Quan en català hem d'escriure un topònim d'Espanya que té llengua cooficial, el més recomanable és fer-ho seguint la forma tradicional catalana, i no l'oficial ni la pròpia de la llengua cooficial. Per tant, per molt que ens sembli que així donem suport a la seva causa, ens haurem d'estar d'escriure Euskadi, A Coruña, Donosti o Vitoria-Gasteiz, i utilitzar les nostres pròpies formes: País Basc, la Corunya, Sant Sebastià o Vitòria.
La raó és senzilla: si escrivim Saragossa en comptes de Zaragoza, Londres en comptes de London o Munic en comptes de München, no hi ha raó per no fer-ho quan la llengua pròpia del topònim és l'èuscar o el gallec. Per molt que ens sentim identificats amb la seva causa nacional, que una cosa no treu l'altra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada