La paraula castellana supuesto es pot expressar de diferents maneres en català, i cal saber quina forma cal utilitzar en cada cas.
- Quan es refereix a una conjectura (una suposició), direm supòsit: "És un supòsit que no tenim en compte".
- Quan fa funció d'adjectiu per a expressar un fet que se suposa com a cert, direm pretès: "Aquest és el pretès culpable de l'assassinat".
- Quan forma part de l'expressió por supuesto, direm per descomptat (o altres sinònims, com I tant!): "Per descomptat que m'agrada!" / "I tant que m'agrada!".
- Quan forma part de l'expressió dar por supuesto, direm donar per fet: "Hem donat per fet que no vindries".
- Quan forma part de la locució conjuntiva en el supuesto de que, direm posat que (o altres sinònims, com en cas que): "Posat que plogui, ens quedarem".
- Quan indica el participi del verb suponer, nosaltres direm suposat (participi de suposar): "Quan he sentit els crits, he suposat que havíeu guanyat".
Per tant, el mot suposat només és correcte en l'últim cas i cal evitar-lo en els anteriors.
No m'agrada gens que un article de llengua catalana se centri en una paraula d'una altra llengua, sigui quina sigui aquesta. No sé per quina raó no es pot partir, directament, de la paraula o l'objecte amb la llengua establerta. No m'imagin pas els espanyols fent articles basant-se amb paraules de la llengua catalana i corregint-ne el seu ús. Per tant, quan jo vulgui escriure "suposat" he de pensar com s'escriuria en castellà. Em sembla d'una servitud inacceptable. És la meva opinió.
ResponEliminaEn primer lloc, moltes gràcies pel comentari, Francesc. I jo estic amb el que dius, però lamentablement, la nostra llengua està molt influïda pel castellà i són moltes les expressions que els parlants calquen d'aquella llengua. L'ànim de l'apunt, i de molts dels apunts d'aquest bloc, és corregir els errors que cometen els parlants, i sovint la manera més clara és anomenar el barbarisme o el calc de què parteixen aquests errors.
ResponEliminaHo entenc perfectament. Per desgràcia, les nostres llengües veïnes ens emmetzinen contínuament. No obstant això, crec que és feina de tots nosaltres aconseguir una normalitat en el seu ús, però, vaja, no és gens fàcil. Són molts anys d'assots. Gràcies per tot. Em sembla que és un blog molt interessant. Per cert, el terme blog o bloc? Jo som més partidari de blog però, de moment, hi ha opinions divergents.
ResponEliminaGràcies a tu, Francesc. Sobre el terme "bloc" o "blog" hi ha molta controvèrsia i, de moment l'IEC, no s'hi ha pronunciat. Però el Termcat sí que ho ha fet, proposant el mot "bloc", per això l'utilitzo.
ResponEliminaSalutacions