- El mot tan és un adverbi que s'anteposa sempre a un adjectiu (tan gran), a un altre adverbi (tan malament) o a una locució adverbial (tan de pressa). És invariable: sempre té la mateixa forma.
- El mot tant, en canvi, pot fer funció d'adjectiu o d'adverbi i és variable (té flexió de nombre i gènere).
Com a adjectiu, s'anteposa a un substantiu, amb el qual concorda: tant (de) soroll, tanta gent, tants amics, tantes persones...
Com a adverbi, pot complementar un verb (Si menges tant et farà mal; Tant va menjar que li va fer mal) o introduir dos elements idèntics, formant part de la locució tant... com: Tant l'un com l'altre van venir.
De manera que, en realitat, és fàcil saber què cal escriure en cada cas; com a resum (i com a truc), recordarem que tan només pot anar al davant d'una altra paraula, amb la qual no ha de concordar; tant, en canvi, sempre hi ha de concordar llevat que aquesta sigui un verb (en aquest cas, a més, hi pot anar al davant o al darrere).
I, òbviament, també hi ha el truc de pensar com ho diríem en castellà, atès que la distribució és la mateixa. Però no convé acostumar-se a guiar-se per aquest truc sempre, perquè sovint podem caure en errors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada