Mot del dia: HIPOCORÍSTIC

Aprofitant que dimarts va ser Sant Josep i avui és la festa de la Mare de Déu dels Dolors, parlarem del mot hipocorístic. Es tracta, diccionari en mà, d'un 'mot, propi o comú, usat amb caràcter afectuós, familiar o eufemístic', i prové del grec hypokoristikós, 'afalagador, acaronador'. En el cas dels noms de què parlàvem, els hipocorístics serien Pep o Lola; sovint, la gent anomena aquestes denominacions diminutiu, però en realitat un diminutiu exigeix un afix que no es dóna en aquests casos. En els noms anteriors, un diminutiu seria Josepet o Doloretes, per exemple.
La manera tradicional de formar hipocorístics en català és per truncació; és a dir, eliminant-ne una part, sovint la primera: Cesc (de Francesc), Quim (de Joaquim), Tomeu (de Bertomeu), Toni (d'Antoni), Bel (d'Isabel), Biel (de Gabriel), Pep/Bep (de Josep), Txell (de Meritxell), Fina (de Josefina), Ció (per a diversos noms que tenen aquesta terminació: Assumpció, Presentació, etc.)... En alguns casos (sobretot en valencià), per als noms masculins se sol afegir una -o final: Cento (de Vicent), Ximo (de Joaquim), Voro (de Salvador),  Nelo (de Manel), Cinto (de Jacint), Queco/Quico (de Francesc)...
Una altra manera de formar hipocorístics, menys usual, és eliminant-ne la part central: Jan (de Joan), Tesa (de Teresa), Jep (de Josep)...

L'ús de diminutius també es recurrent a l'hora de formar hipocorístics: Manelic (de Manel), Carmina (de Carme), Ciset (de Narciset), Pepeta (de Josepa), etc.

Actualment, però, molts hipocorístics es formen per apòcope (és a dir, eliminant la part final del nom), per influència del castellà: Montse, Tere, Gabi, Conxa, Carol, Salva, Santi, Assum, Magda....

Coneixeu casos d'hipocorístics curiosos?

(Article recomanat: http://contentseditors.wordpress.com/2011/02/02/els-hipocoristics-usats-en-valencia-com-a-nom-de-persona/)

Pas de la Verge dels Dolors a Bellpuig (foto de http://www.festes.org/articles.php?id=429)