Sobre renecs i insults en català

El diari Ara, en la versió d'estiu, està fent un recull dels articles més interessants publicats al llarg de la temporada, i avui ens recorden de Gabriel Pernau aquest en què reflexiona sobre l'ús que fem en català de les paraulotes, i en què dóna exemples dels nostres renecs més clàssics, a més de copsar l'opinió d'alguns forasters sobre la nostra manera barroera de malparlar.

http://www.ara.cat/estiu2012/catalans-malparlats_0_743925734.html

Al voltant dels Jocs Olímpics

Ara que s'apropen els Jocs Olímpics, aprofitem per recordar un parell de qüestions:
- L'abreviatura JJOO és correcta: es tracta d'una de les poques excepcions a la prohibició de duplicar lletres per a formar plurals de sigles (les altres excepcions són PPCC, 'Països Catalans', i CCOO, 'Comissions Obreres', molt fixades per l'ús).
- La paraula olimpíada és esdrúixola i per tant ha de dur accent. Es tracta d'un mot amb dos significats: d'una banda, indica el període de temps que passa entre la celebració de dos Jocs Olímpics consecutius, i de l'altra remet a la celebració mateixa d'uns Jocs Olímpics.

Topònims d'Espanya amb llengua cooficial

Quan en català hem d'escriure un topònim d'Espanya que té llengua cooficial, el més recomanable és fer-ho seguint la forma tradicional catalana, i no l'oficial ni la pròpia de la llengua cooficial. Per tant, per molt que ens sembli que així donem suport a la seva causa, ens haurem d'estar d'escriure Euskadi, A Coruña, Donosti o Vitoria-Gasteiz, i utilitzar les nostres pròpies formes: País Basc, la Corunya, Sant Sebastià o Vitòria.
La raó és senzilla: si escrivim Saragossa en comptes de Zaragoza, Londres en comptes de London o Munic en comptes de München, no hi ha raó per no fer-ho quan la llengua pròpia del topònim és l'èuscar o el gallec. Per molt que ens sentim identificats amb la seva causa nacional, que una cosa no treu l'altra.

Tornar a casa els pares

Surt avui un titular al diari Ara que ha suscitat algun comentari: "Tornar a casa els pares és tornar-te a adaptar al seu ritme". (http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Pau-Jorba_0_734926553.html).
En un principi sembla que hi falti la preposició "de" (tornar a casa dels pares), però si ens parem a pensar-ho veurem que és una construcció ben viva en català: "Vaig a casa l'àvia"; "He dinat a casa la mare"; igualment, amb la forma apocopada ca: "Estudiaré a ca la Joana", "Me'ls he trobat a cals avis".
I de fet és una expressió ben correcta que recull el DIEC:
casa 4 a casa (o a casa de): A la casa de. Érem aquell dia a casa de l'oncle, a casa l'oncle
ca 3 Forma apocopada del mot casa. A ca l'Andreu. A ca la ciutat.
Per tant, és una forma normal, correcta i viva que convé utilitzar.