En català tenim aquests dos verbs que s’usen a vegades erròniament com a sinònims, però que, de fet, no ho són. Assecar és simplement ‘fer que una cosa esdevingui seca, perdi la humitat’. En canvi, eixugar té un significat molt concret que és ‘llevar la humitat, l’aigua (d’una cosa molla)’. De fet, usem assecar quan la humitat és inherent a la substància, mentre que emprem eixugar quan aquesta humitat li ha estat afegida. Així, diem eixugar-se les mans, la cara, etc.; també estenem la roba al sol perquè s’eixugui. Un eixugamà (o eixugamans) és un estri per a eixugar-se les mans. Hi ha també altres usos anàlegs de eixugar com eixugar-se la suor, les llàgrimes, etc.; fins i tot diem eixugar-se la boca. Diferentment diem que una font s’asseca o que certs productes alimentaris es deixen assecar per a aplicacions posteriors. No hem de confondre, doncs, un assecador amb un eixugador. Hi ha eixugadors de mans, de cabells, etc., casos en què no és propi anomenar-los assecadors, ja que aquests són sobretot aparells industrials destinats a assecar diferents productes.
25 d’abril del 2012
Diferències entre "eixugar" i "assecar"
A proposta d'una piulada de @Carlets27, avui anava a escriure una píndola sobre les diferències entre eixugar i assecar, però el que faré serà reproduir un breu article d'Eugeni Reig que va publicar en el número 52 de la revista Llengua Nacional, que ho deixa molt clar:
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada