En català, el mot "que" només s'accentua quan fa funció de pronom interrogatiu o relatiu: "Què vols per dinar?", "Per què has vingut?", "Aquest és el cotxe de què et parlo".
Per tant, quan fa la funció d'adverbi quantitatiu ponderatiu, no s'accentua gràficament: "Que gran està el teu fill!", "Que lluny som!". Per la mateixa raó, la pronúncia en català oriental ha de ser amb vocal atòna, sense obrir ni tancar la /e/.
Naturalment, tampoc s'accentua quan fa la funció de conjunció.
Molt bon apunt! El castellà marca tant que molt sovint sens oblida. I felicitats pel blog!
ResponEliminaMoltes gràcies. La veritat és que estem tan contaminats que sovint cal recordar alguns dels trets més particulars de la nostra llengua.
ResponEliminaConèixer una altra llengua no és estar contaminat Roger. Simplement s'ha d'intentar parlar les dues igual de bé.
ResponEliminaLingüisticament si esteim contaminats. Els hi passa a les dues llengües però generalment amb més freqüència a la llengua catalana.
EliminaLingüisticament si esteim contaminats. Els hi passa a les dues llengües però generalment amb més freqüència a la llengua catalana.
EliminaComeme la conxa
Eliminabuen dato pero no te pregunte
EliminaComeme la conxa
ResponEliminacom veieu tambe estem contaminats pel whatsapp...o es un exemple de castellà contaminat amb català?
ResponEliminaTens raó!
ResponEliminaMoltes gràcies
ResponElimina%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%
ResponElimina