Normes de Castelló: Norma 11

En fi de paraula s'escriu t i no d (pit, ardit, avalot, mut). Excepcions: Darrere consonant en les paraules de les quals porten d els femenins i derivats (estupend, cf. estupenda, sord, cf. sorda, esguard cf. esguardar). Darrere vocal en els femenins acabats en etud, itud, (consuetud, solitud). En algunes paraules tècniques i extrangeres com anhídrid, sumand, babord, lord.

Normes de Castelló: Norma 10

En principi de paraula s'escriu ad i no at (adjacent). Excepcions: davant z (atzembla) i en atlas, atlàntic, atleta, atmosfera.

Normes de Castelló: Norma 9

El so gutural de c davant una u i una altra vocal que formen una mateixa síl·laba se representa per q. Si la segona vocal és e, i, damunt la u s'escriu la dièresi (quan, freqüent, obliqüitat, quota).

Normes de Castelló: Norma 8

El so gutural de c davant e, i se representa mitjançant la q seguida d'una u muda (que, quina).

Diferències entre "tan" i "tant"

Avui, una píndola per a explicar la diferència entre tan i tant, que sovint és causa de greus errors gramaticals:

• El mot tan és un adverbi que s'anteposa sempre a un adjectiu (tan gran), a un altre adverbi (tan malament) o a una locució adverbial (tan de pressa). És invariable: sempre té la mateixa forma.
• El mot tant, en canvi, pot fer funció d'adjectiu o d'adverbi i és variable (té flexió de nombre i gènere).
  Com a adjectiu, s'anteposa a un substantiu, amb el qual concorda: tant (de) soroll, tanta gent, tants amics, tantes persones...
  Com a adverbi, pot complementar un verb (Si menges tant et farà mal; Tant va menjar que li va fer mal) o introduir dos elements idèntics, formant part de la locució tant... com: Tant l'un com l'altre van venir.  

De manera que, en realitat, és fàcil saber què cal escriure en cada cas; com a resum (i com a truc), recordarem que tan només pot anar al davant d'una altra paraula, amb la qual no ha de concordar; tant, en canvi, sempre hi ha de concordar llevat que aquesta sigui un verb (en aquest cas, a més, hi pot anar al davant o al darrere). 

I, òbviament, també hi ha el truc de pensar com ho diríem en castellà, atès que la distribució és la mateixa. Però no convé acostumar-se a guiar-se per aquest truc sempre, perquè sovint podem caure en errors.

Normes de Castelló: Norma 7

Davant e, i, se representa el so gutural g mitjançant la intercalació d'una u muda (guerra).

Normes de Castelló: Norma 6

En fi de paraula s'escriu c (arc, solc). Excepcions: Darrere consonant en paraules de les quals porten g los femenins i derivats (amarg, cf. amarga, amargor). En paraules acabades en fag, fug, feg*, i altres en general cultes i estrangeres que duen en les llengües originàries (rizófag, centrifug).

(Nota: Terminació inexistent; probablement es volien referir a leg: psicòleg)

Tema de la setmana: informàtica

El Mot del dia d'aquesta setmana s'ha centrat en la informàtica, un tema de molta actualitat i en què es freqüent l'ús d'anglicismes que convé evitar, atès que tenen correspondència en la nostra llengua, bé amb una forma fixada ja pel DIEC o encara proposada tan sols pel Termcat. Aquests són els mots de què s'ha parlat:

Clicar: Té dues definicions, oferides pel DIEC i el Termcat: 1. Pitjar un botó del ratolí d’un ordinador per tal de validar una ordre. (DIEC); 2. Seleccionar una icona, un enllaç o qualsevol altre element de la pantalla de l'ordinador prement un instant un dels botons del ratolí amb la busca situada sobre l'element que es vol seleccionar. (Termcat). En són formes sinònimes polsar, prémer, fer clic... En les dues accepcions es pot utilitzar preposició o no, les dues formes són correctes: Cliqueu el botó dret / Cliqueu sobre el botó dret; Cliqueu la icona / Cliqueu en la icona. Amb la forma fer clic, però, cal posar sempre aquesta preposició.

Alerta amb la grafia, que està adaptada i no porta k. Per tant, eviteu *clickar o *fer un click.

(Enllaç: http://goo.gl/e0jhh)

Web: Sistema basat en l’ús de l’hipertext, que permet cercar informació a Internet. La paraula és masculina si es refereix a un lloc web i femenina si indica una pàgina web: per entendre-ho clarament, el lloc web és un conjunt de pàgines que s'allotgen en un mateix servidor. Per exemple, www.sarriamasia.com és un lloc web, mentre que http://www.sarriamasia.com/perfil.html seria una pàgina web d'aquest lloc.

(Enllaç: http://goo.gl/L0le)

Adreça electrònica: Conjunt de caràcters que permeten identificar l’origen o la destinació de missatges de correu electrònic. En els casos en què calgui abreujar-ho, hem d'escriure a/e (i no l'anglicisme *e-mail). Tanmateix, l'estructura mateixa de l'adreça electrònica, amb la presència del símbol @, ja permet identificar-la com a tal. Cal diferenciar l'adreça electrònica del correu electrònic, que és el missatge que s'envia per aquest sistema. En aquest cas no s'utilitza cap abreviatura.

(Enllaç: http://goo.gl/dDzqI)

En línia: Dit del recurs que és controlat per un ordinador o per un sistema informàtic i amb el qual, mentre dura aquesta situació, es pot establir connexió operativa sense intervenció humana significativa. Són formes sinònimes els mots virtual o electrònic (no aplicables a tots els casos, però). Cal utilitzar aquesta locució per evitar l'anglicisme *on line: compra en línia (o compra electrònica), reserva en línia, consulta en línia...

(Enllaç: http://goo.gl/NuvtP)

Llapis de memòria: Dispositiu portàtil per a emmagatzemar i transportar dades. També se'n pot dir memòria USB, clauer de memòria... Cap d'aquestes formes està fixada encara en el DIEC. Cal evitar els anglicismes *pen o *pen drive.

(Enllaç: http://goo.gl/1wEou)

Norma de Castelló: Norma 5

La c representa un so gutural (cap) i un atre alveolar (cep); la g representa igualment un so gutural (gat) i un atre palatal (gent): els sons guturals c i g poden confondre's en mig i final de paraula. En mig de paraula s'escriu c davant c, s, t i z; s'escriu g davant d, g, m, n (acció, eczema, fragment, insigne).

Excepcions: acné, aràcnid, dracma, estricnina, icneumon, iconografia, tècnic, anècdota, sinècdoque i llurs derivats.

Normes de Castelló: Norma 4

Davant l i r mai no s'escriu v.

[Comentari: aquesta norma, formulada en positiu, és més clara: "Sempre escrivim b (i no v) davant l i r".]

Normes de Castelló: Norma 3

En final de paraula s'escriu p (cap, camp, cup (recipient), macip). Excepcions: finals en fob (hidròfob) i en síl·lab (monosíl·lab); darrere de consonant en paraules de les quals porten b els femenins i derivats (corb, corbera) i amb o ab (preposició); adob, alarb, aljub, baobab, barb, cub (figura geomètrica) club, exub, gàlib, nabab, torb, tub.

Normes de Castelló: Norma 2

S'escriu p davant t, c, s, n (asèpsia, hipnòtic); b davant d (hebdomadari). Excepcions: dissabte, dubte, sobte.

Normes de Castelló: Norma 1

Per donar a conèixer les Normes de Castelló, que el 21 de desembre celebren el 80è aniversari, a partir d'avui en publicarem una cada dia. N'hi ha 34, per tant acabarem la publicació el diumenge 23 i el dia 24 les aplegarem totes juntes en un sol post.

Norma 1

En principi de paraula s'escriu b i no p en els prefixes ab, ob, sub (abdicar, objecció, substantiu), i s'escriu p i no b en cap (captar). Excepcions: apte, apnea, optar, òptic, cabdal, cabdell, cabdill.

Tant la regla com les excepcions s'extenen als composts i derivats (de substancia, insubstancial; de cabdell, cabdellar); esta observació deu donar-se per feta en tots els casos semblants.

