Avui proposem un mot propi del valencià que no és gaire conegut en l'àmbit general: guilopo. Serveix per a anomenar una persona hàbil, astuta, que obra amb mala intenció (potser ja sabeu, doncs, perquè és el mot del dia). Altres sinònims d'abast més general són picardiós, murri... És un equivalent del castellà pícaro.
El mot té l'origen en el castellà galopo, derivat del francés galopin, 'criat missatger'; en català passa a guilopo per influència de guilla (o rabosa), animal també molt astut.
El refrany "Tots els guilopos tenen fortuna" deixa clar el seu sentit i dota la paraula de màxima vigència (considerat tots els significats del mot fortuna).
Un altre significat del mot és 'toix, beneit'. Curiosament, un significat totalment oposat.
Per saber més coses d'aquesta paraula, recomanem aquest enllaç de Google Books, que mostra un fragment del Diccionari Històric del Valencià Col·loquial, de Joaquim Mestre: http://goo.gl/2KFgG
Imatge: El Lazarillo de Tormes, de Goya. Es tracta d'un dels pícaros o guilopos més coneguts de la literatura universal. (http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:El_Lazarillo_de_Tormes_de_Goya.jpg)
*pícar, *picardiós / murri / astut / arter / arterós / guilla / gat dels frares / janfotre / maliciós
ResponEliminaprou i massa dels castellanismes