S'accentuen totes les paraules agudes que terminen en vocal: anirà, aniré, aní, condició, algú.
Les paraules que terminen en as, es, is, os, us: vindràs, cortés, país, capciós, confús.
Les agudes que terminen en en, in: ofén, esplín.
Les paraules planes que no terminen en cap de les dotze terminacions dites: hidròfob, càrrec, centígrad, telègraf, catàleg, fàcil, àtom, telèfon, príncep, càrrer, lícit, índex, òbols, anàveu, diríeu.
Les paraules esdrúixoles s'accentuen totes: màxima, mùltiples, custòdia, cúria, València.
Tota a accentuada porta l'accent greu: voldrà, català.
Tota i i tota u accentudades, l'agut: país, Rússia.
Tota e i tota o obertes, el greu: clemència, òliba.
Tota e i tota o tancades, l'agut: església, recó.
Es troben asovint als vocabularis dos formes d´una mateixa paraula (amb i ab; els i los; el i lo). Aixo vol dir que ambdós formes son igualment llegítimes, encara que la primera siga la més usual i recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada