Avui proposem un mot de l'àmbit rural, o més aviat preurbà: trespol. És una paraula que té significats aparentment contraris, perquè d'una banda serveix per a anomenar el sostre ('Superfície que limita per dalt el buit d'una cambra, d'un lloc habitable', segons el DCVB) com el terra ('Mescla de pols feta de tests ben picats i calç viva, que servia per a fer el paviment de séquies i cisternes, i també d'habitacions', segons el GDLC, i que per metonímia ha passat anomenar el terra, directament, en alguns dialectes).
El mot té un origen incert, per bé que sembla provenir del verb trespolar, relacionat amb interpolare llatí, que significava 'refer alguna cosa' i que hauria donat entrepolar, 'refer un paviment o un sostre'. Si ens hi fixem, entrepolar i interpolar tenen molta relació, ja que els dos verbs signifiquen posar una cosa enmig de dues; i què és, sinó, el trespol? L'espai que hi ha entre dos pisos: el sostre del de sota i el terra del de sobre.
Hi ha una cançó popular valenciana que fa: "Tinc una barraqueta que no té trespol, que no té trespol, que no té trespol. Per la matinaeta ja li pega el sol, ja li pega el sol, ja li pega el sol." És evident que si no té sostre, el sol hi toca ja de bon matí. Paco Muñoz i Dani Miquel, entre d'altres, l'han recollida als seus cançoners, gaudiu-ne!
Recomanem aquests dos articles que també parlen del mot:
Aquesta barraca de l'Albufera no és la de la cançó, perquè sí que té trespol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada