"Recolzar" no vol dir 'donar suport'

El verb castellà apoyar genera conflictes en algunes persones a l'hora d'haver d'anomenar-lo en català:
- Quan té un sentit físic (és a dir, quan vol dir que una persona o un objecte descansa sobre un altre) la traducció literal és recolzar. Cal precisar, a més, que aquest verb no és pronominal, a diferència del castellà, llevat que el subjecte sigui un ésser animat. Per tant, direm que L'escala recolza sobre l'arbre, però M'he recolzat al llit una estona.
El verb recolzar, a més, també pot tenir un sentit figurat, amb el significat de 'basar-se' (i recordeu, sense pronom): La teoria recolza en una tesi falsa.

- En canvi, quan volem expressar el significat de 'Ajudar, mantenir, defensar' direm, en general, donar suport: Aquest partit polític dóna suport a la moció; El públic ha donat suport a l'equip en els moments difícils.  Amb aquest sentit no podem fer servir mai el verb recolzar.

Un error degut a un calc

Una de les construccions que se solen calcar incorrectament del castellà és "degut a": aquesta construcció, en català, només és correcta quan "degut" funciona com un adjectiu: "Un accident degut a una distracció del conductor". En aquest, l'adjectiu es pot conjugar: "Uns fets deguts a...", "Una acció deguda a..."
En canvi, quan volem que faci la funció de conjunció, hem de buscar una fórmula alternativa: "A causa de", "Per culpa de", "Pel fet de",  "Com a conseqüència de"...
- *Degut a la pluja, es va suspendre el partit.
> A causa de la pluja, es va suspendre el partit.
> Per culpa de la pluja, es va suspendre el partit.
> Com a conseqüència de la pluja, es va suspendre el partit.

Stilus, corrector d'estil en castellà, anglès i francès

Avui recomanem un assistent en línia per a corregir documents en castellà, en anglès o en francès: Stilus. Llàstima que no estigui en català, perquè és una eina fantàstica per a corregir textos i documents, ja que fa suggeriments de correcció en quatre nivells: ortografia, gramàtica, estil i puntuació.
En els suggeriments de correcció en castellà ofereix alternatives que parteixen de fonts diverses: diccionaris de la RAE, llibre d'estil d'El País, Fundéu, etc.
A més, no accepta només documents de text (DOC i TXT), sinó també arxius PDF i HTML.
Només per registrar-s'hi, hi ha una versió gratuïta amb la qual es poden corregir 10.000 paraules al mes. A partir d'aquest volum, hi ha dues versions de pagament que no són excessivament cares: 29,95 €/any (fins a 200.000 paraules) i 59,95 €/anys (fins a 1.000.000 de paraules).

Si heu de corregir sovint textos en els idiomes esmentats, us animem a provar Stilus, serveix de gran ajuda. L'enllaç del programa és http://www.mystilus.com/Main

Alternatives al *fiambre i la *fiambrera

Els catalans, per anomenar les viandes fredes elaborades sobretot amb carn de porc, en diem "viandes fredes", "companatge" (que fa referència al fet que serveix per a acompanyar el pa), "embotits" (encara que aquests se centren només en els productes obtinguts del porc i revestits del budell", o una denominació més genèrica com "productes de xarcuteria". Per tant, hem d'evitar fer servir el barbarisme *fiambres.

De la mateixa manera, el receptacle que serveix per a portar aquestes viandes no s'anomena *fiambrera, sinó "carmanyola", "portaviandes" o "carnera" (aquesta última la recull el DCVB). Fem difusió del català correcte.  

Un telèfon sense fil

Cada vegada es treballa més amb dispositius que no tenen fils ni cables, sinó que funcionen per un canal de ràdio o per infraroigs. La manera correcta d'anomenar aquests dispositius, doncs, és "sense fil": telèfon sense fil, ratolí sense fil, micròfon sense fil, mòdem sense fil... (el Termcat també permet l'opció "sense cable" només per al ratolí).
En castellà es fa servir el mot "inalámbrico", però nosaltres no hem de dir mai "inalàmbric". Ajudeu a difondre el català correcte.

(Píndola suggerida per @bonvalencia)

Sobre "caixa" i "capsa"

Avui recomanem un article antic del lingüista Gabriel Bibiloni sobre la diferència entre "caixa" i "capsa", que sovint sol causar confusió però que ell explica de manera bastant clara:
- Caixa: Receptacle gran, de matèria sòlida, generalment amb tapa.
- Capsa: Receptacle de mida petita, generalment d'un material més mal·leable (cartó, llauna).

Hi ha casos en què la diferència no és prou clara, però en general sí que es donen les pautes necessàries per a fer un ús adequat de cada paraula.

Podeu llegir l'article complet aquí: http://www.bibiloni.net/blog/archives/00000130.html, i el pengem a la llista d'articles recomanats.

No tenir per què

En català, l'expressió "no tenir per què" fer una cosa es considera poc genuïna i cal substituir-la per una altra alternativa:

- *No tens per què venir, si no vols. > No cal que vinguis, si no vols. / No és necessari que vinguis, si no vols. / No has de venir, si no vols. 

La dièresi en les formes no personals dels verbs

De les tres formes no personals dels verbs, només s'ha de posar dièresi en les del participi: l'infinitiu i el gerundi no en porten mai.
Així, escriurem traduir, conduir, atribuint, construint... Però traduït, conduïda, atribuïts, construïdes...

Les abreviacions dels ordinals

Per a abreujar els ordinals només cal afegir al nombre la darrera lletra de l'ordinal expressat en lletres, si és en singular, i les dues darreres si és en plural, i s'ha d'escriure amb el mateix tipus de lletra (no amb superíndex): 1r, 1a, 1rs, 1es; 2n, 2a, 2ns, 2es; 3r, 3a, 3rs, 3es; 4t, 4a, 4ts, 4es; 5é, 5a, 5ns, 5es; i així successivament.

El punt és opcional, ja que es poden considerar símbol (sense punt: 1r) o abreviatura (amb punt: o 1r.).

Al voltant de "compondre" i "composar"

Avui parlem de dos verb que solen comportar alguna confusió, tot i que el significat de cada un és clar: "compondre" i "composar".
El primer, "compondre", té diferents significats, però els més freqüents són els següents:
- 'Formar un tot combinant elements': La recepta es compon de diversos ingredients.
- 'Produir una obra intel·lectual combinant-ne les parts de manera harmònica': Aquest músic compon grans partitures.
- 'Disposar les diferents parts d'una obra': El maquetador acaba de compondre l'article.
- 'Constituir': Quants ossos componen l'esquelet?
En canvi, "composar" té uns significats molt més concrets:
- 'Imposar una multa, una contribució'
- 'Abusar d'algú arbitràriament'.

Per tant, és molt problable que cada vegada que vulguen utilitzar alguns d'aquests dos verbs serà "compondre", amb totes les seves formes: "compost", "component", "compon"... Deixem, doncs, les formes "composat", "composant" o "composen" per a quan estiguem segurs que volem utilitzar el verb "composar" en algun dels seus dos significats.

Sobre "baixar" i "abaixar"

Fa uns dies, la Núria Puyuelo va publicar al seu bloc "Etcètera" un article molt útil per a diferenciar l'ús dels verbs baixar/abaixar, que també es pot aplicar a pujar/apujar. Podeu llegir l'article aquí: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/514711-abaixem-el-cap-i-baixem-del-tren.html, i el penjo també en la secció d'Articles recomanats.

La revisió mèdica

La paraula "metge" només és un substantiu, per tant cal evitar fer-ne un ús com a adjectiu, per contaminació del castellà: *anàlisi metge, *revisió metge... En aquests casos haurem de dir "anàlisi mèdica", "revisió mèdica", etc.

Alerta amb el "què" accentuat

En català, el mot "que" només s'accentua quan fa funció de pronom interrogatiu o relatiu: "Què vols per dinar?", "Per què has vingut?", "Aquest és el cotxe de què et parlo".

Per tant, quan fa la funció d'adverbi quantitatiu ponderatiu, no s'accentua gràficament: "Que gran està el teu fill!", "Que lluny som!". Per la mateixa raó, la pronúncia en català oriental ha de ser amb vocal atòna, sense obrir ni tancar la /e/. 

Naturalment, tampoc s'accentua quan fa la funció de conjunció.

   

Guia de carrers i topònims de Catalunya

Actualitzem la llista d'eines amb la "Guia de carrers" de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d'una web senzilla que permet localitzar adreces, poblacions, accidents geogràfics i altres punts d'interès de Catalunya. És molt útil perquè, a més de mostrar el nom oficial de tots els carrers i places del Principat, també té una opció per a cercar qualsevol topònim i punt d'interès, del tipus que sigui: una localitat, una comarca, una platja, un riu, una muntanya, un museu, un monument... A més d'ajudar-nos a localitzar-lo en el mapa, també ens n'ofereix la denominació oficial, que és el que interessa en el pla lingüístic.

L'enllaç és el següent: http://mercuri.icc.cat/website/guia/carrerer.html?