Mot del dia: CUCURULLA

Avui proposem un altre mot propi de la Setmana Santa: cucurulla. Es tracta de la lligadura (barret) que es col·loquen els penitents al cap i que té forma de con llarg i estret. També se'n pot dir cucurutxa i prové del llatí cuculla, que significava caputxa (la variant cucurutxa està influïda per aquesta paraula).
Cal evitar capirot, que té un altre ús.
Segons el DCVB, el mot cucurulla forma part de l'expressió fer cucurulla, amb dos significats: d'una banda, 'fer figa'; de l'altra, 'fer campana'.
La tradicional imatge dels penitents desfilant en processó amb la cucurulla posada, acompanyats del repicar monòton dels tambors, impacta els majors i espanta els menuts, però és un dels moments més solemnes d'aquestes festes.

Penitents amb cucurulla (foto extreta de http://www.trencaclosques.cat/trencaclosques-de-cristianisme.html)

Ressenya de www.dites.cat

Avui ens ve de gust recomanar la pàgina del paremiòleg Víctor Pàmies: www.dites.cat. Es tracta d'un recull ingent de locucions, frases fetes i refranys en català amb definicions, etimologies, correspondències amb altres llengües, a més de moltes altres eines relacionades amb la paremiologia, la branca de la lingüística que estudia les parèmies o proverbis. 
La pàgina que presentem serveix de portal d'entrada a totes les altres pàgines creades per l'autor, que recullen les dites per temes, tipus, etc. Aquestes en són algunes:
- En cap cap cap o Amb cara i ulls: dites i refranys que contenen la paraula cap, d'una banda, i ull, de l'altra. Són la versió digital dels llibres en paper respectius publicats per l'autor.
- Diccitionari: diccionari de citacions i frases cèlebres.
- Dites i frases fetes: recull de locucions i frases fetes catalanes.
- Etimologies paremiològiques: origen d'algunes frases fetes i dites.
- Paremiologia tòpica: dites tòpiques i refranys dels municipis dels Països Catalans.
- Refranyer català-castellà: refranyer català amb equivalències en castellà.
- Refranyer temàtic: refranyer ordenat per temes.

A més, s'hi ofereixen eines relacionades amb la paremiologia, com ara multicercadors, consultoris o una enciclopèdia sobre aquesta branca de la lingüística, i altres pàgines que recullen la feina de l'autor, com un blog personal, una mostra de les seves conferències, etc. 
En resum, es tracta d'una de les pàgines sens dubte més completes (si no la que més) sobre les parèmies en català, una eina de consulta indispensable per conèixer les nostres locucions, frases fetes i refranys.
Part d'aquest treball es recull en l'obra DITES.CAT, publicada el 2012 per Barcanova, que aplega més de 2.600 locucions, frases fetes i refranys del català amb la correspondència en castellà, les definicions de les dites, exemples d'ús i expressions sinònimes. 

Aquesta pàgina i moltes altres es poden trobar en la nostra llista d'enllaços recomanats.

Mot del dia: CATXERULO

Avui proposem un mot que a Pasqua té molta volada (mai millor dit): catxerulo (altrament dit estel o milotxa). Es tracta d'una forma dialectal de terres valencianes, present en la parla quotidiana. Segons Germà Colon, tant aquesta paraula com la variant catxirulo són mots-comodí que serveixen per a designar diversos elements: mocador de cap, embarcació petita, espècie de barraca, estel... (en castellà també: el diccionari de la RAE recull nou significats diferents de cachirulo, un dels quals, el vuitè, fa referència a la cometa). De fet, a les Terres de l'Ebre fan servir catxerulo per referir-se al catxel, mol·lusc del qual pren el nom (sempre segons Germà Colon).
En referència al mot en qüestió, el DIEC, el DCVB i el GDLC només admeten catxerulo, però el diccionari del Salt 2.0 (avalat per l'AVL) recull també catxirulo, que és la forma més estesa. El que cal evitar sempre és la grafia amb l·l, que és una ultracorrecció (*catxirul·lo).

Aprofitant aquesta paraula, reproduïm aquí una de les cançons valencianes de Pasqua més conegudes, amb el vídeo corresponent (versió de Carraixet):

El dia de Pasqua
Pepito plorava,
perquè el catxirulo
no se li empinava.
La tarara sí, la tarara no,
la tarara, mare, que la balle jo.

Catxerulos volant a Vila-real (foto extreta de http://www.vila-real.info/vilapedia/index.php?title=Can%C3%A7ons_i_dites_pasq%C3%BCeres)

Mot del dia: PROCESSÓ

Ara que som a Setmana Santa (en concret, Dimarts Sant), proposem una paraula que aquests dies té plena vigència: processó. Es tracta d'una desfilada ordenada i solemne amb algun fi públic, especialment religiós, i prové del llatí processione, amb el mateix significat. 

Com a curiositat, tant el DIEC com el GDLC i el DCVB recullen també la forma professó, dissimilació causada segurament per influència de professió o profectione, que volia dir 'acció d'anar-se'n'; el DCVB, a més, recull la forma provessó, molt utilitzada encara popularment arreu del territori, i que està emparentada amb professó.

El mot processó forma part de nombroses locucions i refranys, mostra de l'arrelament cultural que té la paraula: 

- Anar-li a algú la processó per dins: Dissimular un estat de torbació de l'ànim.

- Ser més llarg que una processó: Ser una cosa molt llarga. 

- No es pot repicar i anar a la processó: No es poden fer dues coses alhora.

- La processó és llarga i el ciri curt: Els mitjans escassegen i les necessitats són grans.

Processó del Sant Enterrament a Girona (foto de http://www.aragirona.cat/noticia/64997/la-pluja-obliga-a-suspendre-la-processo-del-sant-enterrament-de-girona)

Mot del dia: ESDEVENIMENT

Avui que comença el SalouFest, proposem un mot que, sovint, es deixa d'utilitzar en detriment d'altres formes incorrectes: esdeveniment. Es tracta d'una cosa que s'esdevé o d'un fet extraordinari o important en la vida d'una persona. Sovint, però, per influència del castellà es fa servir el barbarisme *aconteixement,  que cal evitar de totes totes. (El DCVB el recull com a castellanisme).
De la mateixa manera, per influència del castellà o de l'anglès, es fa servir la forma *event, que de moment és incorrecta però que, a la llarga, no seria descartable que s'arribés a donar per bona tenint en compte l'especificitat del significat ('Esdeveniment important i programat, de caire social, acadèmic, artístic o esportiu) i que prové directament d'una forma llatina (eventus). De fet, amb aquesta mateixa arrel ja disposem del mot eventual.
Mentrestant, però, mentre els diccionaris normatius no incloguin event en el seu repertori, haurem de fer servir el mot esdeveniment i sinònims semblants, com ara acte, presentació, celebració... Trieu el que vulgueu per catalogar el Salou Fest.

Cartell del SalouFest, extret de http://www.hullstudent.com/news/index.php?page=article&news_id=349203

Mot del dia: HIPOCORÍSTIC

Aprofitant que dimarts va ser Sant Josep i avui és la festa de la Mare de Déu dels Dolors, parlarem del mot hipocorístic. Es tracta, diccionari en mà, d'un 'mot, propi o comú, usat amb caràcter afectuós, familiar o eufemístic', i prové del grec hypokoristikós, 'afalagador, acaronador'. En el cas dels noms de què parlàvem, els hipocorístics serien Pep o Lola; sovint, la gent anomena aquestes denominacions diminutiu, però en realitat un diminutiu exigeix un afix que no es dóna en aquests casos. En els noms anteriors, un diminutiu seria Josepet o Doloretes, per exemple.
La manera tradicional de formar hipocorístics en català és per truncació; és a dir, eliminant-ne una part, sovint la primera: Cesc (de Francesc), Quim (de Joaquim), Tomeu (de Bertomeu), Toni (d'Antoni), Bel (d'Isabel), Biel (de Gabriel), Pep/Bep (de Josep), Txell (de Meritxell), Fina (de Josefina), Ció (per a diversos noms que tenen aquesta terminació: Assumpció, Presentació, etc.)... En alguns casos (sobretot en valencià), per als noms masculins se sol afegir una -o final: Cento (de Vicent), Ximo (de Joaquim), Voro (de Salvador),  Nelo (de Manel), Cinto (de Jacint), Queco/Quico (de Francesc)...
Una altra manera de formar hipocorístics, menys usual, és eliminant-ne la part central: Jan (de Joan), Tesa (de Teresa), Jep (de Josep)...

L'ús de diminutius també es recurrent a l'hora de formar hipocorístics: Manelic (de Manel), Carmina (de Carme), Ciset (de Narciset), Pepeta (de Josepa), etc.

Actualment, però, molts hipocorístics es formen per apòcope (és a dir, eliminant la part final del nom), per influència del castellà: Montse, Tere, Gabi, Conxa, Carol, Salva, Santi, Assum, Magda....

Coneixeu casos d'hipocorístics curiosos?

(Article recomanat: http://contentseditors.wordpress.com/2011/02/02/els-hipocoristics-usats-en-valencia-com-a-nom-de-persona/)

Pas de la Verge dels Dolors a Bellpuig (foto de http://www.festes.org/articles.php?id=429)

Mot del dia: COMIAT

Avui que Obrint Pas ha dit que deixa els escenaris, aprofitem per parlar del mot comiat. Té diversos significats, però el més comú és 'Acció de saludar-se quan algú se'n va'. Deriva del llatí commeatus, amb el mateix significat.
El substantiu forma part d'algunes locucions verbals, com ara donar comiat ('Invitar algú a anar-se'n, dir-li adéu' o bé 'Treure un treballador de la feina') o prendre comiat ('Saludar algú abans d'anar-se'n'). En els dos casos, es pot fer servir el verb acomiadar (o acomiadar-se). Amb el significat de treure un treballador de la feina, també podem dir despatxar.
Cal evitar sempre els barbarismes *despedida i *despedir.

Aprofitem, doncs, per desitjar un bon comiat a Obrint Pas i que la seva lluita continuï fins sempre.

Concert d'Obrint Pas a les Barraques de Santa Coloma de Farners (foto: http://www.directe.cat/galeria/obrint-pas-a-barraques-de-santa-coloma-de-farners)

El nom de les estacions

Avui que comença la primavera, trobem oportú fer un apunt amb els diferents noms que reben les estacions de l'any en català:

- Primavera: estació compresa entre l'equinocci de març i el solstici de juny. Deriva del llatí prima vera, o 'inici de l'estiu'. Com a curiositat, en alguns parlars es parla de primavera d'estiu per referir-se a la primavera pròpiament dita, i de primavera d'hivern per referir-se a la tardor. 
Dites i refranys de la primavera: http://polsim.dites.cat/2008/04/programa-8-refranys-de-la-primavera.html
- Estiu: estació compresa entre el solstici de juny i l'equinocci de setembre. Deriva del llatí aestivus, 'estiuenc'. La pronúncia popular del mot és, majoritàriament, amb i inicial, istiu, però només s'accepta la grafia amb e.
Dites i refranys de l'estiu: http://tematic.dites.cat/2008/05/estiu.html
- Tardor: estació compresa entre l'equinocci de setembre i el solstici de desembre. Deriva del llatí tardatio, 'acció d'arribar tard', que donà tardaó en català occidental i que esdevingué tardor per influència d'altres mots amb aquesta terminació, grafia consolidada gràcies a altres paraules com tardorenc o tardoral. Com a sinònims hi ha el mateix tardaó o el cultisme autumne, derivat del llatí autumnum (amb el mateix significat).
Dites i refranys de la tardor: http://vpamies.dites.cat/2008/09/refranys-de-tardor.html
- Hivern: estació compresa entre el solstici de desembre i l'equinocci de març. Deriva del llatí hibernu, amb el mateix significat. Aquesta paraula sol originar confusions ortogràfiques per influència del castellà invierno, que s'escriu sense h. Alerta també a l'hora d'escriure el verb hibernar ('Passar l'hivern en estat d'hibernació'), que s'escriu amb b perquè està pres directament del llatí (és un cultisme).
Dites i refranys de l'hivern: http://tematic.dites.cat/2008/12/hivern.html

Mot del dia: VERNAL

Avui 20 de març, dia en què comença la primavera, parlem d'un mot primaveral: vernal. Significa 'relatiu a la primavera' i s'aplica en casos com equinocci vernal (o equinocci de primavera), planta vernal ('planta primaveral'), punt vernal (o punt d'Àries: punt d'intersecció de l'eclíptica amb l'equador celeste, cosa que ocorre durant l'equinocci de primavera)...

El mot vernal deriva del llatí vernale, amb el mateix significat (deriva de vernum, 'primavera').

Ja sabeu, doncs, que el podeu fer servir com un sinònim de primaveral.

Paisatge típicament vernal (Roques d'en Benet, a la Terra Alta: http://www.324.cat/elmeu324/foto/180446/Primavera-2010-Roques-den-Benet)

Mot del dia: REVETLLA

Avui, que a València se celebrarà la Nit del Foc, proposem un nou mot festiu, adequat a la diada en què som: revetlla. Es tracta de la 'festa que es fa la nit que precedeix certes diades' i prové, com la resta de paraules de la família (vetlla, vetllada, vetllar...) del llatí vigilare ('estar despert, vigilar'). Com totes les paraules amb grup -tll-, en valencià i altres dialectes també es pot escriure amb -tl-, revetla (vetlar, vetlada, etc.), pronunciat amb ela geminada. El que cal evitar sempre és el barbarisme *verbena.

Castell de la Nit del Foc a València (imatge extreta de http://www.lovevalencia.com/evento/nit-del-foc-2013)

Mot del dia: BUNYOL

A València, les Falles són a tocar i l'olor dels bunyols (entre d'altres aromes) impregna tots els carrers, per això hem considerat oportú parlar-ne. El mot deriva de bony (d'origen incert) i fa referència a la 'massa de forma més o menys rodona, feta de pasta de farina ben batuda a la qual poden incorporar-se altres substàncies reduïdes a pasta, com bacallà, cervell, patates, etc., i fregida amb oli o llard.' (DIEC). Per Falles, els més típics són els de carabassa, tot i que també se'n fa de figa o sense cap farciment. Són una delícia!

En aquest blog en podeu llegir la recepta: http://xn--puol-1oa.es/index.php/ca/la-nostra-cuina/101-platos-tipicos/12458-la-nostra-cuina-5-bunyols-de-carabassa

I també aquí, d'on hem tret la foto: http://lacuinadecasa.blogspot.com.es/2007/03/bunyols-de-carbassa.html

Mot del dia: GAIATA

Ara que tot just s'han acabat les festes de la Magdalena de Castelló de la Plana parlarem del mot gaiata, un dels eixos centrals de la festa. Es tracta d'un monument il·luminat que es planta en diversos carrers de la ciutat, en records de les torxes (o gaiates) amb què baixaren des de la muntanya al pla els fundadors de la ciutat. El GDLC en fa una definició molt ajustada: 'Cadafal mòbil sobre el qual hi ha un muntatge de làmpades, decoracions o figures, amb profusa il·luminació interior i exterior, que forma part de la processó que hom celebra el primer dia de les festes de la Magdalena de Castelló de la Plana i que després hom instal·la en diverses places o carrers'.
La paraula té relació amb el gaiato ('bastó corbat'), i les dues provenen del llatí caia, que significava 'garrot'. 

Gaiates de Castelló (foto de http://www.comunitatvalenciana.com/ag/%252Fexposicion-de-maquetas-de-gaiatas-gaiatas-de-premio-en-vilafranca-0)

Mot del dia: TRÀNSIT

Avui parlarem d'un mot que sovint és causa d'errors, per interferència del castellà: trànsit. Les confusions se solen donar amb els mots tràfic i tràfec, de manera que hem trobat convenient fer aquest apunt per aclarir-ho.

Trànsit fa referència a la circulació de persones o vehicles per la via pública (càmeres de trànsit, carretera amb molt de trànsit, accident de trànsit -o bé accident de circulació, etc.); també, als passatgers que es troben un punt intermedi entre el lloc de sortida i de destinació (passatgers en trànsit); i altres significats diversos, com ara el pas d'un planeta per davant del Sol o el pas d'un estat a un altre (el trànsit de la vida a la mort). Veiem, doncs, que sempre fa referència al moviment o la circulació.

Tràfic, en canvi, només serveix per a referir-se al comerç entre persones o individus, especialment l'il·legal: tràfic de mercaderies, de drogues, d'esclaus, de blanques...

Tràfec, d'altra banda, indica un afer que causa enrenou o trasbals, i deriva del verb atrafegar-se.

Com a resum, tres paraules clau per recordar el significat de cada mot: trànsit = circulació; tràfic = comerç; tràfec = trasbals.

Trànsit a l'entrada de València (foto de http://www.lasprovincias.es/20110424/comunitatvalenciana/comunitat/trafico-valencia-retenciones-hasta-201104241202.html)

Mot del dia: REMUNTADA

Avui, per raons futbolístiques, proposo que parlem del mot remuntada. Aquesta paraula ens servirà per recordar que la majoria de mots formats amb l'arrel munt- (derivat del mons llatí) s'escriuen amb u: amunt, amuntegar, amuntonar, capdamunt, damunt, desmuntar, muntacàrregues, muntaner, muntanya, muntar, muntó, muntura, remuntar, tramuntà, tramuntana...
Excepcions: només s'escriuen amb o les paraules altimontà, mont, montà, monticle, promontori, montuós i samontà, a més de les formades a partir de noms propis que contenen l'arrel mont-: montserratí, montpellerí, montgatí, montblanquí, montcadenc, piemontès, montanisme...

Imatge extreta de http://www.lavanguardia.com/fotos/20110526/54161576217/pancarta-animando-a-una-finalmente-fallida-remuntada-en-el-partido-de-vuelta-de-semifinales-de.html

Mot del dia: NÚVOL

Avui parlem d'un mot molt quotidià relacionat amb la meteorologia: núvol. En sentit estricte és un 'agregat de diminutes gotes d'aigua o de partícules de glaç suspeses en l'aire' i prové de l'adjectiu llatí nubilus, 'ennuvolat'. De fet, nosaltres també solem fer servir el mot com a adjectiu: "Avui està núvol". 

Es tracta d'un mot que dóna molt de joc, tant pels diferents significats que adopta (reals i figurats), com per les variades formes que té i també per la diversitat de tipus que n'hi ha. Anem a pams.

Pel que fa al significat, a més del real en té altres de figurats, relacionats bé amb la idea d'agregat de partícules (que lleva claredat), bé amb la seva ubicació (el cel): un núvol de pols,  un núvol de mosques, dissipar els núvols de l'enteniment, estar als núvols, posar algú pels núvols... La tecnologia també recorre sovint a aquest mot per crear nous termes: informàtica en núvol, núvol de paraules clau, núvol d'electrons...

Quant a les variants que té, el DCVB en recull diverses com nigul, núgol, núvel, nuvo, nuul, núvola, nuu... Amb tot, el DIEC només accepta les variants nigul i nuu, aquesta última contextualitzada en el llenguatge poètic. A més, la forma broma és sinònima de núvol (és present, per exemple, en el refrany Quan al cel hi ha brometes, a terra hi ha pastetes.)

I sobre els tipus de núvols, cal diferenciar les formes ciéntifiques de les populars. Les ciéntifiques adopten noms tan carregats com altocúmulus, cirrostratus, cumulonimbus, etc., mentre que les denominacions populars són molt més planeres i entenedores: bandera, barda, cabellera, cabreta, caputxa, castell, cella, llegany, etc. Veiem, doncs, que sovint se'ls ha anomenat per la forma que tenen. Per conèixer tots els noms dels núvols, tant els científics com els populars, recomanem l'estudi La variació funcional a l’escola: els noms populars i científics dels núvols, d'Àngels Campos.

(Ja de pas, afegirem que Núvol és el nom d'un fantàstic diari digital en català, indispensable per a conèixer tot allò relacionat amb la cultura en la nostra llengua).

Núvols sobre Barcelona (foto extreta de http://tempsdefotos.blogspot.com.es/2012/10/nuvols-barcelona-el-dia-22-doctubre-de.html)

Mot del dia: FEMENÍ

Avui 8 de març, una mot dedicat a les dones: femení. Significa 'propi de les dones', 'relatiu al sexe femení' o 'relatiu al gènere femení', i prové del llatí femeninus, amb el mateix significat. 
A partir del lexema fem- (de femina, 'dona'), s'han format moltes paraules relacionades amb la dona.
- Afemellat: Que sembla una dona
- Defeminació: Pèrdua de de qualitats femenines
- Efeminar: Fer perdre algú els trets masculins i que esdevingui semblant a una dona. D'aquest mot deriven efeminació, efeminat, efeminadament, efeminador... Vigileu que és amb e, no *afeminar.
- Fembra: Femella
- Fembrer: Doner, que té molta afecció a les dones.
- Femella: Animal del sexe femení. D'aquest mot deriven femellam ('Conjunt de femelles') i femeller ('Doner').
- Femenívol: Donívol, propi d'una dona.
- Feminal: Donívol, doner
- Femineïtat: Condició de cert béns d'ésser pertanyents a la dona.
- Feminisme: Moviment social que denuncia la submissió tradicional de les dones als homes i promou l’equiparació de drets entre els dos gèneres. D'aquest mot deriva feminista.
- Feminitat: Qualitat de femení
- Feminitzar: Donar o prendre aparença femenina. D'aquest mot deriva feminització.

La paraula que no ha derivat fins a la nostra llengua és, justament, *fèmina: cal dir dona o qualsevol altres sinònim.

Llegiu aquí la història del cartell "We can do it!"

Mot del dia: QUILÒMETRE

Aprofitant l'esborrany de normativa acabat d'aprovar sobre els nous límits de velocitat, avui parlarem del mot quilòmetre, una paraula que sol presentar alguns dubtes a l'hora d'escriure-la. Segons el DIEC, el prefix quilo- (o kilo-) serveix per a designar el múltiple d’una unitat equivalent a mil vegades aquesta unitat. Deriva del grec khílioi, que vol dir 'mil', i el seu símbol és k: quilogram (kg), quilowatt, (kW), quilobyte (kB)...

Veiem, doncs, que tot i que la forma amb qu és la que s'ha estès més per l'ús, també podem escriure el prefix amb k: kilòmetre, kilogram, kilowatt... Tanmateix, en aquest punt hi ha una certa divergència, perquè mentre que els diccionaris de referència i el Termcat utilitzen sempre, en primer lloc, la paraula amb qu, hi ha entitats, com la Universitat de Barcelona, que prefereixen la forma amb k per coherència amb el símbol i per facilitar-ne la internacionalització. 

A l'hora d'escriure el símbol, recordeu que cal fer-ho sempre amb minúscula, en singular (sense afegir-hi s) i sense punt final: circular a 130 km/h, trobar-se a 25 km, etc.  

(Foto de http://www.naciodigital.cat/noticia/50356/transit/obre/ampliar/limit/velocitat/130/km)

Mot del dia: CASC

Avui parlarem d'una paraula polisèmica (és a dir, que té molts significats), però que per culpa de la influència del castellà li'n donem d'altres que els diccionaris de referència no li donen: casc.
Vegem, doncs, quins significats són correctes i quins no:

Correctes (segons el GDLC o el DIEC) 
- Peça rígida que cobreix el cap, elm: casc de bomber, casc de motorista, casc de l'armadura...
- Assecador de cabells en forma de casc.
- Peülla de cavalls, ases, zebres...
- Copa del barret.
- Envàs disposat per a contenir líquids: casc de vidre (de la cervesa).
- Barril: casc d'arengades.
- Auriculars (en plural): Treu-te els cascos!

Incorrectes (tot i que el DCVB els dóna com a bons)
- Caixa de l'encèfal. N'hem de dir crani o closca. En aquest setit, no podem dir l'expressió *trencar-se (o escalfar-se) els cascos , sinó escalfar-se el cap 
- Cos principal d'una nau. N'hem de dir buc o carcassa.
- Espai que ocupen els edificis en una població. N'hem de dir nucli, barri, centre...: nucli urbà, barri antic, centre històric... 

El mot prové del castellà, per això està tan estès encara el vulgarisme casco. Pel que fa al plural, són correctes les formes cascs i cascos.

(Imatge extreta de http://www.carteling.com/ct/obligacio/22-us-obligatori-de-casc.html)

Mot del dia: ANIVERSARI

Avui, aprofitant que una persona propera fa anys, parlarem del mot aniversari per recordar que hem de fer servir aquesta paraula per a anomenar el ‘dia en què es compleixen anys d’algun fet o esdeveniment memorable’. En sentit estricte, l’aniversari del dia de la naixença és el natalici, però és un mot que té poc ús. El que cal evitar sempre és el barbarisme *cumpleanys.

A l’hora de felicitar l’aniversari, la nostra expressió més genuïna és “per molts anys”, però també podem dir “(moltes) felicitats” o “enhorabona”. Convé evitar també el calc “aniversari feliç”, derivat de l’anglès (o del castellà) happy birthday / cumpleaños feliz.

Quant a les cançons d’aniversari, en aquesta fitxa de l’Optimot se’n fa un recull, la majoria basades en la popular Happy birthday to you, però n’hi ha altres variants. En aquest cas, eviteu també fer una traducció literal de la versió en castellà.

Mot del dia: MASCLETADA

Avui proposem un mot propi del mes de març a València: mascletada. I és que, des de l'1 de març passat, aquest disparament successiu de masclets ('peça cilíndrica de ferro closa en el fons que es carrega de pólvora i es dispara en senyal de festa') no falta a la seva cita diària puntual, a les dues en punt del migdia a la plaça de l'Ajuntament.
La particularitat del mot és el sufix, que en valencià oral esdevé -à (mascletà), com en tantes altres paraules de la festa fallera i d'altres àmbits: despertà, cordà, disparà, plantà, cremà, fideuà, etc. Val a dir, però, que aquest fenomen no es limita només a aquests esdeveniments i mots concrets, sinó que és un tret propi del valencià oral que s'aplica a totes les paraules acabades en el sufix -ada (per influència de l'aragonès): "he menjat cansalà", "estic cansà", etc. Així, es pot considerar que en un registre col·loquial oral es poden admetre, però a l'hora d'escriure'ls ho hem de fer de manera completa: mascletada, despertada, cordada, disparada, plantada, cremada, fideuadà, cansalada, cansada... 
Així és com es recullen aquests mots en tots els diccionaris (inclosos els valencians), i com cal escriure'ls sempre (tret de quan reflecteixin la parla oral). Es pot recórrer a l'ús de les cometes per a utilitzar la forma mascletà, però no és el més recomanable. I de la mateixa manera, en el plural  escriurem mascletades i no *mascletaes.

Mascletada a la plaça de l'Ajuntament de València (foto de http://www.lavanguardia.com/ocio/20110301/54120904738/las-mascletas-de-valencia-arrancan-con-155-kilos-de-polvora.html)

Mot del dia: CONCLAVE

Ara que el papa Benet XVI ja no ocupa el seu lloc, el mot conclave passarà a figurar en boca de molta gent els propers dies, per això considerem oportú dedicar-hi el mot del dia d'avui. La paraula deriva del llatí conclave, 'lloc tancat amb clau', i es refereix a l'assemblea dels cardenals reunits per elegir papa. Té el mateix significat el mot patrimonial conclau, tot i que la forma culta llatina té un ús més estès.
Cal destacar que la paraula és masculina (el conclave), plana (la síl·laba tònica és la penúltima) i no du accent gràfic.
Els parlants de català oriental l'han de pronunciar tancant la o i amb vocal neutra final: http://esadir.cat/reproductor_so/lexic/entrades/entry_20030613181019_4/fss_get/adjuntsoOriental
Els parlants de català occidental, en canvi, el pronuncien tal com s'escriu: http://esadir.cat/reproductor_so/lexic/entrades/entry_20030613181019_4/fss_get/adjuntsoOccidental

(Imatge extreta de http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/calendari-per-elegir-nou-papa-2315743)