Vegem, doncs, quins significats són correctes i quins no:
Correctes (segons el GDLC o el DIEC)
- Peça rígida que cobreix el cap, elm: casc de bomber, casc de motorista, casc de l'armadura...
- Assecador de cabells en forma de casc.
- Peülla de cavalls, ases, zebres...
- Copa del barret.
- Envàs disposat per a contenir líquids: casc de vidre (de la cervesa).
- Barril: casc d'arengades.
- Auriculars (en plural): Treu-te els cascos!
Incorrectes (tot i que el DCVB els dóna com a bons)
- Caixa de l'encèfal. N'hem de dir crani o closca. En aquest setit, no podem dir l'expressió *trencar-se (o escalfar-se) els cascos , sinó escalfar-se el cap
- Cos principal d'una nau. N'hem de dir buc o carcassa.
- Espai que ocupen els edificis en una població. N'hem de dir nucli, barri, centre...: nucli urbà, barri antic, centre històric...
El mot prové del castellà, per això està tan estès encara el vulgarisme casco. Pel que fa al plural, són correctes les formes cascs i cascos.
(Imatge extreta de http://www.carteling.com/ct/obligacio/22-us-obligatori-de-casc.html)
Una demanda : el gos no té casc ni peulla ni unglot, mes una pota. i abans de la pota, té una cama. correcte, oi
ResponEliminaLa pota és tota l'extremitat sencera; és sinònim de cama, segons el DIEC (cama=pota d'un animal). El gos no té peülla ni unglot, en tot cas té peus.
ResponEliminaEl mot casc té també les dos accepcions següents (segon el diccionari del Salt 2.0; també les admet l'Ésadir):
ResponElimina«9. a. m. URBAN. Nucli d'una ciutat o poble. El casc urbà necessita zones verdes amb urgència. b. casc antic URBAN. Nucli antic d'una ciutat. El casc antic de València no està en bones condicions.»
Per tant, també entren en eixe boirós àmbit del que és correcte.
Bé, aquí ja entraríem en la discussió de què és correcte i què és incorrecte. El DIEC i el GDLC no el donen per bo, per això déiem que no és correcte.
ResponElimina