Sobre els noms de les lletres

Arran d'un comentari que vam llegir ahir, publiquem una entrada amb els noms de totes les lletres i els dígrafs de la nostra llengua, tal com s'han d'escriure i pronunciar:

A: la a
B: la be
C: la ce
Ç: la ce trencada
D: la d
E: la e
F: la efa
G: la ge
H: la hac
I: la i
J: la jota
K: la ca
L: la ela
L·L: la ela geminada (és incorrecte *la el·la)
LL: la ela doble (és incorrecte *la ella)
M: la ema
N: la ena
NY: la ena i grega  (és incorrecte *la enya)
O: la o
P: la pe
Q: la cu
R: la erra
S: la essa
T: la te
U: la u
V: la ve o la ve baixa
W: la ve doble
X: la ics o la xeix
Y: la i grega
Z: la zeta

Remarques
Fixeu-vos que l'article no s'apostrofa mai davant de les lletres.
Sobre el nom de les lletres f, l, m, n, r i s, abans de la normativització de la llengua s'utilitzava les denominacions ef/efe, i Fabra va optar per aquesta última, amb vocal de suport final, però canviant la e per una a segurament per reforçar el so de la e neutra. Tanmateix, aquesta és la denominació que s'ha seguit en altres parlars on no es pronuncia la e neutra (com ara en valencià, tal com recull la Gramàtica Normativa Valenciana).
Per a saber més sobre l'evolució del nom de les lletres, recomanem aquest article: http://www3.udg.edu/ilcc/Eiximenis/html_eiximenis/rossich_nom_lletres.htm