- En primer lloc, la definició: diu el DIEC que es tracta de 'l'acció d'inaugurar', evidentment. I aquest verb significat, literalment, 'Començar (un ordre de coses), obrir al públic, etc., especialment amb certa solemnitat'. Això és exactament el que hi van a fer els polítics, amb tot allò de la cinteta que es talla i tota la pompa que ho acompanya.
- En segon lloc, l'etimologia: el verb inaugurar prové directament del llatí inaugurare, que volia dir 'Iniciar (un càrrec, l'ús d'un edifici, etc.) després de consultar els auguris'. L'auguri és la predicció que es fa a partir del vol dels ocells; esperem que sigui un vol cap al Nord, més enllà de les muntanyes...
- I en tercer lloc, hem de recordar que inaguració porta una sola n. Perquè, en efecte, sovint se sent a dir (i escriure) *innauguració, com si la presència de la doble ena dotés encara de més solemnitat la paraula. Eviteu, doncs, tant l'allargament de la consonant en la pronúncia com l'escriptura de la ena doble.
(Foto: acte d'inauguració del desdoblament de l'Eix Transversal, extreta d'aquí: http://goo.gl/2nr3D)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada