Setze jutges d'un jutjat...

Un dels embarbussaments catalans més coneguts és aquell que diu "Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat". Segons Joan Amades (Històries i llegendes de Barcelona), l'origen d'aquest embarbussament  es troba en el fet que, segons la creença popular, la carn humana és la més gustosa de totes i que el fetge és l'òrgan més suculent; i que, segons la tradició, quan els jutges dictaven sentència, en testimoniatge del seu compliment, feien un àpat en què menjaven el fetge del delinqüent (font).
Deixant de banda d'aquesta creença, la curiositat de l'embarbussament és que es basa en un xibòlet; és a dir, en una paraula característica d'una llengua que permet saber si qui la pronuncia n'és parlant nadiu o no. En aquest cas, es tracta del mot setze, ja que el dígraf  tz, combinat amb la e neutra, denota clarament l'origen de qui el pronuncia. (Per a més informació, Màrius Serra en parla a Verbalia 2.0 i Víctor Pàmies ho fa en aquests articles).
La dificultat de l'embarbussament per als forans, a més del setze en qüestió, és la concurrència de diverses paraules que contenen, d'una banda, els tres graus d'obertura de la e: e oberta a setze; e tancada a mengen i fetge; i e neutra a setze, jutges, mengen, fetge. I, de l'altra, els sons expressats per les grafies j/g i tj/tg, uns sons també força representatius de la nostra llengua.
Pel que fa a la distinció entre aquests últims sons, en català oriental i en part de l'occidental és clara: el so que representen les grafies j/g és fricatiu (penjat, mengen) i el que representen les grafies tj/tg és africat (jutjat, fetge), com es destaca amb la lletra t. En canvi, en molts parlars del català occidental (sobretot, el valencià general) només existeix el so africat (de manera que les paraules escrites amb j i tj sonen igual), i així l'embarbussament perd varietat fonològica i també dificultat, ja que no s'hi han de distingir tants sons: només cal fixar-se en la diferència de tz i tj (el mateix passa amb el dialecte apitxat, en què els sons es pronuncien sords). Aquesta varietat i dificultat també minva pel fet que els parlars occidentals no fan la distinció de la e neutra.