Mot del dia: OÏDA

Avui proposem una paraula relacionada amb els sentits: oïda. En concret, és el sentit amb què es perceben els sons i també l'acció d'oir: "La notícia ha arribat a oïda de tothom". 
D'aquesta paraula cal fer alguns comentaris, arran de la interferència del castellà:
- En primer lloc, la forma: és una paraula femenina i porta dièresi. Per tant, no direm mai oït, *oída, etc. (oït és correcte, però, com a participi masculí del verb oir: "He oït uns sons misteriosos").
- En segon lloc, el significat: així com en castellà la paraula serveix per a referir-se, a més del sentit, a l'òrgan, nosaltres hi hem de fer servir el mot orella: "l'orella interna i externa", "em fa mal l'orella". El mot orella també designa el sentit: "tinc bona orella/oïda per a la música".  
La paraula oïda és el participi de passat del verb oir, derivat del llatí audire, que vol dir tant 'sentir' (percebre amb el sentit de l'oïda) com 'escoltar' (aplicar l'orella a alguna cosa): "I diuen que en les illes oí dolça cantúria" (Jacint Verdaguer, L'Atlàntida); "Veu lo rei que eixia d'oir missa" (Tirant lo Blanc). 
Pareu l'orella, doncs, i feu servir el mot oïda amb propietat.

L'òrgan de l'oïda és l'orella (imatge extreta de http://www.xtec.cat/centres/a8041568/curri/naturals/coshuma/sentits/oida.htm)