Sobre correus i adreces electròniques

Aprofitant la celebració a Barcelona del World Mobile Congress, faré una píndola relacionada amb la tecnologia: sobre el mal ús del mot i l'abreviatura *e-mail.
En català, per a referir-nos al missatge que enviem a través de l'ordinador, n'hem de dir "correu electrònic"; aquest terme també serveix per a anomenar el sistema d'enviament de missatges: "He enviat un correu electrònic al meu germà"; "Envieu el formulari per correu electrònic".
En canvi, per a indicar l'adreça on i des d'on s'envien els missatges, cal dir-ne "adreça electrònica", que es pot escriure amb l'abreviatura "a/e": "La meva adreça electrònica és textos@sarriamasia.com". L'abreviatura, però, es recomana només quan, per problemes d'espai, no es pot indicar el terme desenvolupat, com ara en els formularis per emplenar-hi dades. En altres llocs (com targetes o altres textos on reflectim les dades personals...) es pot evitar la denominació, atès que la mateixa estructura de l'adreça, amb la presència de l'arrova i altres dades, ja indica clarament que es tracta d'una adreça electrònica.
Per tant, hem d'encoratjar-nos a fer servir aquestes denominacions i a bandejar l'anglicisme innecessari "e-mail", ni tan sols en cursiva.

Coresponsabilitat, amb una R

Un comentari al Sortim de dubtes de Facebook m'ha suggerit escriure una píndola lingüística sobre el prefix co- davant de r.
En general, la norma del guionet en els prefixos diu que quan s'anteposa un prefix acabat en vocal a una paraula començada per r o s, aquesta lletra no es dobla i queda simple: vicesecretari, grecoromà, politicosocial...
Per aquesta mateixa regla, hem d'escriure paraules com coresponsable o eradicar amb una sola r. Això és el que diu la norma, encara que hi ha lingüistes com Josep Ruaix que proposen doblar sempre aquesta lletra (o bé posar-hi guionet). 
El dubte s'ha generat amb paraules com corregir, correlació, etc., que s'escriuen amb dues r. La raó és que aquestes paraules ens han arribat del llatí directament amb dues erres, per això s'han mantingut.
En podeu llegir més informació aquí: http://www.einesdellengua.com/Fitxes/Textos/C/coresponsabilitat.htm

Normativa del guionet de l'IEC http://www.iecat.net/institucio/seccions/Filologica/llenguacatalana/documentsnormatius/docsf5.htm
Proposta alternativa de Josep Ruaix
http://www.oocities.org/athens/pantheon/8883/sintax17.html

Sobre pronoms febles

El Marc Guarro ha publicat una interessant reflexió al seu bloc "Coses que ens passen" sobre l'ús dels pronoms febles; en concret, la combinació dels pronoms "la hi" i "li ho", que tendeixen a simplificar-se en "l'hi". Aquí teniu l'enllaç, que penjo també en la secció d'Articles recomanats:  http://blogs.anoiadiari.cat/marc-guarro/blog/2036/algunes-consideracions-sobre-els-pronoms-febles

"Segons" i "segons que"

Sovint, als mitjans de comunicació sentim dir "segons que ha dit tal", o "segons que ha preguntat Pasqual"... Aquest ús, però, és incorrecte, ja que la preposició composta "segons que" només s'utilitza amb el mateix significat que "depenent": "Segons que hi vagis o no, hi aniré jo" ("Depenent que hi vagis o no, hi aniré jo). Ho expressa molt bé la definició del Diccionari de l'Enciclopèdia: "Expressa un sentit de subordinació a la realitat de dues o més coses igualment possibles". 

Per tant, en els primers exemples caldria haver dit "Segons ha dit tal" o "Segons ha preguntat Pasqual".

Sobre caure i *caure's

Fa un parell de dies, la Núria Puyuelo escrivia un article molt interessant al seu bloc Etcètera sobre la tendència errònia a pronominalitzar molts verbs: *caure's, *callar-se, *marxar-se...

En recomanem la lectura i l'afegim a la nostra llista d'articles recomanats.

http://blogs.elpunt.cat/nuriapuyuelo/2012/02/14/no-caiguem-en-el-parany/

La preposició "a" davant de complement directe de persona

El complement directe no va mai precedit de la preposició a, tampoc quan és de persona. Exemples: "Marc ha enganyat el mestre", "Ens agrada ajudar els amics", "La Llei empeny el Govern a no acatar la sentència", "El president ha rebut els consellers"...

Recordem que la preposició a no pot anar mai davant de complement directe, sigui de persona o no, llevat d'aquestes excepcions:

• Davant de pronoms personals forts: "Us van saludar a vosaltres"
• En casos de reciprocitat: "Es van saludar els uns als altres"
• En casos de complement directe de persona desplaçat a l'esquerra: "Als amics, ens agrada ajudar-los" (també és correcte sense preposició)
• En casos d'ambigüitat: "El Barça es classificarà si guanya al Bayer"
• Davant un pronom relatiu o interrogatiu: "L'home a qui he vist era el pare"; "A qui has vist?"
• És admissible davant de tothom, tots i ningú: "Ja ha saludat a tothom"

Font: http://esadir.cat/sintaxi/prepacompdir

Entrecot amb rocafort

Quan anomenem una recepta, només podem utilitzar la forma "al" o "a la" quan volem indicar la manera de preparar-la: "Pollastre al forn", "Llobarro a la papillota", "Conill a la cassola", "Ous a la flamenca", "Cloïsses a la marinera", "Espaguetis a la bolonyesa"...

Però si, per contra, en el nom de la recepta volem destacar-ne un ingredient, hem de fer servir la preposició "amb": "Pollastre amb cervesa" (no *a la cervesa), "Amanida de carxofes amb vinagreta" (no *a la vinagreta), "Entrecot amb pebre" o "amb rocafort" (no *al pebre ni *al rocafort), "Gelat amb whisky" (no *al whisky)...

Sobre complir les normes, també les lingüístiques

Si les normes s'han de complir, també és interessant fer-ho en l'ús de la llengua.
Recomanem llegir aquesta interessant reflexió de Maria R. Mariné, del bloc "Punyetera llengua" que afegim a la llista d'articles.

http://blogs.ara.cat/punyeterallengua/2012/01/31/les-normes-hi-son-ara-falta-complir-les/

"Perquè" i "per què"

Píndola lingüística: Escrivim "perquè" junt quan és un substantiu i quan és una conjunció final o causal; escrivim "per què" separat quan és la combinació de preposició+interrogatiu o relatiu.

Exemples:
- El perquè de tot plegat. (substantiu)
- Ho he fet perquè estiguis content. (conjunció final)
- Ho he fet perquè en tenia ganes. (conjunció causal)

- Per què no ha vingut la Marta? (preposició + interrogatiu) - El "què" es pot substituir per "quina raó"
- No sé per què no ha vingut la Marta.  (preposició + interrogatiu)  - El "què" es pot substituir per "quina raó"
- Aquesta és la raó per què no ha vingut.  (preposició + relatiu) - El "què" es pot substituir per "el qual", "la qual", "els quals" o "les quals"

Llista de castellanismes de la UOC

Actualitzem la llista d'eines amb la pàgina "Castellanismes més freqüents", que s'ofereix en el web del Servei Lingüístic de la UOC.
http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/lexic/castellanismes.html

Es tracta d'una pàgina molt completa en què es recullen, per ordre alfabètic, els castellanismes més habituals en la nostra llengua, tant a nivell lèxic com morfosintàctic, i s'ofereixen les solucions més genuïnes.
Alguns exemples: a fi de comtpes, calentador, degut a, làmpara, no obstant...

100% recomanable.

De nomenar, nominar i anomenar

Alerta amb l'ús de "nomenar", "nominar" i "anomenar". 

- "Nomenar" vol dir 'designar algú per a un càrrec': "Han nomenat Joan Garcia director de la pel·lícula".

- "Nominar" vol dir 'incloure algú en la nòmina d'un premi': "Han nominat Joan Garcia com a millor director".

- "Anomenar" vol dir 'donar nom a algú', 'dir-se de nom' o 'esmentar': "Han anomenat la pel·lícula Els millors anys"; "El director de la pel·lícula s'anomena Joan Garcia".

El paraigua

Píndola língüística: El mot "paraigua" no du dièresi ni S final en singular. Així, direm "un paraigua", però "uns paraigües" quan fem el plural. Cal recordar que la dièresi només s'escriu quan la U va seguida de E o de I: paraigüer, piragüista. 

Una anàlisi clínica

Píndola língüística: El mot "anàlisi" és femení i no du S final en singular. Així, direm "una anàlisi clínica", però "unes anàlisis clíniques" quan fem el plural. De la mateixa manera, direm "l'anàlisi" i "les anàlisis". Alerta, doncs, amb la concordança entre el determinant, el substantiu i l'adjectiu.

La neu no qualla

Avui, aprofitant que neva en molts punts del territori, recuperem (via @dolorssimo, gràcies!) un article d'Albert Pla Nualart de 2010 en què recorda que la neu no qualla, sinó que agafa. I també parlava de la necessitat de crear un diccionari de concurrències: aquells mots que tendeixen a anar sempre junts, com ara "practicar-intervenció", "presentar-queixa", "dictar-sentència"...    

"En una concurrència un mot en crida un altre: llet crida quallar; sang a coagular i neu a agafar."

http://paper.avui.cat/article/ultima/186552/catala/la/terrasseta.html

Utilitzem els verbs amb propietat, farem un bé a la llengua.

Incorporem l'article a la llista corresponent.

verbscatalans.com

Via el Twitter de @catalaugt hem conegut aquest interessant enllaç, que ofereix la conjugació de més de 9.000 verbs catalans i que, a més, conté sinònims, antònims i expressions afins amb cada un.
Extret de la mateixa web:

• Permet la conjugació de més de 9.000 verbs catalans amb variants lingüístiques, accepcions i usos preposicionals.
• Les entrades poden fer-se en qualsevol forma verbal i assenyalades en vermell a la taula conjugada.
• Sinònims, antònims i altres expressions afins al verb conjugat.
• Assageu les flexions posant-hi l'infinitiu a la casella «Practiqueu».

Entreu al web: www.verbscatalans.com


Incorporem l'enllaç a la nostra llista d'Eines.