S'escriu c o ç i no s darrere de c (acció), fora sacsar i sos derivats; en les terminacions ància, ència (repugnància, València); en les terminacions ança, ença, quan són sufixes de
derivació o vénen de paraules que porten ç (esperança, creença, França, però
ansa, pensa); en els adjectius derivats de z en castellà (capaç, de capax,
acis, cast. capaz) i, per regla general, en paraules corresponents a atres
castellanes del mateix origen, que porten z (braç, cast. brazo). No sempre,
però, és certa la correspondència de z castellana i c valenciana, com pot
comprovar-se en Sardenya, Còrsega i en el prefixe valencià bes, que correspon
als castellans bis i biz, (besnet, bescuit, cf. biznieto, però besavi =
bisabuelo).
(Per a consultar les normes publicades fins ara: http://goo.gl/rHQSK)
(Per a consultar les normes publicades fins ara: http://goo.gl/rHQSK)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada