Mot del dia: ELA GEMINADA

Avui, més que d'un mot, parlem d'una lletra, la ela geminada, ja que tal com ens recorden els companys del "Projecte de normalització tipogràfica de la ela geminada", avui  14 de gener fa 100 anys que aquesta grafia va ser incorporada per primera vegada a un compendi normatiu, les Normes Ortogràfiques del IEC. 
Com vam comentar aquí fa unes setmanes, la ela geminada tan nostra no és un dígraf sinó una consonant afectada de geminació: és a dir, la 'repetició successiva d'un element lingüístic, en la segona articulació de la cadena parlada'; algunes consonants geminades, com la l, la m o la n tenen reflex en l'escriptura (l·l, mm, nn), però d'altres són un fenomen estrictament oral (i limitat a alguns parlars), com la b o la g davant de l (/pobble/, /seggle/...).
La particularitat de la nostra ela geminada no és el so en si, molt comú en altres llengües, sinó la presència del punt volat, creat per diferenciar aquesta grafia de la doble ela (/ll/ en "palla"). El que convé, doncs, és escriure bé aquest punt, que en els ordinadors es fa clicant en maj.+ 3. Cal evitar, doncs, sempre, el punt baix entre les dues eles. 
Finalment, parlant de lletres, recordarem que quan porten article al davant mai s'ha d'escriure apòstrof: la ela geminada, la o, la u, la hac, la i grega, la erra, etc.

(Diverses maneres d'escriure la ela geminada, segons http://www.b-j.cat/teclats/)