Tema de la setmana: tèxtil de la llar

Aquesta setmana, al Mot del dia hem parlat de paraules relacionades amb el TÈXTIL DE LA LLAR. Aquests són els mots que s'han tractat:

- Joc de taula: Conjunt de tovalles i tovallons per a parar una taula. També se'n pot dir joc de tovalles i tovallons, o bé joc de roba de taula, a fi de concretar-ne el significat. Cal evitar el barbarisme *manteleria.
- Tovalles: Peça de roba de diferents mides, dibuixos i lligats, que es posa estesa sobre la taula en parar-la per servir el menjar. En són sinònims els mots estovalles, cobretaula o tapet. La primera opció que ofereix el DIEC és tovalles, tot i que la forma estovalles, també correcta, és més estesa. El mot tovalles, però, és homònim del plural de tovalla, que en molts parlars és la forma més comuna d'anomenar la tovallola. En aquests parlars, per tant, les opcions que es poden triar per a referir-se a aquesta peça són cobretaula o bé tapet.

Pel que fa a les tovalles, cal evitar sempre el barbarisme *mantel, que encara se sent a dir en moltes contrades.
Quant a la peça de taula o de plàstic que se sol posar davant d'una sola persona, se'n pot dir tovalles individuals o bé tapet individual.

- Llençol: 

Peça de llenç, de cotó o d’altres fibres tèxtils que es posa al llit per a abrigall immediat al cos. El llençol, normalment de gomes, que s'ajusta al matalàs s'anome

na llençol de sota, mentre que el que es fa servir per tapar-se s'anomena llençol de sobre. L'expressió "

Enganxar-se el llençol a les anques" significa 'llevar-se més tard del compte'.

- Cobrellit: Peça de roba, de tapisseria, etc., amb què hom cobreix un llit. En són sinònims els mots vànova (eviteu la forma *vànua), cobertor, conxa... Quan el cobrellit és farcit de plomissol o de fibra sintètica, s'anomena edredó (o edredó nòrdic, com també se'l coneix). En aquest cas, és incorrecta la forma *farciment nòrdic.

- Catifa: Teixit gruixut lligat o brodat, generalment amb pèl, amb què es cobreix el sòl de les habitacions, de les escales, etc. Cal evitar el barbarisme *alfombra. Un sinònim és estora (en alguns parlars s'utilitza aquesta forma). En realitat, però, l'estora, com el pelut, són tipus de catifes: l'estora és la peça feta de llates trenades d’espart o de jute, de joncs, de palla, etc., destinada principalment a cobrir el paviment de les habitacions; mentre que el pelut és l'estora o catifa d'espart amb pèls llargs que surten del teixit. 

Diccionari de Dubtes del Català Oral

Aquesta setmana ha tingut lloc la presentació del Diccionari de Dubtes del Català Oral (DDCOR). Es tracta d'un diccionari digitalitzat, sonor, de l'estàndard oral de la llengua catalana, que conté més de 2.600 entrades la pronúncia de les quals es pot consultar en les principals variants del català. Cada entrada, a més de la pronúncia recomanada en cada variant, inclou també la norma ortoèpica i altres remarques.
Els autors són els professors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), David Paloma i Mònica Montserrat, i el professor de la Universitat Politècnica de València (UPV), Josep À. Mas. El DDCOR també ha comptat amb la col·laboració de diversos especialistes en la matèria, com ara els professors Miquel Àngel Pradilla, Joan Veny, Gabriel Bibiloni i Imma Creus.
El DDCOR agrupa les entrades en diferents etiquetes segons el tret fonològic més destacat de cada una. D'aquesta manera, a banda de permetre'n una cerca alfabètica, també es pot consultar a partir d'aquestes etiquetes, classificades en etiquetes mare (categoria principal) i etiquetes personalitzades (categoria específica).
Exemples de les etiquetes mare són: aplecs vocàlics; consonants africades, fricatives i oclusives (s'hi inclouen diversos fenòmens); consonats laterals i nasals (també subdividides en fenòmens); la h; les vocals àtones i tòniques, etc.
D'altra banda, són exemples de les etiquetes personalitzades: à atona general, e oberta i tancada, o oberta i tancada, diversos grups consonàntics (tl/tll, tn/tm, ps...), ieisme i iodització, la x en diferents contextos, i moltíssims altres.
En resum, una eina de consulta molt útil, destinada en primer lloc als alumnes universitaris que tinguin l'expressió oral com a matèria d'estudi, però també als lingüistes que treballen amb la llengua oral i al públic en general que té un interès per pronunciar acuradament i correcta tots els sons i mots de la nostra llengua.
El DDCOR està penjat a Lecturanda, el portal educatiu del Grup 62. L'enllaç és: http://www.lecturanda.cat/www/lecturanda/ca/recursos/ddcor.html

De tovalles o estovalles

Per la riquesa que té el mot del dia proposat avui, copiem aquí el text publicat.

Mot del dia: TOVALLES

[Tema de la setmana: TÈXTIL DE LA LLAR]

Definició: Peça de roba de diferents mides, dibuixos i lligats, que es posa estesa sobre la taula en parar-la per servir el menjar. 

Sinònims: Estovalles, cobretaula, tapet.

La primera opció que ofereix el DIEC és tovalles, tot i que la forma estovalles, també correcta, és més estesa. El mot tovalles, però, és homònim del plural de tovalla, que en molts parlars és la forma més comuna d'anomenar la tovallola. En aquests parlars, per tant, les opcions que es poden triar per a referir-se a aquesta peça són cobretaula o bé tapet.
Pel que fa a les tovalles, cal evitar sempre el barbarisme *mantel, que encara se sent a dir en moltes contrades.
Quant a la peça de taula o de plàstic que se sol posar davant d'una sola persona, se'n pot dir tovalles individuals o bé tapet individual.

Sobre el nom (o el món) de les botifarres i les llonganisses

El bloc A tota llengua ha publicat un article molt interessant (alhora que divertit) que ajuda a treure l'entrellat del complicat món de les botifarres i les llonganisses: cada parla té la seva forma d'anomenar-les, i sovint una mateixa denominació designa productes diferents en punts distints i distants de l'àmbit lingüístic. Per això recomanem la lectura de l'article, que guardarem també com a article de referència per a saber com cal anomenar en cada lloc l'embotit a què ens referim.

L'enllaç és el següent: http://atotallengua.wordpress.com/2012/10/22/colorbotifarra/

Tema de la setmana: la feina

Aquesta setmana, al Mot del Dia, hem parlat de paraules relacionades amb la FEINA. Aquests són els mots que s'han tractat:

- Ocupació: Treball o una altra activitat en què s'empra el temps amb retribució o guany. En són sinònims "treball" i "feina". Cal anar alerta amb l'expressió ERO (Expedient de Regulació d'Ocupació) i no utilitzar les sigles castellanes ERE.

- Empleat: Treballador, a sou, en un servei públic o administratiu, en el comerç o en altres ocupacions que són considerades com a no obreres. Altres sinònims són "treballador" o "contractat". Es tracta d'una paraula provinent del castellà, però totalment correcta en català. És l'única acceptada de la família *emplea-. Per a la resta, cal fer servir paraules de la família de "ocupa-" (o sinònims): ocupar, ocupat, desocupat, ocupació, etc. 

- Freelance: Professional del periodisme, la publicitat, l’edició, etc., que treballa per a diverses empreses sense contracte fix. (DIEC) / Dit del professional, especialment del que duu a 

terme activitats creatives, que treballa pel seu compte prestant serveis professionals per altri. (GDLC) 

El Termcat proposa el mot independent, tot i que el DIEC recull l'anglicisme, que cal escriure en cursiva. 

- Borsa de treball: Entitat destinada a fer conèixer les ofertes i les demandes d’ocupació. Cal evitar l'errada *bossa de treball (és el mateix cas que la "borsa" de valors).

- Per compte d'altri: A càrrec d'una altra persona o en nom d'una altra persona. L'expressió "per compte aliè" també és correcta, però la majoria de diccionaris, manuals i llibres d'estil adminis

tratius recomanen la forma "d'altri", en contraposició a "per compte propi". En aquest sentit, r

ecomanem la lectura d'aquest article: http://www.idescat.cat/cat/idescat/publicacions/cataleg/llengua/pdf/percomptedaltri.pdf

El tema de la setmana: els aperitius

El Mot del Dia i aquest bloc s'han agermanat per oferir cada setmana cinc mots relacionats amb un camp temàtic concret. Aquesta setmana el tema són els APERITIUS, i els mots de què s'ha parlat han estat els següents:
- Snack: Aliment, sovint de fabricació industrial i envasat en porcions individuals, concebut per a ser consumit entre àpats (Termcat). Altres sinònims són "aperitiu", "pica-pica", "picadeta", "vermut"... Es poden utilitzar aquest mots per a evitar el barbarisme *tentempié.
- Crispeta: Gra de blat de moro obert en forma de flor per efecte de la cocció. Altres formes sinònimes són "rosa", "bufa", "borla" o "mongeta". La forma *palometa és un barbarisme que s'ha d'evitar.
- Xips: Rodanxes molt primes de patata, fregides, que hom ven en paquets i que es mengen fredes (GDLC). També se'n pot dir "patates fregides" o "papes", la forma col·loquial valenciana que no recull cap diccionari.
- Anelles de ceba: Anelles de ceba arrebossades i fregides. Cal evitar el barbarisme *aros de ceba.
- Festuc: Fruita en drupa del festuc, gros com una ametlla i de color rogenc. La forma "pistatxo" és sinònima, i les dues són igual de correctes. La denominació "festuc" prové de l'àrab 'fustaq' (s. XIV), mentre que 'pistatxo' prové de l'italià 'pistacchio' (s. XIX). Les dues, però, provenen de la mateixa arrel, la forma grega 'pistákion'.

El camp dels aperitius és molt gran i conté altres mots que no s'han comentat, com ara les cotnes (de porc o de blat), els cuquets o ganxets, les pipes de gira-sol, totes les fruites seques, etc.
Quins aperitius us agrada menjar a vosaltres?

Els determinants "mig" i "tot" davant de topònim

Avui escrivim una píndola al voltant d'una qüestió que sovint genera dubtes, quan escrivim: l'ús dels determinants mig i tot davant d'un topònim.

Quan els topònims van sense article, cal escriure sempre els derminants en masculí. Així, escriurem:
- Hem viatjat per tot Europa.
- Tot Mallorca coneixia el cas.
- A l'acte va acudir mig València.
- Ha escampat la notícia per mig Barcelona.

En canvi, quan el topònim du article, hi fem concordar els determinant tot en gènere i nombre:
- Vam recórrer tots els Estats Units.
- Ha passejat per tota l'Horta Sud.