Mot del dia: XIPELLA

Anomenem xipella un parlar de transició entre el català oriental i el català occidental, que s'estén en una franja vertical que baixa des de l'Alt Urgell, passant per la Segarra i arriba fins a la Conca de Barberà (en poblacions com Tuixén, Les Oluges, Santa Coloma de Queralt, Barberà de la Conca, Solivella o Blancafort.
La característica principal d'aquest parlar és la pronúncia en i de la e àtona final, com per exemple homi (home), nosaltris (nosaltres), lis donis (les dones), ell canti (ell canta)... De fet, hi ha una frase que pronuncien els parlants limítrofs per parodiar el parlar xipella: "Mari, lis sopis són calentis! Doncs bufi-lis, que seran fredis!". Aquesta característica,  que, a hores d'ara, es tracti d'un parlar en regressió, ja que els joves ja no l'utilitzen en la majoria.
El mateix mot xipella ja fa palès el seu caràcter de parlar de transició, ja que prové d'un hipotètic xampollejar, relacionat amb xampurrar o xampurrejar, 'parlar un llenguatge barrejat de dues llengües".  

Més informació sobre el dialecte, aquí: http://www.laconca.net/caracteristiques/linguistica.php i aquí: http://www.solivella.net/xipella.htm

Plaça Major de Solivella (Conca de Barberà), uns dels pobles on més es conserva el parlar xipella. (Foto extreta de www.solivella.net)