La particularitat del mot és el sufix, que en valencià oral esdevé -à (mascletà), com en tantes altres paraules de la festa fallera i d'altres àmbits: despertà, cordà, disparà, plantà, cremà, fideuà, etc. Val a dir, però, que aquest fenomen no es limita només a aquests esdeveniments i mots concrets, sinó que és un tret propi del valencià oral que s'aplica a totes les paraules acabades en el sufix -ada (per influència de l'aragonès): "he menjat cansalà", "estic cansà", etc. Així, es pot considerar que en un registre col·loquial oral es poden admetre, però a l'hora d'escriure'ls ho hem de fer de manera completa: mascletada, despertada, cordada, disparada, plantada, cremada, fideuadà, cansalada, cansada...
Així és com es recullen aquests mots en tots els diccionaris (inclosos els valencians), i com cal escriure'ls sempre (tret de quan reflecteixin la parla oral). Es pot recórrer a l'ús de les cometes per a utilitzar la forma mascletà, però no és el més recomanable. I de la mateixa manera, en el plural escriurem mascletades i no *mascletaes.
Mascletada a la plaça de l'Ajuntament de València (foto de http://www.lavanguardia.com/ocio/20110301/54120904738/las-mascletas-de-valencia-arrancan-con-155-kilos-de-polvora.html)
El fet que escriguem "mascletada", "cansalada" i no "*mascletà" ni "*cansalà" em fa pensar també en el mot "blog" i "*bloc".
ResponEliminaCal preguntar-se si a la resta del domini lingüístic també ho diuen així per extensió del valencià. Si això és així, per què no acceptar-les? Si són de domini públic, si s'ha escampat com han dit que s'ha escampat "blog" pels usuaris, per què no? El mateix passa amb el ja molt conegut "lo" neutre.
Sembla que no interessa normalitzar segons quines coses per no assemblar-nos al castellà. Pot ser, no cal mirar cap al sud-oest i sí cap al nord.
El francès, llengua prestigiosa recolzada per un estat, ha perdut al llarg de l'evolució lingüística (fonètica, concretament) moltes "d" intervocàliques (vide, vie, etc.), i no ha passat res.
Jo no dic que calga acceptar la caiguda de les "d" intervocàliques, però sí afegir-hi exepcions que no es queden només en l'àmbit col·loquial, informal i/o fester. Perquè pot ser seria arraconar massa el valencià (com està passant), a Alacant ciutat i supose que a moltes altres ciutats on el valencià s'està perdent i només el deixen amb algunes paraules "festeres" com és "mascletà". Per què no capgirar-ho, i aprofitar-nos d'això? No podem permetre'ns posar tantes traves als parlants, perquè al cap i a la fi, som els que fem viva la llengua.
No és que estiga en contra de la norma al 100%, però a vegades no veig seriosos els criteris que fan servir per acceptar un mot o no. Després està l'Acadèmia Valenciana de la Llengua que ha acceptat "barco", però no em voldria estendre més.
Salut!
PS: Enhorabona pel bloc!
Gràcies, Àlvar. També he pensat que era una bona oportunitat d'incorporar una paraula valenciana al diccionari, però hi ha el problema de fixar el límit: hi incorporem totes les paraules acabades -à, o només algunes? Quines sí i quines no? Quin seria el criteri? Tu dius algunes paraules festeres: per exemple, mascletà. Hi incorporem també despertà i cordà? O disparà? I sobre els menjars? Hi incorporem fideuà? I què fem amb torrà? (fer una torrà). Jo crec que seria una miqueta perillós.
ResponEliminaGràcies a tu Roger.
EliminaPense que sí, seria perillós. Però em referisc sobretot a segons quines coses admeten i quines no. El criteri d'incloure "blog" i no "bloc" al diccionari balla un poquet.
Tornant al tema de caigudes de "-d-" (encara que el motiu de l'IEC per incloure la paraula "blog" té a vore), pense que caldria incloure algunes paraules amb caiguda de "-d-" més extensa, com ara: fideuà o mascletà. Cal veure com són de populars les formes i, aleshores, incloure-les o no.
Sé que existeix l'excepció en alguns àmbits, com en aquest cas és l'oral, però no el formal. No ho tinc del tot clar encara, però veig que les incorporacions a vegades tenen uns criteris que ballen massa.
Salut!