- Joc de taula: Conjunt de tovalles i tovallons per a parar una taula. També se'n pot dir joc de tovalles i tovallons, o bé joc de roba de taula, a fi de concretar-ne el significat. Cal evitar el barbarisme *manteleria.
- Tovalles: Peça de roba de diferents mides, dibuixos i lligats, que es posa estesa sobre la taula en parar-la per servir el menjar. En són sinònims els mots estovalles, cobretaula o tapet. La primera opció que ofereix el DIEC és tovalles, tot i que la forma estovalles, també correcta, és més estesa. El mot tovalles, però, és homònim del plural de tovalla, que en molts parlars és la forma més comuna d'anomenar la tovallola. En aquests parlars, per tant, les opcions que es poden triar per a referir-se a aquesta peça són cobretaula o bé tapet.
Pel que fa a les tovalles, cal evitar sempre el barbarisme *mantel, que encara se sent a dir en moltes contrades.
Quant a la peça de taula o de plàstic que se sol posar davant d'una sola persona, se'n pot dir tovalles individuals o bé tapet individual.
Quant a la peça de taula o de plàstic que se sol posar davant d'una sola persona, se'n pot dir tovalles individuals o bé tapet individual.
- Llençol:
Peça de llenç, de cotó o d’altres fibres tèxtils que es posa al llit per a abrigall immediat al cos. El llençol, normalment de gomes, que s'ajusta al matalàs s'anome
na llençol de sota, mentre que el que es fa servir per tapar-se s'anomena llençol de sobre. L'expressió "
Enganxar-se el llençol a les anques" significa 'llevar-se més tard del compte'.
- Cobrellit: Peça de roba, de tapisseria, etc., amb què hom cobreix un llit. En són sinònims els mots vànova (eviteu la forma *vànua), cobertor, conxa... Quan el cobrellit és farcit de plomissol o de fibra sintètica, s'anomena edredó (o edredó nòrdic, com també se'l coneix). En aquest cas, és incorrecta la forma *farciment nòrdic.
- Catifa: Teixit gruixut lligat o brodat, generalment amb pèl, amb què es cobreix el sòl de les habitacions, de les escales, etc. Cal evitar el barbarisme *alfombra. Un sinònim és estora (en alguns parlars s'utilitza aquesta forma). En realitat, però, l'estora, com el pelut, són tipus de catifes: l'estora és la peça feta de llates trenades d’espart o de jute, de joncs, de palla, etc., destinada principalment a cobrir el paviment de les habitacions; mentre que el pelut és l'estora o catifa d'espart amb pèls llargs que surten del teixit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada