot dir tant benzinera com gasolinera (o bé benzineria, com defensa amb bon criteri el lingüista Gabriel Bibiloni en aquest article: http://bibiloni.cat/blog/?p=413), i el dispositiu que el subministra rep el nom d'assortidor (eviteu *sortidor).

Benzinera amb assortidors d'autoservei (foto de http://www.petro7.cat/?p=96)

Mot del dia: PARIR

Avui parlarem del verb parir i dels diversos sinònims que en dóna el diccionari, que en són un grapat i que s'apliquen a diferents registres o diferents animals. Parir vol dir, DIEC en mà, 'la femella, expel·lir el fetus que portava al ventre al final de la gestació', i prové del llatí parire, amb el mateix significat.
Però també es pot dir de moltes altres maneres; vegem-les:
- Anyellar: s'aplica al part de l'ovella.
- Cabridar: s'aplica al part de la cabra.
- Cadellar: s'aplica al part de la gossa, la lloba...
- Conillar: s'aplica al part de la conilla.
- Corderar: s'aplica al part de l'ovella, també.
- Criar: s'aplica al part de qualsevol animal (gata, vaca...).
- Deslliurar: és un sinònim per a un registre més formal, que s'aplica tant a animals com a persones.
- Desocupar: aquest cas sembla un clar eufemisme.
- Donar a llum: és un sinònim que s'aplica tant a animals com a persones.
- Fer: també es pot utilitzar com a sinònim de parir (la gossa ha fet dos cadells). 
- Garrinar: s'aplica al part de la truja.
- Gatinar: s'aplica al part de la gata.
- Infantar: és un sinònim per a un registre més formal, que s'aplica només a persones.
- Parterejar: significa 'anar de part'.
- Pollinar: s'aplica al part de la somera o l'euga.
- Porcellar: s'aplica al part de la truja, també.
- Quissoiar: s'aplica al part de la gossa.
- Vedellar: s'aplica al part de la vaca.

Ara bé, el verb que no podeu utilizar mai és enllumenar (calc del castellà alumbrar), perquè en català només significa 'il·luminar'.

Egua pollinant un poltre.

Mot del dia: TORCAR

Avui parlem del mot torcar, molt viu en la parla valenciana però no tant en la resta de variants. Significa 'netejar (o eixugar) utilitzant un drap o un paper', i s'aplica en contextos diferents: torcar-se la boca (o les mans, o el cul...), torcar la pols, torcar els plats, torcar la taula... És a dir, es pot utilitzar allà on es diu netejar, però fent servir, quasi sempre, un drap o un paper.
A partir d'aquest verb hi ha els substantius torcaboques (o tovalló), torcamans (o drap de cuina), torcacoltells (drap per a netejar coltells) o torca-raors (drap per a netejar navalles).
El mot deriva del llatí clàssic torques, 'collar, cosa retorçuda', i d'aquí 'feix de drats retorçats', que donà el verb torcare.  

Torcar-se la cara (http://www.felicidadeshasidounblog.es/2012/07/del-verbo-esponjear.html)

Mot del dia: ATEMPTAT

Avui, un mot trist: atemptat. Una paraula que ens transporta a Boston, però també a tants punts del món on tenen lloc aquestes massacres indiscriminades que s'enduen la vida de persones innocents. Persones que, la majoria de vegades, no tenen res a veure amb la lluita o els ideals que els promouen. 

Des d'un punt de vista lingüístic, el mot prové del llatí attemptatus, amb el mateix significat: 'Temptativa criminal contra algú'. Cal fixar-se en la grafia correcta: s'escriu amb mp, no amb amb m sola ni amb n. Eviteu, doncs, les formes *atemtat / *atemtar i *atentat / *atentar, per bé que el DCVB recull aquestes últimes (en contra del criteri dels diccionaris normatius actuals).  

Imatge de l'atemptat de Boston, extreta de http://www.ara.cat/mon/estats_units/terrorisme-boston-fbi-obama_0_902309856.html

Mot del dia: ENDARRERIR

Avui, un mot de l'àmbit quotidià: endarrerir. Significa 'deixar enrere' (o bé endarrere), però sovint també significa el mateix que retardar, ('fer que esdevingui més tard' o 'fer més lent'). De la mateixa manera, el substantiu derivat endarreriment és sinònim, en alguns contextos, del substantiu retard.
Sobre aquests mots cal fer un parell de remarques:
- Alerta amb la metàtesi d'aquesta paraula, que és freqüent (canvi d'ordre de les lletres). Així, hem d'evitar sempre el vulgarisme *enraderir (igual que *radere o *enradere).
- La segona: cal evitar també el barbarisme *atrassar (com *retrassar o *retràs). Tot i que el DCVB recull les tres formes, no són acceptades per cap diccionari normatiu.

(Imatge extreta de http://ampaipse.wordpress.com/2012/10/16/experts-demanen-endarrerir-lhora-per-millorar-la-conciliacio-i-la-productivitat/)

Mot del dia: DAIXÒ

Avui proposem el mot daixò i, en paral·lel, d'altres de semblants com dallò, daixonses, dallonses... Segons el DIEC, es tracta d'un mot amb què figura que anomenem algú o diem alguna cosa quan no trobem els mots pertinents per dir-la o no els volem dir. El diccionari recull aquestes quatre formes, però en la parla popular se n'utilitzen d'altres com daixona, daixòs...  

Està format amb el pronom això precedit de la preposició de: d'això, que en plural es converteix en daixòs o daixons. 

Poden funcionar com a interjecció de dubte ("Daixò... quin dia és avui?"; "Dallonses... què et volia dir?") o també com a mots comodí: "No em toqueu els daixonses!"; "M'he descuidat els dallonses"; "Passa’m el dallò d’allà!".

A més, daixonses i dallonses, d’una banda, i daixò i dallò, de l’altra, poden combinar-se: "Daixò i Dallò són germans" (equivalents als Fulano i Zutano castellans); "Deixeu-vos de daixonses i dallonses!"   

Portada d'El Sr. Daixonses, revista satírica catalana dels anys 1920 (http://semanarioshumoristicos.blogspot.com.es/2010/10/el-sr-daixonses.html)

Mot del dia: AGULLÓ

Avui que fa 20 anys que el van assassinar, dediquem el mot a Guillem Agulló parlant del seu cognom. L'agulló és la punta de l'agullada, però també una cosa que estimula a obrar (un esperó) i també el fibló dels insectes. Prové del llatí aculeo, amb el mateix significat.
Més enllà del significat real del mot, en aquest cas pren importància pel sentit figurat (i casual) que aporta: el seu assassinat, aquell abril de 1993 a Montanejos, igual com l'esperit del jove rebel i també la impunitat amb què va quedar lliure el seu assassí, van servir d'agulló a una generació per lluitar pels ideals que ell defensava, a rebel·lar-se contra una classe política valenciana que ataca les pròpies arrels, i també a unir-se i mobilitzar-se en cerca d'un futur lliure i digne.
Perquè l'esperit de Guillem és l'agulló que ens esperona a seguir endavant. La lluita continua.

(Imatge: http://www.racocatala.cat/noticia/28326/19-anys-sense-guillem-agullo)

Mot del dia: MESURA

Avui proposem parlar del mot mesura i d'alguns sinònims: mida, grandària, volum, dimensions... Es tracta d'un significat que es pot dir de diverses maneres segons el context, i això genera confusions.
La mesura és la quantitat d'alguna cosa determinada pel mesurament, i també un mitjà proporcionat per a un fi (les mesures que ha pres el Govern, per exemple). El mot forma part de locucions i expressions com unitat de mesura, a mesura que, en la mesura que... En aquests casos no direm mai mida.
La mida és la mesura d'un objecte, en especial la linial: Quina mida té aquest edifici?; la mida dels pantalons;  la mida importa... Amb aquest mateix sentit podem fer servir dimensió o grandària, tot i que cal anar alerta amb aquest últim, perquè es refereix a una dimensió gran; no té sentit dir, per tant, una grandària molt petita. És millor dir una mida petita o unes dimensions petites. 
El volum fa referència a la mesura d'una porció d'espai ocupada per un cos. el volum d'una caixa. També podem dir grossària o dimensions: les dimensions d'una sala. 
Tant per a la mida com per al volum hem d'evitar el barbarisme *tamany, per bé que el DCVB el dóna per bo (prové del tan magnum llatí, 'tan gran').
I també alerta amb el verb: no direm mai *medir, sinó mesurar o amidar.

Diversos instruments de mesura (http://blocs.xtec.cat/lacinciafcil/?page_id=247)

Mot del dia: SAVI

Avui, des de Matèria de Llengua fem un homenatge a José Luis Sampedro parlant del mot savi. Diu el DIEC que es tracta d'una persona que té la ciència d'alguna cosa, que té molts coneixements; també es refereix a les persones que saben actuar amb seny. Tant el substantiu com el verb saber deriven del llatí sapere: 'tenir, trobar gust, entendre-hi'. Cal anar alerta amb l'ús de b i v: totes les formes derivades de savi (saviesa, saviejar, sàviament) s'escriuen amb v, mentre que les derivades de saber (totes les formes del verb, a més de mots com sabedor, sabent o saberut) s'escriuen amb b.
La raó per què savi s'escriu amb v, segons les Converses Filològiques de Fabra, es troba en el fet que s'escrivia així en català antic i així es pronunciava també a Mallorca. Trobem exemples de la grafia en diversos passatges de Llull, per exemple (segons recull el DCVB): "Hac un gentil molt saui en philosophia"; "He hauda volentat que que demanàs als sauis de nostra ley la manera..."; o en el mateix Tirant, referint-se a Salomó (el savi per antonomàsia per haver escrit el Llibre de la saviesa): "Segons diu lo saui en lo llibre apellat Eclesiastes...".
El mot forma part de dites i refranys com ara Rectificar és de savis, Ser més savi que Salomó o El savi sap que no sap: el ximple tot ho té al cap.
Descansi en pau, doncs, el savi Sampedro.

La mort de Sòcrates, un dels grans savis de la Història, pintat per Jacques-Louis David el 1787 (http://www.xtec.cat/~fvilasec/presocratics/socrates.htm).

Mot del dia: MIRACLE

Avui, dia de Sant Vicent, parlarem del mot miracle. Es tracta d'un fenomen extraordinari que no es pot explicar per causes naturals i és atribuït a causes preternaturals o a Déu mateix, però també fa referència  a una peça  teatral breu que glossa un fet prodigiós atribuït a Sant Vicent Ferrer i que es representa en moltes localitats valencianes els dies de la vespra i la festa canònica del Sant. Popularment, aquestes peça s'anomena amb el col·loquialisme milacre: aquesta metàtesi (paraula en la qual s'altera l'ordre de les lletres) només s'accepta per referir-se a aquesta peça teatral, no al fenomen extraordinari.  

A València, les festes vicentines s’inicien el diumenge, amb el trasllat de la imatge del sant als diversos altars, on tenen lloc les representacions dels miracles. El dilluns, dia de la festivitat, se celebra la missa de Pontifical i es fa l’ofrena floral a la casa natal de Sant Vicent Ferrer, on es troba el Pouet de Sant Vicent. A la tarda té lloc una processó que recorre el barri de la Catedral i la baixada de la imatge de l’altar.

Les representacions dels miracles es duen a terme als catorze altars que s’instal·len en diversos barris de la ciutat, presidits sempre per la imatge del patró. L’altar més antic dels que es munten data de 1561 i s’instal·la cada any al costat del Pouet de Sant Vicent.

Representació d'un miracle de Sant Vicent (font: http://www.rtvv.es/va/cultura_i_oci/carrers-valencia-celebren-miracles-vicent_0_473352665.html)

Mot del dia: APP

Avui proposem un neologisme que encara no té presència en els diccionaris normatius però que cada vegada és més freqüent en la llengua quotidiana: app. Es tracta de l'abreviatura del mot anglès application, 'aplicació mòbil': segons el Termcat, és un 'programa informàtic que desenvolupa una tasca específica en un dispositiu mòbil'. El portal esadir.cat, llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, recull l'abreviatura app, pronunciada ap, perque és la forma que s'utilitza en anglès i en la majoria de llengües; el Termcat, en canvi, recull la forma apl., que no utilitza ningú i que a més és impronunciable, per la qual cosa li veiem poc de futur (igual com ha passat amb la forma bloc). 
Es tracta d'una abreviatura lexicalitzada: és a dir, que ha esdevingut paraula (igual com radar, fax, tèlex...), per això s'escriu sense punt final. A més, tampoc s'escriu entre cometes ni en cursiva. 
Personalment, a nosaltres ens agrada més la forma desenvolupada aplicació, mot que utilitzen altres mitjans (com el diari El Punt Avui), però l'ús estès que s'està fent de la forma app des dels mitjans audiovisuals (sense anar més lluny, a Catalunya Ràdio es reprodueixen molts anuncis per promocionar les apps de l'emissora) i la proliferació de webs que fan servir el terme (com ara appsencatala.cat) faran que, segurament, sigui aquesta forma la que finalment s'acabarà implantant.

Captura de pantalla del portal www.appsencatala.cat, que recull les apps fetes en la nostra llengua.

Mot del dia: CLÀXON

Avui proposem un mot quotidià: clàxon. El sentim al carrer, sobretot en els embussos, i també sovint som nosaltres el que el fem sonar. Es tracta d'un dispositiu que produeix un so molt fort i estrident i que es col·loca als cotxes i altres mitjans de transport per donar avisos. Com a paraula sinònima també podeu dir botzina, però mai *bocina. En alguns esports, com al waterpolo, també s'utilitza per indicar el final de cada període.

Quan l'escriviu, fixeu-vos que va amb c inicial i que porta accent perquè es tracta d'una paraula plana que no acaba en -en ni -in.

El mot té l'origen el 1917 i prové d'una firma nord-americana, Klaxon, registrada el 1910, que es dedicava a fabricar botzines. El nom s'inspira en el grec klágxon, imperatiu aorist del verb klázo, 'ressonar'. 

Com a curiositat, el poeta Carles Sindreu va escriure el 1931 un llibre titulat La clàxon i el camí. L'ús femení del mot denota que, en aquells moments, la paraula era un neologisme que encara estava fixant-se en català. De fet, el DCVB no el recull. 

Imatge del clàxon d'un camió, extreta de http://ca.wikipedia.org/wiki/Cl%C3%A0xon

Mot del dia: IOGURT

Arran d'una nova normativa sobre la data de caducitat d'aquest producte, avui proposem el mot iogurt. Es tracta d'un aliment de consistència cremosa i de gust agre, preparat amb llet fermentada, originari dels Balcans. El nom prové del turc yoğurt (pronunciat "iourt"), amb el mateix significat, i ha derivat amb formes diferents a les diverses llengües (yogur, yogurt, yoghurt, yoghourt...). En català, però, només s'admet iogurt: com que nosaltres no tenim y en posició aïllada, ho hem d'escriure amb i. No us deixeu tampoc la t final i eviteu el vulgarisme *llegurt.
De la mateixa família tenim el mot iogurtera, que és un aparell per a l'elaboració casolana de iogurts.

Diverses varietats de iogurt de La Fageda (http://www.fageda.com/varietats-de-iogurt)

Mot del dia: ROSELLA

Avui proposem un mot relacionat amb la primavera: rosella. Es tracta d'una herba de la família de les papaveràcies, amb un flor de pètals vermells escarlata i nombrosos estams que, en conjunt, semblen conformar un punt de color negre. El nom és un diminutiu de rosa, per la semblança que té. Però la curiositat d'aquesta flor és que té moltíssims geosinònims i molt variats; els diversos diccionaris consultats recullen els següents: ababol, babol, badabadoc, capellà, colet, gall, gallaret, gallet, gallgallaret, lloca, paparota, paperola, paramà, pipiripip, quicaraquic, quiquiriquic, roella, rovella... La llista és encara més llarga, perquè se n'han  registrat 34 formes diferents; en aquesta pàgina se'n dóna més informació: http://blocs.tinet.cat/lt/blog/rosa-dels-vents/category/44/general/2006/05/06/tots-els-noms-de-la-rosella 

Foto extreta de http://ichn.iec.cat/bages/planes/Imatges%20grans/Prhoeas.htm

Mot del dia: MONA

Avui, Dilluns de Pasqua, és obligat parlar del mot mona, el pastís amb un o més ous durs, o bé amb figures de xocolata, que els padrins solen regalar als fillols. Com diu la definició, el dolç adopta diverses formes arreu del territori: l'original, tal com la defineix el DCVB, és una coca rodona i caramulluda que porta un ou dur, tot i que amb el temps ha anat evolucionant. Algunes mones fetes amb ous de xocolata han derivat fins a  adoptar formes variades fetes a partir d'aquest ingredient, sobretot a Catalunya; en altres llocs, com al País Valencià, les coques adopten formes d'animals diversos com llangardaixos, tortugues, etc. Hi ha llocs en què aquestes coques es poden trobar la resta de l'any, amb diferents noms: tonya, panou, pa socarrat, pa cremat...
Un dels costums més típics al País Valencià és el d'anar a berenar la mona (o a reballar la mona, com diuen en alguns llocs) amb les colles d'amics, acompanyada de l'ou dur i d'una llonganissa de Pasqua. Podeu trobar aquest costum i d'altres més a l'entrada corresponent del DCVB.
El mot deriva, segurament, del llatí munda, 'panera adornada i plena d'objectes', per bé que també hi ha qui afirma que prové de l'àrab munna, 'provisions de boca'.     
Si encara no heu menjat la mona, que us faci bon profit!

Diverses mones de Pasqua (foto extreta de http://cuinadiari.blogspot.com.es/2012/04/mona-de-pasqua-valenciana.html)