[Font: Josep Lluís Doménech i Joan Carles Buchón, Normes del 32. Ara i ací, València: Editorial Prensa Valenciana, SA, 1998] 

Tema de la setmana: parament de la cuina

Aquesta setmana, al Mot del dia hem parlat de cinc termes relacionats amb el parament de la cuina. Són aquests:

Carmanyola: Capsa de llauna, de plàstic, etc., per a portar vianda, ordinàriament cuita. També se'n pot dir portaviandes o carnera (forma proposada pel DCVB, amb un significat semblant que es podria extrapolar).

Podem fer servir aquests mots per a evitar els barbarismes *fiambrera i *tàper (o *tupper).

(Enllaç: 

http://goo.gl/QsE98)

Enciamera: Plata, vas, en què se serveix l’amanida, l’enciamada, etc. Les denominacions ensaladera i encisamera, tot i no ser recollides per cap diccionari normatiu, es poden acceptar partint de la base que les formes ensalada i encisam, vives en molts parlars, sí que són recollides per aquests diccionaris.

(Enllaç: http://goo.gl/NL4yt)

Olla de pressió: Olla que hom pot tancar hermèticament, proveïda d’una vàlvula de seguretat, en què hom pot elevar l’aigua a un grau de temperatura superior al de l’ebullició a l’aire lliure. Cal fixar-se que n'hem de dir de pressió, no *a pressió, com fa erròniament molta gent.

(Enllaç: http://goo.gl/ZtASU)

Bric: Envàs de cartó impermeabilitzat, generalment de forma paral·lelepipèdica, per a productes alimentaris líquids. Prové de la denominació comercial Tetra Brik. Cal evitar les formes incorrectes *brik, *brick o *tetrabrik. Tampoc és convenient dir-ne *cartó.

(Enllaç: http://goo.gl/0G9LU)

Paella: Estri de cuina, de metall, en forma de vas rodó ample i de poca altura, amb un mànec llarg també de metall o dues anses, que serveix per a fregir viandes. Segons el DCVB, també se'n pot dir panna per a la paella d'un sol mànec o paelló per a la de dues anses. La denominació *paellera no és recollida en cap diccionari. Tampoc és recollida la denominació *caldero (ni *calder, que es com s'hauria de dir) amb aquest sentit, tot i que també s'utilitza per a denominar l'estri.

(Enllaç: http://goo.gl/XUg2b)

Tema de la setmana: begudes

Durant aquesta setmana, al Mot del dia hem tractat el camp de les begudes, un tema no apte per a menors però que també dóna molt de joc per a parlar-ne. Els mots que hem proposat i comentat són:

Mitjana: Ampolla de cervesa que conté aproximadament un terç de litre. Per a l'ampolla que conté 20-25 cl, el GDLC i el Termcat proposen quinto, mot que no recull el DIEC amb aquest significat.

Les dues paraules són vàlides per a substituir els barbarismes *terç (o *tercio) i *botellí.
En relació amb les mesures de cervesa, el DIEC també admet la paraula canya: 'Mesura de cervesa'.

(Enllaç: 

http://goo.gl/f3t2h)

Xopet: Traguet d'una beguda alcohòlica, especialment licor, servida en un gotet. La recullen el GDLC i el Termcat; el DIEC, en canvi, no.

Té diversos sinònims: didalet, gotet (Diccionari Castellà-Català d'Enciclopèdia i Diccionari del català col·loquial); colpet (forma viva al País Valencià i proposada per la Wikipèdia); glopet, copí (Diccionari de barbarismes d'Ed. 62)...
Cal evitar el barbarisme *txupito (o *xupito).

(Enllaç: http://goo.gl/OR9L)

Cubalibre: Beguda alcohòlica composta per una barreja d'una altra beguda alcohòlica, generalment rom, i una beguda refrescant, generalment cola. Aquesta és la definició del Termcat; el GDLC, en canvi, en fa una de més restrictiva ('rom o ginebra amb cola'), mentre que el DIEC ni tan sols el recull. La forma correcta d'escriure-ho és tot junt.

Un altre sinònim és el castellanisme cubata (només recollit pel Termcat). També en podríem dir combinat o còctel, encara que aquests tenen un significat més ampli perquè porten altres combinacions de begudes.

(Enllaç: http://goo.gl/gk9at)

Cigaló: Beguda calenta a base de cafè i licor, especialment conyac o anís. També és la 'copeta d’aiguardent, de rom o d’un altre licor que hom entra a beure en una taverna, en un bar o en una cantina'. 

Per a la primera accepció (la més estesa), també se'n pot dir rebentat, perfumat, cremat, cafè licor... Cal evitar el barbarisme *carajillo.Sobre aquest mot, recomanem la lectura d'aquest article molt interessant, sobre l'origen de la beguda i dels seus noms: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/142577

(Enllaç: http://goo.gl/3Tgz1)

Orujo: 

Aiguardent de brisa elaborat segons el mètode tradicional de diverses zones d'Espanya, especialment de Galícia. Aquesta definició és la que donen GDLC i Termcat; el DIEC no recull el terme).

Es tracta d'un castellanisme que s'ha de pronunciar, segons ésAdir, a la manera castellana.

Com a curiositat, la Wikipedia l'anomena oruxo, i hi ha parlants que en diuen *orull.
El mot orujo només és correcte per a expressar la beguda; per a anomenar l'oli fet a base de pinyolada, cal dir oli de pinyolada o oli de sansa.

(Enllaç: http://goo.gl/q92Jc) 

Tema de la setmana: jocs infantils

Al Mot del dia, aquesta setmana hem tractat els jocs infantils, un camp semàntic molt ampli i que desperta records d'infantesa a tot aquell que en parla. En concret, hem proposat i abordat els mots següents:

- Gronxador: Corda, cadena, que penja fixada pels seus dos caps a una biga, a un travesser, etc., a la qual hom afegeix sovint un seient, a propòsit per a gronxar-s’hi. En són sinònims engronsador i baldador, i a la Catalunya Nord també diuen penjolar-se, en el sentit de gronxar-se. Són incorrectes el barbarismes *columpi i *columpiar-se.

Per a referir-se a l'àrea de jocs en què hi ha gronxadors i altres elements (tobogans, balancins, castells, etc.), es pot dir parc infantil.
El barbarisme *columpiar-se en sentit figurat, es pot substituir per "ficar la pota, equivocar-se" o "repenjar-se (en una situació)". 

[Enllaç: http://goo.gl/ZkJon]

- Joguina: 

Objecte fet expressament per a jugar, per a entretenir-se, els infants. La forma joguet, molt viva en diversos parlars, és sinònima i correcta. Per a referir-se a l'establiment on en venen, és incorrecte dir *jogueteria o *joguineria. Cal dir botiga de joguines o botiga de joguets.

[Enllaç: http://goo.gl/9BqOI]

- Gimcana: Cursa de recorregut breu durant la qual els participants han de superar una sèrie de proves o dificultats. Alerta amb la grafia correcta, que no és amb Y ni K. El mot està adaptat. Tampoc s'ha de dir *gincama, com passa sovint.

El mot prové de l'anglès gymkhana (1861), combinació de l'anglès gym(nastics) 'gimnàstica' i l'hindi (gend)khana 'sala de joc de pilota', comp. del preari gendu 'pilota' i el persa khane 'casa'. 

[Enllaç: http://goo.gl/M9JS2]

- Xarranca: Joc consistent a saltar a peu coix damunt unes figures geomètriques dibuixades a terra, dividides en caselles o en compartiments numerats, fent córrer a cops de peu un palet o un tros de teula que cal fer passar d’una casella a l’altra segons un ordre determinat.

En són sinònimes les formes sambori i palet.

Xarranca prové del verb "eixarrancar-se", mentre que sambori té relació amb el "cimbori", ja que la forma de la figura pintada a terra recorda la d'aquesta construcció. 

[Enllaç: http://goo.gl/su3yo]

- Bala: Petita esfera de terra cuita, de pedra, de vidre o d’altres materials que serveix per a jugar: joc de bales. Els diccionaris recullen altres termes per a referir-s'hi: boleta, mèrvel (anglicisme recollit pel DCVB i el GDLC però no admès pel DIEC) o truca ('bala més grossa que les altres'); la Wikipedia també recull bolla, sambeca o cimca. Cal evitar el barbarisme *canica.

[Enllaç: http://goo.gl/mKEQq]