L'origen de la paraula, però, ja no és tan evocador, ja que s'ha format a partir del radical garg-, onomatopeia del borbolleig gutural, com altres tantes paraules com gargamella, gàrgara, gargall... Perquè una gàrgola, en realitat, també escup aigua.
El mot gàrgola, a més, ha passat a denominar, en alguns indrets, una aixeta o un petit càntir.
El mot gàrgola, a més, ha passat a denominar, en alguns indrets, una aixeta o un petit càntir.
Gàrgola i merlets de la Llotja de València (foto extreta de http://montse-unamicadetot.blogspot.com.es/2011/02/merlets-i-gargoles-ii.html)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada