1 masc. Estat fisiològic que constitueix el període de descans, en què la consciència i la voluntat són suspeses totalment o parcialment i les funcions orgàniques són disminuïdes. Un son tranquil, reparador. Tenir el son fort, lleuger. Agafar el son. Perdre el son. Passar tota la nit en un son. El primer son.
2 fem. Ganes de dormir. Tenir son. Caure de son. Resistir a la son. Tinc una son que no m’hi veig. Conta’m alguna cosa, a veure si em fas passar la son. És una cançó que fa venir son. Rondar-li a algú la son.
Per tant, l'estat fisiològic de descans és un mot masculí, el son (Tinc un son fort) mentre que les ganes de dormir és femení, la son (Tinc molta son).
En relació amb el son intranquil i angoixós, el malson, vigileu que s'escriu tot junt en una sola paraula.
Mafalda amb cara de son (imatge extreta de http://chistes-argentinos.com.ar/humor/vivir-despeinados/)
Ja que parles de "son reparador", un dia m'agradaria que comentassis què penses sobre el verb "reparar". A Mallorca no l'usam amb aquesta accepció sinó que feim servir "adobar". És un barbarisme usar-lo com a "adobar" encara que el diec2 l'accepti? També t'he de dir que moltes paraules que el diccionari normatiu accepta com a vàlides no m'agraden gens ni mica. De vegades, pens que en lloc d'ajudar, empitjoren les coses aquests de l'IEC. Com pot ser que "reparar" pugui significar "adobar" i "parar esment"??? No me'n sé avenir!
ResponEliminaA Mallorca, gràcies a la influència del castellà s'està perdent el significat del verb "reparar". Ben pocs ja diuen: "Has reparat què duia posat aquella al·lota?" sinó que usen: "T'has enterat què duia posat aquella al·lota?". A més a més, ja no adoben els cotxes sinó que ara els reparen. Com que no som filòleg no sé què s'anomena aquest fet d'usar un verb amb una accepció errònia per influència d'una segona llengua. És a dir, en català tenim el verb "reparar" que s'està usant amb una accepció que per a mi no és correcte que ha substituït un verb com "adobar" i que a més ha canviat de significat (reparar=arreglar en castellà) per influència d'una segona llengua. Perdona per la lletania però quan veig que la nostra hermosa llengua va perdent qualitat em pos una mica nerviós. Que consti que crec que em de diferenciar ús culte d'ús col·loquial.Un diccionari no ha d'acceptar totes les paraules que s'usin col·loquialment. Així ho acabarem acceptant TOT.
ResponEliminaGràcies pel comentari, Francesc. Prenc nota del teu suggeriment. Però d'entrada ja et dic que, amb el significat de "tornar a posar en bon estat", el mot REPARAR ja el va utilitzar el teu paisà Ramon Llull, segons el DCVB: ¿Qui deu duptar en lo vostre poder pus que ell repara e conjuny los ossos podrits...?", i molts altres exemples coetanis. Per tant, no es pot considerar de cap manera un castellanisme, amb aquest significat.
ResponEliminaSi bé tens tota la raó quant a "reparar" com a "tornar a posar en bon estat", crec que també coincidiràs amb mi que el verb està perdent les altres accepcions a causa de la influència del castellà. Gràcies per les teves apreciacions. Sempre va bé aprendre.
ResponElimina