La diferència entre "estat" i "Estat"

El president Mas, en el seu discurs de presentació de la pregunta del referèndum, deia: "escrit 'estat', òbviament, en majúscules'. I això no és així: la paraula estat, en aquest cas, ha d'anar escrita en minúscula, perquè es tracta d'un substantiu genèric. De la mateixa manera, escriurem "un cop d'estat", "els estats europeus", "els catalans volen un estat propi"...
Només ha d'anar en majúscula quan fa referència a un estat determinat: per exemple, l'Estat francès, el govern de l'Estat (perquè es refereix a un estat concret), les institucions de l'Estat...
Malament farà el president si es dedica a difondre normes lingüístiques sense fonament, en públic i amb tan gran vehemència.

Sobre l'ús incorrecte de l'adjectiu "recent"

Un dels errors típics que cometem sovint és utilitzar l'adjectiu recent com a adverbi: *recent sortit del forn, *recent pintat, *recent arribat, *recent nascut, *recent casats... Això es deu a una traducció automàtica que fem del mot castellà recién, que en aquesta llengua sí que és un adverbi (l'adjectiu equivalent és reciente): Miguel ha llegado recién; El banco està recién pintado...; Ya vienen los recién casados...
Nosaltres, per a expressar aquesta noció, equivalent a recentment, hem de fer servir diverses construccions: acabat de, de nou, de poc... Vegem-ho amb els exemples esmentats més amunt:
-*recent sortit del forn: acabat de sortir del forn
-*recent pintat: acabat de pintar; pintat de poc
-*recent arribat: acabat d'arribar, nouvingut
-*recent nascut: acabat de néixer, nounat
-*recién casado: noucasat, novençà...

Mot del dia: CONSTIPAT

Ara que el fred ha arribat de sobte, el mot de moda és constipat: el refredat en què les cavitats nasals són obstruïdes per abundants mucositats. Veiem que el mateix diccionari no estableix refredat i constipat com a sinònims, sinó que refredat n'és un hipèronim: es tracta de la 'inflamació de la mucosa del nas, de la gola, etc., d’origen víric, bacterià o al·lèrgic, afavorida per efecte del fred o de la humitat.' I així anem tots ara, amb les mans gelades, els mocs rajant nas avall i esternudant a tort i a dret.
Sobre el mot constipat, un parell de remarques:
- L'única forma que recull el DIEC és constipat i el verb constipar-se. Les formes *costipat, *costipar-se o *encostipar-se són considerades, ara per ara, vulgarismes o col·loquialismes. El portal ésAdir en permet l'ús com una evolució natural de la llengua, però els diccionaris de referència de moment no els inclouen.
- Com a sinònim de constipat o refredat podem fer servir els mots calapàndria o derivats: calipàndria i galipàndria, definits com un 'refredat fort'. Aquesta paraula prové, segons el Diccionari Etimològic de l'Enciclopèdia, de l'antic calamàndria, 'abric gros i pesant', per comparació amb un mal pesat que ens tapa.

Foto: http://blocs.xtec.cat/corinfantilvalldeflors/2009/10/10/constipat/
  

Mot del dia: JAS!

Avui volem parlar de la interjecció jas, dita sobretot en terres valencianes i balears. S'utilitza per indicar a algú que agafi una cosa que se li dóna; té el mateix sentit, doncs, que pren, agafa o té. Deriva de l'imperatiu del verb habere llatí: habeas > hages > jas.
És una forma utilitzada des de ben antic i en una gran part del domini, com ho mostren aquests famosos versos escrits pel mallorquí Anselm Turmeda al final del segle XIV: "Si diràs 'jas' a hòmens sords, tantost se giren" (Elogi dels diners).
La interjecció també forma part de l'expressió Nyas, coca!, utilitzada als parlars valencians centrals i meridionals per a expressar algun contratemps. (En aquest cas, la pronúncia de la j ha derivat a ny, potser per derivació de "n'hi has", segons Eugeni Reig). L'origen està en una expressió infantil que es diu per clavar una clatellada a algú.
A l'hora d'escriure l'expressió, doncs, aneu alerta amb la grafia: ni *llas, ni jaç, etc.


Aquí en teniu més informació: http://www.rodamots.com/amesames.asp?nm=2588 També hi podeu llegir l'explicació d'Eugeni Reig, que defensa una altra etimologia.

La regla del DUC en els numerals

Avui proposem una píndola lingüística per recordar la regla del DUC d'escriptura de numerals, perquè no tothom ho té clar. 
Es tracta d'una regla mnemotècnica que ajuda a saber quan cal posar guionat a l'hora d'escriure numerals, tant cardinals com ordinals. Així, la regla indica que cal posar guionet entre les desenes (D) i les unitats (U), d'una banda, i entre les unitats (U) i les centenes (C), de l'altra. Vegem-ne uns exemples:

• D-U: trenta-cinc, setanta-dos, quaranta-vuit...
• U-C: quatre-cents, sis-cents, nou-cents...

A banda hi ha dues regles més, molt bàsiques:

• Els nombres que conformen la desena del 20 s'escriuen sempre amb guionets: vint-i-tres, vint-i-cinc, vint-i-set...
• Els numerals amb M (milers i milions) no porten mai guionet: mil deu, tres mil, dos milions...

 I ara només cal combinar aquestes regles. Aquí en van uns exemples:

23.579: Vint-i-tres mil cinc-cents setanta-nou

134.681: Cent trenta-quatre mil sis-cents vuitanta-u

1.562.345: Un milió cinc-cents seixanta-dos mil tres-cents quaranta-cinc

A l'hora d'escriure els ordinals corresponents, només cal afegir-hi el sufix -é (i derivats): vint-i-tresè, dos-cents setanta-sisè, etc. 

Font de la imatge: http://blocs.cpnl.cat/mesenlladelaula/2012/12/27/ii-numerals-d-u-c/

Mot del dia: POSTRES

Avui seguim amb el tema de l'alimentació per parlar del mot postres, una paraula que sovint és font d'error per un calc del castellà. Es tracta d'un menjar, generalment dolç, que es pren per a acabar el dinar o el sopar (fruita, dolços, etc.), i és una paraula incorporada al nostre lèxic al segle XVII, provinent del castellà postre, emparentat amb el llatí postremus, superlatiu de posterus o 'darrer'. En català, el superlatiu postremus va derivar en postrem, amb el mateix significat: 'extremament últim'. 
És curiós, però, que mentre que en castellà el mot postre és masculí singular, en català és sempre femení plural: per tant, haurem de dir sempre les postres. Igualment hem de declinar tots els determinants i els adjectius que l'acompanyen: les postres làcties, quines postres tan bones, etc... Per tant, cal evitar sempre dir *el postre o *els postres  (el Diccionari Català-Valencià-Balear diu que pot ser masculí o femení, però els diccionaris normatius de referència indiquen que és sempre femení).

Ho sabies?
Antigament, als músics que anaven pels pobles amenitzant les festes populars se'ls oferia un plat amb fruites seques o dessecades variades, acompanyades d'una mica de vi moscatell: eren les postres de músic.  

Postres de músic (font: http://www.gastroteca.cat/ca/fitxa-receptes/postres_de_music/)

Mot del dia: MUSLI

Avui proposem un mot de l'àmbit alimentari: musli. Es tracta d'una paraula que encara no recull el DIEC, però sí el GDLC i el Termcat. El defineixen com un 'Aliment compost per cereals, fruita seca, mel i altres ingredients, que se sol menjar barrejat amb llet o iogurt'.  Prové de l'alemany Birchermüesli, literalment 'farinetes de Bircher', i és d'origen suís: el va crear el metge Maximilian Bircher-Benner cap al 1900 per als seus pacients hospitalitzats, inspirat en el sopar d'un pastor en una de les seves excursions als Alps amb la seva esposa. 
El musli original només contenia flocs de civada (o avena), llet, suc de llimona i poma ratllada, però ara s'hi solen posar molts altres ingredients.
Cal parar atenció amb la forma adaptada en català: musli, no muesli (com se sol dir en castellà, per bé que el DRAE no el recull encara). En alemany estàndard també es diu müsli, però a Suïssa es diu müesli. 

Foto: musli amb civada, plàtans i fruites dessecades, extreta de http://ca.wikipedia.org/wiki/Musli

Mot del dia: TORCEBRAÇ

Avui parlem del mot torcebraç, arran de les difícils relacions entre Catalunya i Espanya. Es tracta d'una paraula formada a partir del verb tòrcer i el substantiu braç i té dos significats, un de real i un altre de figurat:
- En sentit real, és aquella prova de força que consisteix a agafar-se dues persones per la mà i, amb els colzes reposant sobre una superfície plana, tractar cada una de torçar el braç de l’altra.
- En sentit figurat, remet a un estira-i-arronsa entre dues persones, entitats, etc. És a dir, una alternança d'exigències i concessions durant una negociació: un torcebraç entre el Govern i l’oposició. L'expressió estira-i-arronsa, doncs, n'és sinònima.

El problema d'aquest mot és que, per influència del castellà, se sol expressar incorrectament amb el mot pols: *fer un pols, *pols pel català a les Illes, etc. En aquests casos, doncs, cal dir sempre torcebraç.

Font de la imatge: http://ca.wikipedia.org/wiki/Torcebra%C3%A7

Mot del dia: VERD

Avui, en suport als docents balears, parlem del mot verd (que no és el mateix que wert) i de totes les paraules formades a partir d'aquest.
Prové del llatí viridis i serveix per a anomenar el color de l'herba, entre d'altres, però també indica alguna cosa que encara no està seca (com la llenya), que encara no està madura (com la fruita) o que encara no està feta (aplicat a les persones, en sentit figurat): "Aquest futbolista encara està verd, ha d'aprendre molt". 
A més, el mot forma part de diverses expressions, com ara quedar-se verd ('restar sorprès') o veure's verd ('trobar-se en una situació perillosa'), i de refranys com de més verdes en maduren o estar a les verdes i a les madures. Finalment, té una connotació política, ja que remet als partits i moviments ecologistes.
El mot, a més, ha format nombroses paraules totes relacionades amb el color; aquestes en són algunes:
- verderol: un ocell i també un bolet 
- verdesca: conjunt de branques
- verdet: conjunt d'algues, i també el carbonat de coure, tòxic i de color verd, que es forma sobre els objectes de coure
- verdum: un ocell
- verdura (i derivats: verdulaire, verduleria...): hortalisses de color verd

I què evoca el color verd? A banda de natura i medi ambient, és el color de l'esperança: l'esperança d'aconseguir un futur digne per a la nostra llengua, amb plenitud de drets i sense veure's arraconada pel suposat benefici d'un trilingüisme que l'únic que fa és treure el català de les escoles.  

Riuada verda a Palma. Font: http://www.vilaweb.cat/noticia/4146759/20130929/illes-somplen-samarretes-verdes.html
   

Mot del dia: MERCÈ

Avui, dia de la Mercè, dediquem el mot del dia a la patrona de Barcelona i aprofitem per parlar de les paraules d'aquesta mateixa família: l'arrel llatina de la qual deriven tots els mots (inclòs el nom de la mare de Déu) és merces, que volia dir 'salari, recompensa'. D'aquí deriva el mot mercè, que significa 'benefici graciós que es fa a algú, acte de benevolença' i també la fórmula d'agraïment mercès, equivalent a gràcies (fa un any en vam parlar aquí); el mot forma part igualment de les expressions prendre mercè, que vol dir 'concedir perdó a algú', i estar a la mercè d'algú, que significa 'estar al seu arbitri'.
Però del merces llatí va nàixer també l'orde dels frares de la Mare de Déu de la Mercè, fundat per Sant Ramon de Penyafort el 1218 i dedicat a redimir captius; el nom que van rebre aquests frares era de mercedaris, que no s'ha de confondre amb mercenaris, derivat del llatí mercenarius amb el mateix significat que l'actual ('Soldat d'una tropa que serveix un govern estranger per una certa paga'.).
I també aquesta mateixa arrel, però amb un origen ben diferent, tenim el mot merceneta, que designa un tipus de sabata de mudar amb una corretja que subjecta el peu passant per sobre de l'empenya. Aquestes sabates tenen l'origen en la reina Maria Mercè d'Orleans, esposa del rei Alfons XII. Curiosament, en anglès s'anomenen Mary Janes, tal com explica aquest article. 

Mare de Déu de la Mercè de Barcelona (foto: http://www.fedelatina.org/?attachment_id=2221)

Mot del dia: FEM

Després de l'estiu, la ciutat es desperta amb un ferum conegut provinent dels camps que l'envolten: el fem amb què els llauradors fertilitzen els horts desprèn una olor forta, intensa, que s'instal·la a les narius i no en pot sortir. València és una ciutat menuda, pràcticament voltada de camps, i això es nota en aquesta època de l'any.
Però aneu amb cura amb el mot: hem d'evitar el barbarisme *abono, tan utilitzat, i tampoc podem dir "abonar el camp", sinó "femar el camp". També podem utilitzar els sinònims adob i adobar, amb aquest significat. Recordem que abonament i abonar volen dir una altra cosa totalment diferent.
La paraula fem, en valencià, també s'utilitza com a sinònim d'escombraries, deixalles, runa... Encara hi ha qui diu *bassura, com en tot l'àmbit lingüístic, però a poc a poc la consciència lingüística dels parlants va bandejant el barbarisme per recuperar el fem genuí de tota la vida. Del fem es deriva, també, femater, que és la persona que el recull, o femer, que és un lloc ple de fem però també significa 'multitud, abundància': "Als carrers hi ha un femer de gent".  

Imatge extreta de http://verddeterra.blogspot.com.es/2011/12/per-fi-podem-femar.html

Expressió del dia: FER VIA

Avui, 11 de setembre, sens dubte tothom parla de l'expressió fer via, gràcies a la famosa via catalana que recorrerà tot el Principat de nord a sud, des del Pertús fins a Vinaròs. Es tracta d'una expressió que juga amb el doble sentit, tant real com figurat. En un sentit real, fer via significa unir-se a la via, bastir-la perquè quedi plena; en un sentit figurat, vol dir 'afanyar-se, apressar-se', atès que la voluntat majoritària de la societat catalana és fer via per aconseguir l'objectiu desitjat.

En paral·lel a aquesta expressió, també tenim fer la via, que significa 'anar cap a una direcció'; el DCVB ens recorda que el mateix Tirant lo Blanc ja la utilitza: "Acompanyada de moltes dones e donzelles féu la via de la cambra de la Duquesa". Així, doncs, podem anar encara més lluny i afirmar que avui, els catalans, fan via per fer la via cap a la independència.

Imatge: Via Catalana a Londres 

(font: http://www.ara.cat/viacatalanamon/Via_Catalana_cap_a_la_Independencia-Londres_0_984501752.html)

Remarques lingüístiques sobre l'elecció de la seu dels JJOO de 2020.

Avui al vespre, el CIO decidirà la seu dels JJOO de 2020, entre les tres ciutats finalistes: Madrid, Tòquio i Istanbul. Sobre aquesta elecció cal fer algunes remarques:
- La sigles de Jocs Olímpics és JJOO, tot i que la norma diu que les sigles no es dupliquen en plural. Aquesta és una de les poques excepcions que té la norma, igual com PPCC (Països Catalans) o CCOO (Comissions Obreres). Com en totes les sigles, no hi hem d'escriure cap punt. 
- El nom de la ciutat de Tòquio està adaptat en català, per tant hem d'evitar sempre la grafia amb k o amb y: eviteu, doncs, *Tokio, *Tokyo, *Tòkio... I recordeu que s'accentua perquè és una paraula esdrúixola.
- Alerta amb el nom de la ciutat d'Istanbul, ja que conté un grup consonàntic que contravé una regla ortogràfica bàsica del català: el de la mb. S'escriu així perquè és el nom de la ciutat en turc. Vigileu també que no s'escriu amb e inicial, sinó amb i.

Logotips de les tres ciutats finalistes (font: http://www.antena3.com/especiales/noticias/juegos-olimpicos/madrid-2020/poder-economico-tokio-parte-mas-fuerza-que-baza-cultural-estambul_2013090300350.html)

Mot del dia: JUSTIFICANT DE RECEPCIÓ

Aquest matí, el comentari matinal de la Mònica Terribas a Catalunya Ràdio incloïa l'expressió acuse de recibo, en castellà, com si en català no hi hagués traducció o tingués por que no s'entengués. Mal farem a la nostra llengua si, per comptes de triar la forma més genuïna, recorrem a calcs semàntics o, fins i tot, a expressions directament forànies! L'expressió en qüestió, en català, referida al document signat en què es declara haver rebut una tramesa,una carta, etc., es pot dir de diferents maneres: justificant de recepció, acusament de recepció, avís de rebuda, confirmació de recepció, etc. Podeu utilitzar qualsevol d'aquestes formes, però intenteu evitar sempre la forma castellana!

Avís de recepció francès (font: http://www.marcophilie.org/mar-ar1.html)

Mot del dia: TORNADA

Avui, 2 de setembre, primer dia laboral del mes, és el dia de la tornada per excel·lència: el dia que tornem a la feina, a la rutina del treball, al dia a dia quotidià després de les vacances. La tornada a l'escola, però, tan desitjada per molts pares, encara haurà d'esperar uns dies.
Els francesos tenen un mot específic que nosaltres utilitzem sovint: rentrée (vigileu la grafia correcta, que amb tantes es no és difícil equivocar-se). Ho podríem traduir per reentrada, però el DIEC no admet el mot i, a més, sembla un calc bastant innecessari, per això parlem de tornada. I vigileu també de no fer una traducció del castellà vuelta (eviteu la forma ''volta a l'escola'', com fa algun traductor automàtic): per a nosaltres, una volta és un gir, una vegada, un passeig, una cursa... però no té res a veure amb el fet de tornar a cap lloc.

(Font de la imatge: http://ceipgirasol.blogspot.com.es/2011/09/tornada-lescola.html)

Mot del dia: IMMERSIÓ LLEUGERA

L'expressió immersió lleugera és la que proposa el Termcat per evitar l'anglicisme snorkelling, que ha sortit en la premsa aquests dies arran d'un succés a Altafulla. Veiem, doncs, que el Termcat ha optat per no adaptar el mot anglès i traduir-lo a partir del seu significat. La definició és la següent: "Pràctica del submarinisme consistent a observar el fons marí amb l'ajut d'unes ulleres i un respirador de superfície".
El mot snorkelling deriva de l'anglès snorkel, que nosaltres hem d'anomenar respirador de superfície o tub respirador: es tracta del tub de plàstic en forma de J, proveït en un dels extrems d'un broquet adaptable a la boca, que permet respirar sota l'aigua. El mot snorkel es va formar, en anglès, a partir de l'alemany Schnorchel,  un tub que utilitzaven els submarins alemanys en la Segona Guerra Mundial per alimentar d'aire els seus motors dièsel i així poder navegar just per sota de la superfície, amb l'Schnorchel passant just per sobre de l'aigua. 

Imatge extreta de http://www.wellnesscantabria.com/ponte-en-forma-tambien-en-verano/amphilife-snorkel/

Mot del dia: ESQUERRÀ

Avui, 13 d'agost, és el Dia Internacional de l'Esquerrà. En català, per referir-nos a les persones que utilitzen preferentment una meitat del cos o l'altre (mans i peus), o bé que són d'una tendència política o d'una altra, formem els mots a partir dels adjectius esquerre (esquerrà) o dret (dretà), tot i que també tenim els cultismes destre i sinistre, provinents directament del llatí. El que cal evitar sempre és el barbarisme *surdo per referir-se a les persones que utilitzen preferentment la mà o el peu esquerres.

Font de la imatge: http://www.eduard.cat/2008/03/ser-esquerr-en-un-mn-de-dretans.html

Mot del dia: SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA

Avui, el mot dedicat a la ciutat que avui havia de celebrar una festa gran i que en canvi pateix una gran tragèdia: Santiago de Compostel·la.
Hi ha diversitat de criteris a l'hora d'identificar aquesta ciutat: tant l'Enciclopèdia Catalana com el portal ésAdir.cat recomanen anomenar-la d'aquesta manera, Santiago de Compostel·la, en paral·lel a les denominacions castellana i gallega. L'única adaptació, doncs, és la incorporació de la ela geminada a Compostel·la (derivat, suposadament, de campus stellae, 'camp de l'estrella'). En canvi, altres mitjans com Vilaweb parlen de Sant Jaume de Galícia, que és la denominació tradicional catalana. De fet, el nom del camí de pelegrinatge és "Camí de Sant Jaume de Galícia" o, abreujadament, "Camí de Sant Jaume". 
El portal Optimot, de la Generalitat de Catalunya, dóna les dues alternatives com a bones però posa la primera en primer lloc. Per tant, les dues formes són totalment correctes, per molt que el portal ésAdir.cat recomani de fer servir només Santiago de Compostel·la en els mitjans de la CCMA.

Plaça de l'Obradoiro de Santiago de Compostel·la (foto: http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0059874.xml?s.q=santiago+de+compostela#.UfDxVtJ7KvM) 

Mot del dia: MEMÒRIA USB

L'actualitat ens porta a parlar avui del mot memòria USB, el dispositiu portàtil per a emmagatzemar-hi dades conegut en anglès com pen o pen drive. Nosaltres hem d'evitar aquests anglicismes i optar per altres alternatives: el Termcat proposa memòria USB, però la parla popular ha creat altres formes per metonímia: llapis de memòria, clauer de memòria, punxó, etc.
EL DIEC, de moment, encara no recull cap d'aquestes denominacions, però el GDLC sí que ho fa amb els noms memòria USB o llapis de memòria USB.

Fonte de la imatge: http://www.f1informatics.cat/index.php/protegeix-el-teu-llapis-de-memoria-usb

Mot del dia: ESPRIU

Avui que fa cent anys del naixement del poeta d'Arenys, el recordarem amb un poema seu, i amb aquests versos: "Salvàvem els mots de la nostra llengua el meu poble i jo".

EL MEU POBLE I JO

A la memòria de Pompeu Fabra,

Mestre de tots.

Bevíem a glops

aspres vins de burla

el meu poble i jo.

Escoltàvem forts

arguments del sabre

el meu poble i jo.

Una tal lliçó

hem hagut d'entendre

el meu poble i jo.

La mateixa sort

ens uní per sempre:

el meu poble i jo.

Senyor, servidor?

Som indestriables

el meu poble i jo.

Tenim la raó

contra bords i lladres

el meu poble i jo.

Salvàvem els mots

de la nostra llengua

el meu poble i jo.

A baixar graons

de dol apreníem

el meu poble i jo.

Davallats al pou,

esguardem enlaire

el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos

en encesa espera,

el meu poble i jo.


(De Les cançons d'Ariadna)

Font de la imatge: http://www.ub.edu/museuvirtual/noticia.php?idioma=0&id=201

Mot del dia: POLIGLOT

Avui, dia de Sant Joan, parlem d'un mot que no hi té res a veure: poliglot. Ve al cas per la roda de premsa multilingüe feta per Josep Guardiola davant dels mitjans alemanys en la seva presentació amb el Bayern: ha quedat palès que Guardiola és un entrenador poliglot, atès que sap parlar català, castellà, alemany, anglès i italià. 
El mot poliglot està format amb els afixos poli- ('molt') i -glot ('llengüa'), i es refereix a una persona que parla moltes llengües. Cal anar alerta amb aquesta paraula, perquè és aguda i, per tant, no porta accent en la i (com sí que fa el castellà). Les formes del mot són poliglot, poliglota, poliglots i poliglotes. Cal evitar sempre *políglota.

Imatge de Guardiola en la seva presentació
(extreta de http://www.fcbayern.telekom.de/de/aktuell/news/2013/43223.php?fcb_sid=d959555d052dc88a6ef5642e8a8d81fb)

Mot del dia: POST

Avui, un mot quotidià: post. Originalment es tracta d'una peça de fusta llarga amb forma rectangular, tal com es deriva de la seva etimologia: del llatí postis, 'bastiment lateral d'una porta'. De fet, un dels seus significats és 'lleixa' o 'prestatge'. Ara bé, un dels significats més estesos del mot és el de post de planxar (en femení: la post): és la fusta llarga, folrada amb roba, sobre la qual es planxa. En aquest sentit, cal evitar *taula de planxar.
Una de les paraules que es deriven de post és empostissat o empostat: és un terra (o sostre) cobert de posts de fusta (de l'estil del parquet). Cal utilitzar qualsevol de les dues formes per evitar el barbarisme *entarimat.

Post de planxar (Foto de http://entretelesfilsillibres.blogspot.com.es/2012/12/novetats-la-llar.html)

Mot del dia: IBER

La notícia de la proposició de llei del PP valencià ha posat de moda el mot iber. Aquesta paraula fa referència als pobles preromans que habitaven Ibèria, des del Llenguadoc fins a Andalusia, i ha donat nom a la península on vivim i també a diverses marques relacionades amb l'estat espanyol: Iberia, Iberdrola, Iberostar... L'adjectiu ibèric n'és sinònim.

A l'hora de pronunciar el mot iber, i també d'escriure'l, cal anar alerta perquè és una paraula aguda: per tant, la vocal tònica és la e i mai escriurem accent a la i: *íber. És així en les quatre formes de l'adjectiu: iber, ibera, ibers, iberes.

Pel que fa a la pronúncia de la e, és tancada segons la recomanació del portal ésAdir.cat.

Guerrer de Moixent, exemple d'escultura ibera (foto de http://www.decorarconarte.com/Guerrero-de-Moixent-Valencia)

Mot del dia: MIL

Avui proposem el mot mil, per veure si aquesta setmana assolim el miler de seguidors a Twitter. El problema d'aquesta paraula, provinent del mile llatí, és que les paraules que se'n deriven s'escriuen, en alguns casos, amb una sola ela, i en d'altres, amb ela geminada. I això, naturalment, és una font contínua d'errors ortogràfics.
Mirem quins mots s'escriuen amb l i quins, amb l·l:

Amb l:
milè
milenar
miler
milió (milionada, milionari...)

Amb l·l:
mil·lenari
mil·lenni 
mil·lèsim
mil·li- (mil·límetre, mil·lilitre, etc., i derivats: mil·limètric, mil·limetrat, etc.)
mil·liar
mil·liari

A banda tenim els compostos formats amb mil, que van sempre amb l: milfulles, milhomes, milpeus, milratlles, etc.

És difícil extreure'n conclusions. La raó etimològica per què unes paraules s'escriuen amb l i d'altres amb l·l és l'origen del mot: els patrimonials (provinents directament de la derivació del llatí) porten l, mentre que els cultismes (és a dir, mots creats posteriorment a partir de l'arrel llatina), porten l·l. La pràctica i l'ús són la millor manera per assimilar la forma correcta d'un mot quan no hi ha una regla ortogràfica invariable, i aquest és un dels exemples més clars.

(Imatge: http://www.streamlineresults.com/product/1000-twitter-followers)

Mot del dia: EXAMEN DE SELECTIVITAT

Avui, més que un mot proposem un sintagma  que dóna molt de joc: examen de selectivitat. 
Amb el mot examen hem d'anar amb cura de no accentuar-lo en singular, però sí en plural: examen/exàmens. En aquest sentit, convé recordar que les paraules planes s'accentuen quan acaben en diftong i consonant, excepte en les terminacions as, es, is, os, us, en, in. També cal evitar el vulgarisme *exament: més d'una vegada ho hem vist escrit.
D'altra banda, pel que fa al mot selectivitat, hem de vigilar de no escriure'l amb l geminada, com tampoc cap paraula de la família: selecció, selectiu, seleccionar, etc.
I si opteu per l'expressió prova de selectivitat, recordeu que prova s'escriu amb v.

Examen de selectivitat (font: http://www.aravalles.cat/noticia/61227/comenca-la-selectivitat) 

Mot del dia: SORPASSO

Avui, proposem el mot sorpasso, arran d'aquest titular amb què ens ha despertat avui El Periódico: "Sorpasso" d'Esquerra. Es tracta d'un italianisme no recollit per cap diccionari, que té relació amb la idea de superar, de sobrepassar: el significat literal és 'avançament automobilístic' (de fet, hi ha mitjans que utilitzen aquest mot per referir-se als avançaments en les curses de Formula 1). Tanmateix, l'ús més estès del mot és en sentit figurat, i s'aplica en l'àmbit de la política al fenomen pel qual un partit n'avança un altre que anava al davant.  

Origen
El mot es va començar a utilitzar a Itàlia, amb aquest sentit polític, pels volts dels anys 70, quan  l'extint PCI (Partit Comunista d'Itàlia) tenia molta força i els periodistes i analístics polítics pensaven en la possibilitat d'un sorpasso: és a dir, d'un avançament del PCI en les urnes a la vella Democràcia Cristiana, amb el consegüent accés al Govern de la República. Aquest sorpasso, però, no es va arribar a concretar mai.

Arribarà algun dia aquest mot al DIEC? Cal? Potser no...

 

Portada d'El Periódico d'avui amb el mot sorpasso.

Mot del dia: DE BRACET

Avui proposem la locució de bracet: significa 'junts, en la primera línia', tant en sentit literal com figurat. 
- En sentit literal s'utilitza quan dues persones van amb l'avantbraç repenjat en l'avantbraç de l'altre: "La núvia i el pare va entrar de bracet a l'església". 
- En sentit figurat s'utilitza amb el significat de 'acompanyat de', 'conjuntament', 'lligats', 'junts', etc.: "Rússia i la UE van de bracet a la cimera de Washington". En aquest cas, cal recordar que és incorrecte utilitzar l'expressió *de la mà, que és un calc del castellà.

Actors de bracet en una sessió fotogràfica (foto de http://www.bekia.es/cine/fotos/emma-watson-brazo-daniel-radcliffe-premiere-harry-potter-y-las-reliquias-de-la-muerte-parte-2/)

Mot del dia: BRASILER

L'arribada de Neymar a Barcelona ens porta a escriure del mot brasiler, el gentilici dels naturals del Brasil. Tot i que el sufix -eny també es productiu en català a l'hora de crear genticilis (alzireny, panameny, malagueny...), en aquest cas no direm *brasileny. La creació de gentilicis és bastant arbitrària, però aquí és clar que s'ha partit de la forma portuguesa de l'adjectiu, brasileiro, per formar el gentilici català. Per tant, alerta a l'hora d'utilitzar-lo.

Arribada del brasiler Neymar a Barcelona (foto de http://latdp.cat/?post_type=article&p=3039)

Mot del dia: TATXAR

Avui, un verb que porta a equívoc: tatxar. Contràriament al que molta gent pensa, significa 'tallar un tros d'un producte per comprovar-ne la qualitat': tatxar un meló, tatxar una pinya, etc. Hi ha una corranda popular que diu: "Si les dones se tatxaren com se tatxen los melons, quants homes preferirien cuinar i cosir-se els calçons!". L'etimologia té relació amb el verb taxar (del llatí taxare, 'avaluar'), ja que té un significat molt semblant. De fet, el verb tatxar també es pot utilitzar amb el sentit de taxar. 

Per referir-nos a l'acció de fer una ratlla sobre un escrit per invalidar-lo, cal utilitzar altres verbs, com ara ratllar o guixar. Amb tot, hi ha alguns diccionaris, com el DCVB o el del Salt 2.0, que donen per bo tatxar en català, creat a partir del mot tatxa: 'taca, defecte' (del francès tache). Tatxar, per tant, seria 'marcar un defecte'. 

També cal anar alerta amb l'acció de 'assenyalar algú amb una nota desfavorable': amb aquest sentit no direm tatxar, sinó titllar. 

(Imatge: http://www.webderecetas.es/martini-de-sandia/)

Mot del dia: CORPUS

Avui, festivitat del Corpus, parlem d'aquest mot: prové del llatí corpus, 'cos', i significa 'cos de Nostre Senyor Jesucrist en l'eucaristia'. A partir d'aquest significat ha passat a referir-se a la festivitat que se celebra el dijous o el diumenge següent al diumenge de la Santíssima Trinitat per commemorar la institució de l'eucaristia. També és anomenat Corpus Christi. Com que és una festa, s'escriu amb majúscula inicial.
La festivitat del Corpus, establerta el 1316, és la diada religiosa més important en terres catalanes, com ho demostra la gran quantitat d'actes que se celebren al llarg de tot el territori. Tots aquests actes, propis i diferents en cada lloc, han donat peu a la creació de moltes paraules relacionades amb les processons que s'hi fan: la moma i els momos, la degolla, la mulassa, les roques, la patum, la cuca fera, les àguiles, la carxofa...
Però el mot corpus també té altres significats, escrits en aquest cas amb minúscula. Es refereixen, en general, a un conjunt d'escrits o de textos: aquells que conformen una col·lecció, tots els relacionats amb una matèria i també el recull d'enunciats o de textos a partir del qual el lingüista estableix l'anàlisi i la descripció d'una llengua.

El ball de la moma a Picanya (foto de l'Ajuntament de Picanya, a l'Horta Sud: http://www.picanya.org/informacio/publicacions/fotografies/galeries-d-imatges/i/780/219/activitats)  

Mot del dia: POLO

Ara que sembla ja s'estabilitza la calor, un mot propi d'aquest temps: polo. La paraula serveix tant per referir-se a un gelat de pal com a un tipus de samarreta, tot i que, curiosament, el DIEC no recull cap dels dos significats (només el defineix com un esport practicat a cavall). El GDLC, en canvi, sí que els inclou.

Pel que fa al gelat, el diccionari el defineix com un 'gelat de pal elaborat amb aigua gelada amb essència de fruita'. Es tracta d'un nom derivat d'una marca registrada. 

I quant a la peça de roba, el diccionari el defineix com la 'samarreta de punt, amb mànigues o mitges mànigues i amb coll camiser que, a vegades, es pot tancar amb cremallera o amb dos o tres botons'. L'origen del mot està relacionat amb l'esport, ja que els jugadors de polo porten aquesta camisa. El nom prové de l'anglès, que alhora el va prendre del tibetà phol, 'pilota'.

Tant en un cas com en l'altre, cal evitar sempre el vulgarisme *pol.

Polos per jugar a polo (imatge extreta de http://malaysian-americandelivery.blogspot.com.es/2010/12/hackett-gb-sash-multi-short-sleeve-polo.html)

Mot del dia: TORNADO

Avui, un mot d'actualitat: tornado. Es tracta d'una borrasca petita en extensió horitzontal, però molt intensa, en la qual l'aire gira en espiral a velocitats extraordinàriament altes. Com s'ha demostrat a Oklahoma, pot tenir una potència devastadora i arrasar-ho tot.
El mot el van crear els navegants anglesos al segle XVI, a partir del castellà tronada i amb influència del verb tornar ('girar').

Imatge del tornado d'Oklahoma extreta de http://www.cbsnews.com/8301-201_162-57585402/massive-okla-tornado-had-windspeed-up-to-200-mph/

Mot del dia: REFLEX

Avui proposem un mot de l'àmbit de la imatge personal: reflex. Entre els diversos significats que té, ens centrarem en el que diu "línia de tenyit d’un to més clar que el color natural dels cabells" segons el DIEC, i "cadascuna de les línies de tenyit d'un to més clar que el color natural dels cabells que es fan amb la punta de la pinta", segons el Termcat. Hem de conèixer aquest mot perquè, molt sovint, es fa servir un barbarisme per referir-s'hi: *metxa. 

Cal observar que la majoria de vocabularis (i el Termcat també) donen com a traducció del castellà mecha el mot ble, que és un floc de cabells tenyits d’un color més suau que el natural. Però normalment, quan anem a la perruqueria diem que volem fer-nos uns reflexos als cabells, no uns blens. El Termcat mateix defineix fer reflexos com "tenyir alguns blens amb la punta de la pinta amb un preparat d'un to més clar que el color natural dels cabells."

També és cert, però, que  segons els entesos en perruqueria, en els reflexos la decoloració dels cabells és més tènue, mentre que en les mal anomenades metxes la decoloració es nota més. De tota manera, nosaltres recomanem utilitzar el genèric reflexos acompanyat del complement de nom adequat: reflexos d'un to, de dos tons, etc.

Postil·la

Noteu que el plural és reflexos, no *reflexes.

(Imatge extreta de http://ca.hairdresser-models.eu/galeria/pentinats/cabell-castany-amb-reflexos-rossos_zoom.html)

N'hem de dir LOMCE o LOMQE?

La resposta d'aquesta pregunta és senzilla: LOMCE, perquè les sigles no es tradueixen: RENFE, UNICEF, SERVEF... Sí que podem traduir, però, la denominació completa del que representen; en el cas de les sigles esmentades, direm Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa, Xarxa Nacional de Ferrocarrils Espanyols, Fons Internacional d'Ajuda a la Infància i Servei Valencià d'Ocupació i Formació.

Hi ha hagut algunes sigles, però, que s'han creat a partir de la traducció al català: PNB (Partit Nacionalista Basc), EUA (Estats Units d'Amèrica), ONU (Organització de les Nacions Unides), OTAN (Organització per al Tractat de l'Atlàntic Nord), OAP (Organització per a l'Alliberament de Palestina)... Es tracta d'una llista de sigles, reduïda i tancada, que conformen una excepció.

Per regla general, doncs, no hem de traduir les sigles, de manera que no direm LOMQE ni tampoc LOHAPA (Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic), sinó LOMCE i LOAPA. La majoria de mitjans catalans utilitzen aquesta denominació: TV3, vilaweb.cat, diari Ara, diari El Periódico, etc.

Pel que fa la pronúncia, es recomana fer-ho amb la fonètica catalana: així, direm "lomse", tal com recomana el portal esadir.cat: http://esadir.cat/noms/entitats/entitatscultura/LOMCE/view?searchterm=

Matisació
Quan parlem de sigles que no es tradueixen, ens referim a sigles creades a partir de noms propis. Quan són sigles creades a partir de noms comuns (en la denominació dels quals no s'utilitza la majúscula), sí que es poden traduir: expedient de regulació d'ocupació (ERO), document nacional d'identitat (DNI), etc.

Mot del dia: XAVALLA

Avui parlarem del mot xavalla, arran de les últimes notícies sobre la possible retirada del mercat de les monedes d'1 i 2 cèntims. Utilitzem aquesta paraula per referir-nos a les monedes fragmentàries de poc valor (terme recollit pel GDLC, però no pel DIEC); de fet, és un nom col·lectiu derivat de xavo (hi ha molts exemples de mots col·lectius acabats en -alla: antigalla, bocinalla, bretolalla, cosinalla, ferralla, jovenalla, menudalla, nebodalla. quitxalla... i tants altres). El mot xavo prové del castellà ochavo, moneda que equivalia a la meitat d'un quart.
Utilitzeu xavalla en comptes de *calderilla o *solt (o encara pitjor, *suelto). També podeu dir-ne monedes menudes o metralla, una forma força estesa que recull el DCVB però no els altres diccionaris normatius, amb aquest significat.

Xavalla d'1 i 2 cèntims (imatge de http://www.naciodigital.cat/noticia/54818/xavalla/dos/centims/amb/dies/comptats)

Mot del dia: PAÍS

Des de Matèria de Llengua ens sumem a la reivindicació de la denominació País Valencià dedicant-li el mot del dia. Un país és el territori on viu un poble, una nació; no ha d'estar lligat necessàriament a un estat, tot i que sovint són sinònims. És el cas, per exemple, del País Basc o el País Valencià. També s'utilitza aquest mot per referir-se a una unitat paisagística ("Els Ports són un país muntanyós") o bé a qualsevol contrada o terra: "Xai del país", o "El país de l'olivera".
Aquest últim significat es troba en l'origen del mot: país deriva del francés pays, provinent del llatí pagensis, 'pagès'. 
Alerta amb la grafia: en singular s'escriu amb accent, però en plural porta dièresi i una sola s (països).

Comarques del País Valencià (font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Portal:Atles_geopol%C3%ADtic_del_Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0)

Mot del dia: FEIXISME

Avui parlem del mot feixisme, arran de l'agressió que va haver-hi ahir contra un acte d'homenatge a Estellés a Burjassot (llegiu-ho ací). El feixisme és un moviment polític caracteritzat per la submissió total a un líder que concentra tots els poders, per l’exaltació del nacionalisme i per l’eliminació violenta de l’oposició política i social. La seva ideologia política té per objectiu instaurar un règim autoritari, de base corporativista, imperalista, racista, etc.
Té l'origen en el sistema polític implantant per Mussolini després de la Primera Guerra Mundial, caracteritzat per un nacionalisme radical que esdevingué una autèntica dictadura amb partit únic, censura de premsa, tribunals militars per als delictes polítics, sindicats verticals, etc. Es tracta del mateix règim que van seguir més endavant dictadors com Hitler, Franco, Salazar, Metaxas...
Actualment, s'entén per feixisme qualsevol actitud autoritària, arbitrària, violenta, etc. amb què algú s'imposa a una persona o un grup.
El nom deriva de l'italià fascismo, provinent de fascio, 'feix', perquè els nuclis d'homes que iniciaren aquell règim s'anomenaven fasci di combattimento. En català, doncs, a partir de feix es va crear feixisme, per imitació. Per tant, cal evitar sempre el mot *fascisme, que és incorrecte. Igualment, cal dir feixista i no *fascista.

Agressió feixista contra l'estàtua d'Estellés a Burjassot (imatge extreta de http://www.vilaweb.cat/noticia/4115313/20130515/agressio-feixista-lacte-dhomenatge-estelles-burjassot.html)

Mot del dia: TÍTOL

Avui, un mot de l'esport: títol. És cert que no es limita només a aquest àmbit, però el campionat de lliga guanyat pel Barça aquest cap de setmana ens ha portat a parlar-ne. Es tracta d'una paraula  derivada del llatí titulus, amb el mateix significat (mèrit, distinció, etc.).

És un mot que sovint crea confusió a l'hora d'escriure'l, atès que no tots els de la seva família s'escriuen igual: així, s'escriuen amb o el mot títol i els que porten un prefix: subtítol, sobretítol, a banda del diminutiu titolet ('títol petit'). En canvi, s'escriuen amb u la resta de mots de la família, com ara els verbs titular, intitular i subtitular (i totes les seves formes, sense excepció); els substantius titular, titulació i titularitat; i l'adjectiu titulat.

Passadís als guanyadors del títol de lliga (foto de http://www.ara.cat/esports/barca/BARCA-ATLETIC_DE_MADRID-LLIGA_0_917908408.html)

Mot del dia: TRIPIJOC

Avui proposem un mot curiós: tripijoc. Té a veure amb males arts o pràctiques d'engany: la definició és 'maniobra, activitat poc neta per a aconseguir un objectiu determinat.', i també 'Situació embullada i moguda'. Té un significat semblant a estratagema, ardit  o tracamanya (mot, aquest últim, que ens ha fet arribar la Mònica Font).
Aquests dies es parla de tripijocs en el món del futbol per falsejar resultats de partits: en aquest sentit, cal evitar barbarismes com *amanyar o *amanyament, que són incorrectes (per bé que el DCVB els recull, derivats de manya).
L'origen probable del mot tripijoc és la combinació d'un postverbal *trep 'saltironeig', der. de l'ant. trepar 'saltironar' amb joc,trep-i-joc, assimilat en tripijoc, que ha tingut les variants tripajoc, tribajoc.

Tripijocs en el futbol (Imatge extreta de http://eldiario.deljuego.com.ar/submenunoticiadelmundo/5739-nuevos-arrestos-por-partidos-amanados.html)