Mot del dia: ÀPAT

Avui proposem la paraula àpat, un mot no gaire antic (1803, segons el GDLC) però força implantat en la nostra llengua estàndard: es tracta, segons el DIEC, de 'cadascuna de les menjades d'una certa consistència que hom fa diàriament a hores fixades' (més avall parlarem dels cinc àpats principals). El mot menjada (entès com l'acció de menjar) s'ha triat sovint com a sinònim alternatiu en aquelles parles en que el mot àpat no té tradició o no es coneix, per bé que menjada sona més asèptic i en realitat tampoc té molt d'ús en la parla quotidiana. 
L'origen de la paraula àpat és incert i el DCVB en dóna tres possibles alternatives de diferents lingüistes: del llatí appastu ('acció de péixer'), del grec agape (que en català té un significat semblant) o, fins i tot, del provençal apatià ('assaciar').
Actualment solem fer cinc o sis tipus d'àpats. Aquestes són les denominacions estàndard:
- Desdejuni: Primer àpat del dia, després de llevar-se. Es tracta d'un mot no gaire estès en el català central, però molt usat en valencià. Significa 'deixar d'estar en dejú'.
- Esmorzar: Àpat lleuger que es fa durant el matí. En català central també serveix per a indicar el primer àpat del dia. El signficat original és, precisament, 'fer un mos'.
- Dinar: Àpat del migdia, considerat el principal. Es coneix així en tot l'àmbit lingüístic. En origen, però, significava fer el primer àpat del dia, com ho mostren els exemples que trobem en la literatura medieval i també la seva etimologia: el verb prové de l'antic disnar-se ('desdejunar-se').
- Berenar: Àpat lleuger que es fa a la tarda. Tanmateix, en algun dialecte, com ara el balear, té el significat d'esmorzar o desdejuni. A partir d'aquest mot també tenim el berenar sopar, que és un àpat que es fa entre aquests dos.  
- Sopar: Àpat del vespre. És curiosa l'etimologia, perquè prové de sopa; i és que, en efecte, és un plat típic d'aquest àpat. 
- Ressopó: Àpat que es fa de nit, abans d'anar a dormir. El sol fer qui sopa molt aviat o qui triga molt a anar al llit. El significat, tal com diu la mateixa paraula, és 'tornar a sopar'.

Un altre dia parlarem d'altres mots relacionats amb els àpats, ja que la nostra llengua és molt rica en aquest sentit: xeflis, tiberi, festí, convit...

(Imatge extreta de http://plaersdeboca.blogspot.com.es/2011/05/dinar-daniversari-1-aperitiu-de-bacalla.html)